dimarts 8 de maig de 2012
divendres 4 de maig de 2012
Higiene de mans: Imprescindible
La seguretat del pacient és una de les línies de treball que més rellevància ha adquirit els darrers anys dintre de la sanitat. Un dels aspectes amb major repercussió sobre el pacient és la correcta higiene de mans dels professionals sanitaris.
La infecció nosocomial (infecció adquirida dintre de l’hospital) afecta entre un 5 i un 10% de tots els pacients ingressats i entre un 15 i un 40% dels ingressats a les unitats de cures intensives. Aquest fet implica un increment important del risc de patir complicacions severes que en ocasions poden posar en perill la vida del malalt. Alhora, els costos derivats d’aquestes complicacions poden suposar fins a 2000€ per pacient amb una prolongació de l’estada hospitalària d’entre 7 i 10 dies.
Nombrosos estudis han demostrat que les mans dels professionals sanitaris són la principal via de transmissió. Per tant, la higiene de mans és la principal, més senzilla i eficaç mesura per prevenir la infecció nosocomial.
Actualment, els nivells d'adherència a la pràctica d’higiene de mans entre professionals és inferior al 40%. Des de fa alguns anys, en el nostre mitjà, existeix l’Aliança per la Seguretat del Pacient dins del qual, la promoció de la higiene de mans és un dels projectes estrella. El projecte, pretén donar un nou impuls a la promoció de la higiene de mans en els centres mitjançant la conscienciació dels professionals. Els recordatoris en el lloc de treball son una eina clau per promoure i recordar als professionals la importància de la higiene de mans i les indicacions per dur-la a terme. En el marc d’aquest projecte i sota l’apadrinament de la OMS, l’Aliança per la Seguretat del Pacient, promou la celebració del Dia Mundial de la Higiene de mans que té lloc el 5 de maig de cada any. Des de l’any 2011, la Fundació Hospital de Nens de Barcelona s’adhereix a aquesta iniciativa
Dr. Cachadiña, Direcció de Planificació, Organització i Qualitat
Dr. Cachadiña, Direcció de Planificació, Organització i Qualitat
dimecres 25 d’abril de 2012
La Fundació Hospital de Nens amb el Dia Mundial del Paludisme
El Paludisme, conegut també amb el nom de Malària, es una malaltia causada pel paràsit del gènere Plasmòdium, que s’encomana per la picada del mosquit Anopheles femella.
Els símptomes més freqüents son febre, dolor muscular, cefalea, diarrea, tos i postració.
L’any 2010 uns 3.300 milions de persones, aproximadament la meitat de la població mundial, va estar exposada al Paludisme, especialment les persones que viuen en els països més pobres. D’aquestes, 216 milions van veure’s afectades per la malaltia, i 655.000 van morir, sent la majoria (90%) nens menors de 5 anys.
El Dia Mundial del Paludisme, instituït per la 60 Assemblea Mundial de la Salut el maig del 2007, suposa el reconeixement dels esforços de tothom per controlar eficaçment la malaltia.
La OMS, mitjançant el Programa Mundial contra el Paludisme, recolza els programes nacionals de lluita contra el Paludisme dels diferents països, amb assistència tècnica en el diagnòstic i tractament, mesures de prevenció i control dels vectors, vigilància epidemiològica i investigació.
El Dr. Álvaro Díaz, responsable de la Consulta de Patologia tropical, Nen viatger i Nen adoptat, ens recorda habitualment la importància de la prevenció del Paludisme quan viatgem a àrees endèmiques i dels esforços que es realitzen pel control de la malaltia, i en la investigació de nous tractaments i vacunes.
Dr. Ramon Clapés, pediatre i metge adjunt d'Hospitalització
El Dr. Álvaro Díaz, responsable de la Consulta de Patologia tropical, Nen viatger i Nen adoptat, ens recorda habitualment la importància de la prevenció del Paludisme quan viatgem a àrees endèmiques i dels esforços que es realitzen pel control de la malaltia, i en la investigació de nous tractaments i vacunes.
Dr. Ramon Clapés, pediatre i metge adjunt d'Hospitalització
dimarts 17 d’abril de 2012
Links, apps i pediatres
Fa un mes aproximadament, vam participar des del nostre hospital a la jornada #appsonhealth que es va celebrar a Barcelona, organitzat pels nostres amics de Sant Joan de Déu.
L’excusa era perfecta per començar a aprofundir en les línies en què estem treballant des de fa uns mesos, pel que fa a la comunicació i a la relació metge-pacient, incorporant en aquests aspectes les aportacions que les noves tecnologies ens poden aportar.
Perquè a ningú se li escapa que les tecnologies ens han canviat la vida. També socialment: només ens hem de fixar en com molts de nosaltres mirem compulsivament els nostres mòbils.
L’accés a internet possibilita que les persones busquin sobre salut i sobre malalties a la xarxa. Els professionals hem pogut avançar molt en aquest sentit, en les cerques bibliogràfiques, en la comunicació amb altres professionals, etc.
Un pas més enllà el tenim amb les aplicacions dels smartphones i les seves possibilitats en l’àmbit de la salut. De la mateixa manera, tant els professionals com els pacients es beneficien d’aquestes noves possibilitats.
Si mirem què està passant als Estats Units, veiem que el 84% dels metges tenen smartphones. El 38% tenen tabletes (la gran majoria de la marca “de la poma”) i un 59% utilitzen aquestes eines professionalment.
En el nostre entorn les xifres són segurament diferents, però la revolució està arribant! I és que ningú és inmune a algunes aplicacions que permeten optimitzar l’exploració radiològica o fer coses tan sorprenents com mesurar la freqüència cardíaca a partir del sensor de la càmara de la tableta. Si bé algunes d’aquestes eines són enlluernadores però en realitat no canvien massa el dia a dia de metges i pacients, certament hi ha algunes altres que milloraran la qualitat de vida i els controls de determinats pacients, especialment els pacients crònics.
Els pediatres, afortunadament, veiem pocs pacients amb malalties cròniques en números absoluts, i comparat sobretot amb el que passa amb la població adulta. No obstant, el fet que els nostres pacients –i els seus pares- siguin joves, ens ofereix moltes oportunitats d’ensenyar i d'aprendre.
Els tipus d’aplicacions per a mòbils en salut són bàsicament 3:
1. Benestar i prevenció, el que es coneix com “wellness”. Abundants, algunes amb important èxit.
2. Suport per a professionals. Substituint a les nombroses llibretes i llibrets que els metges solem dur a les butxaques de les nostres bates.
3. Maneig de malalties i autocura. Desenvolupades especialmente per a les malalties cròniques, com ara la diabetes.
Així que el futur comença avui i és possible que en un temps no gaire llunyà els metges prescriurem no només links sino també apps.
Dra. Amalia Arce, Coordinadora del Servei d'Urgències de l'Hospital de Nens
dilluns 2 d’abril de 2012
Primavera és sinònim d'al.lèrgia
Les malalties al·lèrgiques s’han duplicat en els últims 15 anys, arribant a afectar el 25% de la població. S’estima que entre el 15 i el 20% de la població espanyola té al·lèrgia al pol·len i entre els adolescents, la xifra arriba al 40%. Cal recordar que a Catalunya, un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica. El 60% són malalties al·lèrgiques respiratòries, la més freqüent de les quals és, en un 40-50% la secundària als àcars de la pols domèstica, seguides dels pòl·lens (parietària, plàtan i gramínies amb un 40%).
En els nens la primera causa d’al·lèrgia respiratòria està relacionada amb els àcars de la pols domèstica, que presenten simptomatologia durant tot l’any i pot aguditzar-se a la primavera els dies de més humitat.
L’índex d’acumulació de pòl·lens sol estar marcat per la pluviositat dels mesos de tardor i hivern i aquest any ha estat força escassa. Per això els nivells de concentració de pòl·lens seran entre lleus i moderats, però els símptomes es poden veure agreujats per la contaminació. Per a la seva pol·linització, la gramínia requereix tardors molt plujoses i climatologia anticiclònica al mes de maig, per això aquesta primavera les concentracions d’aquest al·lergen seran significativament menors.
La mala qualitat de l’aire a les ciutats ha incrementat de forma alarmant en els últims anys els casos d’al·lèrgia respiratòria. La barreja de pòl·lens de plantes i partícules de contaminació és perjudicial. El pol·len de ciutat és molt més agressiu, ja que la contaminació produeix canvis en l’estructura de les partícules i aquestes tenen major capacitat de provocar sensibilització en el pacient, el pas previ a patir una al·lèrgia.
La Xarxa Aerobiològica
El pol·len més destacat en l’àrea Mediterrània és la parietària, que a més de molt al·lergènic té una prolongada pol·linització, durant els mesos de març a octubre.
En els mesos de maig i juny pol·linitzaran dos importants pòl·lens : gramínies i olivera. Finalment, a l’estiu correspon l’al·lèrgia a pòl·lens de quenopodiàcies.
Entrada escrita pel Dr. Alfons Malet i Casajuana, Coordinador del Servei d'Al.lèrgia de l'Hospital de Nens
Entrada escrita pel Dr. Alfons Malet i Casajuana, Coordinador del Servei d'Al.lèrgia de l'Hospital de Nens
dijous 8 de març de 2012
Preguntes a l'especialista: el dermatòleg respon sobre el molluscum contagiosum
El meu fill de 2 anys i 3 mesos té moluscos des de fa un any i mig. No n'ha tingut molts, per sort, i només a la panxa i al voltant de l'aixella. Durant l'últim mes li hem tret uns 7 cada setmana, el metge li treu amb un bisturí. Ara sembla que ja li hem tret tots. La pregunta és: quan i com sabrem que ja no en tindrà cap? Quan poden tornar a anar a la piscina? Hi ha alguna precaucíó que podguem prendre perquè no li tornin a sortir o no torni a agafar?
No sabrem que ja no en tindrà més fins que no passi un temps sense ells, aquest temps és variable. Es recomana no anar a la piscina fins que estigui almenys 10-15 dies sense ells, i parar de nou si tornen a sortir. Respecte a la prevenció no hi ha mètode de prevenció demostrat, convé mantenir la pell ben hidratada.
La nostra filla de 7 anys l'any passat feia natació i li van sortir molts moluscos. Quana anaven a la piscina no ens confirmava que fos culpa de la piscina, aquest any no l'hem matriculat i ja no en té. Cada vegada que li extreien un era un suplici per a ella. Per què surten? Crec que és un problema no poder fer natació per culpa d'aquests "granets", si realment aquest és el motiu.
Els molluscums contagiosums surten generalment en els nens per estar en contacte més o menys directe amb altres nens que en tinguin. És víric i molt contagiós i per això es recomana que si el nen té molluscums no acudeixi durant uns dies a la piscina. De tota manera, hi ha nens que mai van a la piscina i també els tenen, ja sigui per algun germà/na, vestidors, àrees esportives, etc.
Quines alternatives al tractament habitual (extirpació) hi ha? Funcionen igual de bé?
Hi ha possibilitats de tractar amb crioteràpia (fred) o teràpies químiques com els líquids antiverrugues, que potser són menys traumàtiques però amb més risc d'irritació i cicatriu.
És veritat que poden desaparèixer sols? Tenen una durada predeterminada?
Sempre acaben curant sols, però la durada és variable, de mesos a anys.
Per saber una miqueta més: http://www.aepap.org/familia/molusco.htm
dimarts 7 de febrer de 2012
La grip ja és aquí
Recentment les autoritats sanitàries a Catalunya han declarat l’epidèmia de grip d’aquesta temporada 2011-12. També la notícia la trobem en els mitjans de comunicació.
A l’hospital fa més de dues setmanes que l’activitat ha augmentat força. Els casos de grip a l’inici de temporades, solen afectar amb més freqüència als nens més petits (menors de 4 anys), i als seus pares, per després estendre’s a la resta de la població.
El quadre clínic típic de la grip amb febre, tos, congestió nasal, cefalea i dolors musculars no sempre està present en els nens. De vegades només hi ha febre sense un focus aparent i escassos símptomes respiratoris. També alguns nens poden tenir símptomes digestius amb diarrees i vòmits.
La febre pot ser elevada i en determinats moments, no respondre massa als antitèrmics. No és inusual que la febre duri 4 ó 5 dies. I que el quadre global s’allargui fins a 10 dies.
La grip és una infecció causada per un virus i en general no és una malaltia greu. És molt contagiosa per l’aire (i les secrecions respiratòries), per les mans (rentat de mans!) i pels objectes.
Precisament per ser una malaltia d’origen viral, els antibiòtics no estan indicats excepte en complicacions. Si el teu fill té grip és aconsellable que estigui a casa, prengui líquids i li alleugis els símptomes com el malestar i la febre, per això es poden utilitzar antitèrmics com l’ibuprofen i el paracetamol.
Consulta al seu pediatre si els símptomes són massa persistents, si li costa respirar o el veus especialment irritable o poc actiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)