La grip ja és aquí

Recentment les autoritats sanitàries a Catalunya han declarat l’epidèmia de grip d’aquesta temporada 2011-12. També la notícia la trobem en els mitjans de comunicació.

A l’hospital fa més de dues setmanes que l’activitat ha augmentat força. Els casos de grip a l’inici de temporades, solen afectar amb més freqüència als nens més petits (menors de 4 anys), i als seus pares, per després estendre’s a la resta de la població.

El quadre clínic típic de la grip amb febre, tos, congestió nasal, cefalea i dolors musculars no sempre està present en els nens. De vegades només hi ha febre sense un focus aparent i escassos símptomes respiratoris. També alguns nens poden tenir símptomes digestius amb diarrees i vòmits.

La febre pot ser elevada i en determinats moments, no respondre massa als antitèrmics. No és inusual que la febre duri 4 ó 5 dies. I que el quadre global s’allargui fins a 10 dies.

La grip és una infecció causada per un virus i en general no és una malaltia greu. És molt contagiosa per l’aire (i les secrecions respiratòries), per les mans (rentat de mans!) i pels objectes.

Precisament per ser una malaltia d’origen viral, els antibiòtics no estan indicats excepte en complicacions. Si el teu fill té grip és aconsellable que estigui a casa, prengui líquids i li alleugis els símptomes com el malestar i la febre, per això es poden utilitzar antitèrmics com l’ibuprofen i el paracetamol.

Consulta al seu pediatre si els símptomes són massa persistents, si li costa respirar o el veus especialment irritable o poc actiu.

Bessons i ingrés hospitalari

Cap a la meitat de l'embaràs, una de les ecografies de control va detectar que un dels fetus presentava un problema en un ronyó. L'esmentat problema,conegut com hidronefrosi,va anar empitjorant a mida que avançaven les setmanes de gestació. "Caldrà esperar al neixement per confirmar la magnitud de la patologia", va comentar la ginecòloga. Disortadament, i després de nombroses proves, ens van confirmar que un dels germanets presentava un problema renal que havia de ser intervingut quirúrgicament.

Així doncs, després de les pertinents proves preoperatòries i la visita amb l'anestesista, als 2 mesos de vida ingressàvem a  l'hospital per solucionar el problema.

Com ja podeu imaginar, l'ingrés hospitalari sempre suposa un trasbals per al nen i la família. En el cas que ens ocupa, la cosa encara es complicava una mica més: el pacient tenia un germà bessó i tots dos s'alimentàven de lactància materna. Per tant, podríem dir que en aquest cas es tractava d'un ingrés familiar o XXL: pacient,germà bessó,mare i un servidor. Com comprendreu, la logística d'un ingrés de tal magnitud no podia ser gens fàcil: roba dels bessons,bolquers,cremes,roba dels pares i.....el bressol del germà!

Un cop instal.lats, el zelador va venir a buscar el pacient per dur-lo a quiròfan. Afortunadament, gràcies a l'expertesa del cirurgià,l'intervenció va resultar tot un èxit i en poc més de 3 horetes ja teníem al petit de nou a l'habitació. Va ser llavors quan ,passats els nervis inicials, va començar el ball de debò.

Després d'un dia tens al servei de les necessitats del petit, va arribar la primera nit . El pacient tenia el seu propi llit, un llit d'adult per un lactant de 2 mesos, la mare dormia (és un dir,esclar) al llit de l'acompanyant , el germanet al seu bressol portàtil i jo aguantava el tipus com podia en una estupenda cadira. Les tentacions d'estira-se al costat del pacient (llit XL,cos XS) eren grans, però un és prudent i no va gosar. Quasi sense voler,es va fer clar i a mida que el dia anava avançant, les infermeres van anar retirant tubs i catéters d'un petit post-operat cada cop més eixerit

La segona nit ,una amable infermera ens va dir que podíem compartir el llit del pacient. Visca! Poc ens imaginàvem que aquella concessió donaria peu a una imatge matutina una mica ridícula: cirurgià,assistent i infermera passant visita,mentre el pare de les criatures,despentinat i en calça curta, a dures penes podia obrir els ulls ni articular paraula.

Malgrat que l'estat físic dels pares minvava de forma inversament proporcional a la milloria del pacient, l'optimisme ens invaia i la tercera nit ja no ens va agafar desprevinguts. La visita de cirurgià va prendre l'aire de solemnitat que mereixia i el bon professional va trobar una pares dutxats,pentinats,perfumats i disposats a sentir bones notícies. I..efectivament, segons el metge, l'evolució del post-operatori havia estat impecable i aquella tarda marxàvem cap a casa, cansats, però molt contents: el problema del ronyó havia estat resolt.

Escola de pares: Programació segon trimestre curs 2011-12

Ja tenim la nova programació per aquest trimestre de l'Escola de Pares.

• Escola bressol i alternatives quan ens incorporem a treballar. Dijous 9 de febrer de 10,30 a 12h. S'acaba la baixa maternal i moltes famílies es plantejen què fer: escola bressol, cuidador/-a, avis excedència, etc... Les opcions són tan nombroses com famílies hi ha i totes poden ser vàlides. Algunes preguntes sorgeixen: com organitzar les tomes de lactància materna? quines vacunes adicionals podrien estar indicades?
• Tenim cura de la visió dels nostres fills? Dos ulls per tota una vida. Dissabte 3 de març a les 10,30h. Dos metges oftalmòlegs (Dra. Monés i Dr. Cavero) i tres optometristes (A. Ferrero, N. Forns i I. Sierra) respondran a les qüestions que us puguin interessar. Per què cal tenir cura de la visió? L'ull neix madur o té un procés de desenvolupament? Com poder evitar el contagi de les conjuntivitis? Quins són els defectes de refracció? Aquestes i moltes altres preguntes tindran resposta.

Recorda que la inscripció és gratuïta però cal confirmar assistència per controlar l'aforament. Si estàs interessat pots escriure un e-mail a l'Escola de Pares: escoladepares(arroba)hospitaldenens.com o dirigir-te a la recepció del Servei de Pediatria del nostre hospital. Anima't

Cinc raons per vacunar als teus fills

La vacunació és una de les activitats preventives que més s’ha associat a una millora de la salut infantil. Algunes malalties que ocasionaven una gran mortalitat i possibilitat de seqüeles en èpoques anteriors, han estat pràcticament erradicades gràcies a la vacunació.

Seguint un article publicat pel Ministeri de Sanitat, us descrivim breument les cinc raons més importants per vacunar els nens

1. La vacunació salva vides

Algunes malalties que eren molt temudes, per exemple la poliomielitis, estan pràcticament erradicades. De la mateixa maneta s’eviten discapacitats que aquestes malalties ocasionaven en alguns casos que no produïen mortalitat.

El fet que molts nens estiguin vacunats, fa que els gèrmens no aconsegueixin expandir-se originant grans epidèmies.

2. Les vacunes són segures i efectives

Els assaigs clínics realitzats abans de la seva comercialització són estrictes i avaluats seguint protocols internacionals. Òbviament no estan exemptes de possibles efectes adversos, però les probabilitats d’emmalaltir o tenir un efecte derivar de l’administració de la vacuna són inferiors a les probabilitats d’emmalaltir i/o tenir seqüeles degudes a la pròpia malaltia.

3. La vacunació és un dret bàsic

Contemplat en el Sistema Nacional de Salut. Aquest és un tema una mica delicat i no completament ben resolt, ja que algunes vacunes recomanades pels experts i no finançades –almenys no en totes les comunitats autònomes- com per exemple passa amb la vacuna contra la varicel.la o la vacuna antipneumocòccica.

4. Els brots infecciosos suposen una amenaça important

Un exemple ha saltat recentment a la premsa, amb els brots de xarampió en tot l'estat.

Les malalties vacunables es poden controlar i fins i tot erradicar. Un exemple el tenim amb la verola, que és la malaltia per la qual vam tenir la primera vacuna. Actualment és una malaltia erradicada, quan antigament va causar 5 milions de morts a tot el món.

5. La vacunació és cost-efectiva

Parlant en termes de salut pública i per entendre’ns, és més econòmic vacunar que tractar i assumir les discapacitats que les malalties vacunables originen. I això tant a nivell individual com de societat.

Més informació:

http://www.mspsi.gob.es/campannas/campanas11/pdf/razonesVacunasE.pdf
http://pediatradecabecera.com/2011/05/11/en-defensa-de-las-vacunas-nuevo-libro-del-pediatra-carlos-gonzalez/
http://vacunasaep.org/

Festa de la campanya de recollida de joguines

Us portem un vídeo amb el resum de la festa del passat dia 17, dintre de la campanya de recollida de joguines d'enguany. Que el disfruteu!
Encara sou a temps de participar en la iniciativa. Cap nen sense joguina!

Com escollir una joguina?

Ens trobem, un any més, davant les festes més importants pels nens de tot el món: el Nadal. Aprenen ràpidament tot el ritual associat a aquestes dates tan destacades del calendari: el pessebre amb les figures, l’arbre de Nadal amb les boles de colors, la nit de Nadal i la nit de cap d’any, amb el torró i el massapà i, per suposat, la cita més esperada: la visita nocturna dels Reis Mags.
Els nens esperen amb ansietat i il·lusió, com cada any, veure les joguines noves que apareixen per art de màgia al matí però, darrere d’aquest costum, la gran majoria de pares han passat per moments d’indecisió preguntant-se sobre quina és la joguina més adient.

L’elecció de la joguina més adient per a cada nen en un moment determinat de la seva infantesa no és una tasca fàcil; ha de ser una decisió meditada basada en el coneixement de cada nen, la seva edat, la personalitat i les circumstàncies específiques.

L’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), amb àmplia experiència durant molts anys d’investigació sobre l’univers infantil, enumera una sèrie de punts importants a l’hora d’escollir la joguina més adient per a cada nen:

· Les necessitats i preferències que el nen transmeti.

· El nivell d’evolució de cada nen en particular.

· La capacitat del nen, és a dir, la maduresa intel·lectual, la força física i l’habilitat manual.

· Les característiques del medi ambient on transcorri la vida del nen: l’espai i el temps disponibles, els companys de joc, etc.

· Les característiques pròpies dels jocs, és a dir, si es fan servir en solitari o en grup, si es fan servir per fomentar la competència, l’agressivitat, la solidaritat, la col·laboració, etc.

· Les capacitats específiques que es desitgin potenciar en el nen.

· El desenvolupament de diferents funcions en el nen a través d’un nombre i d’una varietat adient de joguines.

· Per tenir èxit, una joguina ha de ser propera al món immediat del nen i a les característiques de la seva imaginació. En definitiva, l’activitat que proposi el joc ha de ser atractiva i lúdica pel nen ja que ell juga per a divertir-se i no per aprendre.

· A l’hora de comprar una joguina s’han de tenir presents els gustos i preferències del nen.

· Per tal d’aconseguir una bona adequació de la joguina a l’edat i a les seves característiques cal conèixer bé el nen. Per aquest motiu és imprescindible que els pares hi dediquin temps per jugar amb els seus fills.

· Cal regalar joguines que desenvolupin aspectes concrets de la personalitat del nen i que també complementin les tendències més acusades i s’adaptin clarament a la psicologia particular de cada nen.

· La millor garantia de seguretat és que la joguina hagi estat fabricada en algun dels països de la Unió Europea o que sigui de marca suficientment coneguda ja que, desgraciadament, algunes joguines importades fan servir la marca CE encara que no compleixen la normativa vigent de seguretat.

 
· Quan es compren joguines mòbils amb rodes, s’han de comprar també els complements esportius que fan segura la seva utilitat.

· Quan es compra una joguina cal tenir en compte el disseny, la forma i el color ja que tot això afavoreix la motivació del nen.

· Davant d’una opció de compra d’una joguina, els adults han de saber que les més valorades pels nens són aquelles que serveixen per jugar amb altres nens.

· La millor joguina no és la més cara sinó la que millor s’adapta a la personalitat, edat i maduresa del nen.

· La gran majoria de nens tenen una clara preferència per compartir les seves joguines amb els pares i amb la resta de membres de la família.

Tractem l'obesitat des del seu inici: Posem menys benzina!!!

Imagineu una situació:

1-Anem a posar combustible  a una benzinera de prepagament i demanem a la caixa 70 euros de benzina.

2-Una vegada l’hem pagada anem al sortidor i omplim el dipòsit del nostre vehicle.

3- Només ens hi caben 60 dels 70 Euros que ja hem pagat. 

4- Demanem una ampolla per endur-nos els 10 euros de benzina que no ens han capigut al dipòsit.

5- Posem l’ampolla  al portaequipatge per utilitzarla quan  s’acabi la del dipòsit.

6- La setmana següent (abans que se’ns acabi el combustible del dipòsit i per tant sense fer servir les reserves que duiem al maleter) tornem a posar benzina.

7-70 euros altra vegada, que tampoc hi caben i per tant demanem una altra ampolla que posarem al portaequipatge amb la primera.

8-Què ens passara al cap de un parell de mesos? Doncs que tindrem moltes ampolles darrera del cotxe.

Doncs l’acúmul de greix (ampolles de benzina) és la obesitat. Si tenim poques (en direm SOBREPÈS  i si en tenim moltes en direm OBESITAT).

El sobrepès pot comportar alguna molèstia (la més important és l’alteració de l’autoestima).

L’obesitat ja produeix més problemes. El cotxe circula sempre carregat i això fa que vagi més lent.  A molts dels  nens obesos no els agrada l’esport, perque no són bons, suen més i els costa més que a la resta.  A la llarga es poden tornar  sedentaris. A més sedentarisme menys energia gasten i més se n’acumula. 

Diferents models de  cotxes tenen diferents consums de benzina. El mateix passa amb 2 germans que mengen  igual i un s’engreixa i l’altre no. Cada individu té un metabolisme  que canviarà en les diferents fases de la vida .

Ja tenim el diagnòstic : masses reserves acumulades. Ara ens cal saber si hi ha alguna causa que faci que l’organisme gasti menys energia. Una analitica ens dirà  si el tiroides funciona correctament. Si l’obesitat és important o hi ha  antecedents familiars caldrà mirar que no s’hagi fet malbé res .

Les reserves de greix acumulades poden fer dipositar greix al fetge,  poden fer  pujar la pressió arterial,  fer que la insulina no sigui eficaç per  controlar els nivells  sucre, adelantar la pubertat …Però l’important és no arribar a tot aixó.

Quan detectem un augment excessiu de pes cal  posar-hi solució. Com més ràpid ho fem més fàcil serà.

Com ho podem fer? Doncs la resposta en el cas del cotxe és fàcil, tenim 2 solucions:

1-Posar menys benzina : ingerir menys calories

2- Fer més kilòmetres per gastar-la tota inclosa la de reserva: fer més esport.

A la pràctica no és tant fàcil ja que els nens han de seguir creixent i al restringir la dieta no ens hem de deixar els nutrients essencials.Cal implicar a la família i al pacient segons l’edat sense crear angoixa.

L’augment de l’activitat esportiva ajuda però  no sol ser suficient com a tractament  de l’obesitat.

Finalment dir-vos que si els pares volem ho aconseguirem i com més aviat millor, ja que menys alterada estarà l’autoestima i més fàcil serà el canvi d’hàbits .