dimarts, 19 de gener de 2016

Actualització en el calendari vacunal infantil per l'any 2016





Fa uns dies, l'Asociación Española de Pediatría (AEP) va publicar el calendari amb les recomanacions de vacunacions per a la població infantil per a l'any 2016. Inclou canvis substancials amb l'objectiu d'incloure algunes vacunes noves i poder unificar les polítiques vacunals de les diferents Comunitats Autònomes.

A Catalunya estem a l'espera de noves indicacions del Departament de Salut ja que està previst durant aquest any 2016 incorporar al calendari vacunal sistemàtic la vacuna contra la varicel·la i la vacuna contra el pneumococ.

La vacuna contra el pneumococ s'està aplicant des de fa molts anys en la població pediàtrica, com a vacuna de les considerades "no sistemàtiques", i a costa de la decisió i l'economia familiar, és a dir, són els pares els que decideixen si posar o no aquesta vacuna, i en cas afirmatiu, l'han de pagar de la seva butxaca. Després de diversos anys de vacunar, l'evidència científica demostra la utilitat de la vacuna en disminuir la morbimortalitat de la malaltia invasiva pneumocòccica en totes les edats (els adults també es beneficien de la vacunació infantil) amb importants beneficis també des de la perspectiva de salut pública .

La vacuna contra la varicel·la ha estat envoltada de polèmica des que en l'estiu de 2013 es va prohibir la seva venda a les oficines de farmàcia, impedint així la vacunació en edats precoces, com es venia fent en molts pacients. Igual que passa amb la vacuna antipneumocòccica, la vacuna de la varicel·la es va alliberar perquè els pares poguessin decidir si vacunàven o no als seus fills precoçment. I igualment havien d'assumir el cost de la vacunació en cas afirmatiu. Des de la seva restricció la vacunació va quedar restringida a població de risc i a nens i nenes de 12 anys o adults que hagin passat la malaltia.

És possible que les dues vacunes - pneumococ i varicel.la- s'alliberin per a la seva dispensació gratuïta i universal en edats precoces en les pròximes setmanes o mesos, presumiblement per a nens i nenes ja nascuts en aquest any 2016.

Una altra vacuna de la qual hem sentit parlar en premsa és la vacuna de la meningitis B. És una vacuna comercialitzada en oficina de farmàcia des del passat mes d'octubre, però de la qual hi ha hagut un desproveïment per excés de demanda. Està previst que la producció i la circulació sense restriccions es reactivi a curt termini, probablement durant la primavera.

La vacuna de la meningitis B completa la cobertura contra un germen extremadament agressiu: el menigococ, responsable d'un percentatge elevat de meningitis i de sèpsia. Actualment ja estem vacunant contra un altre subtipus de meningococ, el C. La incorporació de la vacuna de la meningitis B origina major grau de protecció contra un germen amb elevat potencial de produir malaltia greu, especialment en els nens més petits i en els adolescents o adults joves. Un cop la tinguem a la nostra disposició, haurem d’integrar-la en els calendaris vacunals, per respectar els intervals necessaris entre vacuna i vacuna i minimitzar les reaccions vacunals. Previsiblement, a priori serà una vacuna no finançada pel sistema, de manera que una vegada més seran els pares els que prenguin la decisió última de vacunar, i assumeixin així mateix el cost.

Alguns links que us poden interessar:


Dra. Amalia Arce, pediatra i responsable d'E-Salut 

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Vacunació antigripal 2015



En pocs mesos el virus de la grip estarà entre nosaltres, provocant el característic quadre clínic de febre alta, mucositat en vies altes, mal de coll i dolors musculars. És una malaltia altament contagiosa (sent els nens els més grans transmissors d'aquest virus, ja que excreten major quantitat de virus i durant més temps que els adults), afectant amb més intensitat els nens menors de 2 anys i als adults majors de 65 anys.
 
La vacunació enfront de la grip és anual, i és la principal mesura profilàctica per prevenir aquesta malaltia. La vacuna ha de ser administrada durant la tardor de cada any (d'octubre a desembre en l'hemisferi nord) abans de l'inici de la temporada gripal.
 

Però, quins nens i nenes tenen indicació de rebre aquesta vacuna?



- Nens a partir dels 6 mesos d'edat i adolescents que presentin alguna malaltia de base (asma, hiperreactivitat bronquial, diabetis mellitus, malaltia cardiovascular, renal, pacients immunodeficients, malaltia oncològica, obesitat mòrbida, etc.).
- Nens sans a partir dels 6 mesos d'edat, adolescents i adults que convisquin amb pacients inclosos en els grups de risc (abans esmentats).
- Els nens majors de 6 mesos sans i no inclosos en els grups de risc anteriorment esmentats poden vacunar enfront de la grip estacional si els seus pares ho sol·liciten i el seu pediatre ho considera convenient.
- Embarassades
- Personal sanitari


Quantes dosis cal administrar als nens?


Depèn de l'edat i si va rebre alguna dosi prèvia d'aquesta vacuna,
- De 6 mesos a 8 anys d'edat: 
2 dosis (separades almenys per 4 setmanes).
1 dosi (si ja ha rebut 2 dosis prèvies de vacuna antigripal, en anys anteriors)
- Majors de 9 anys (a l'igual que els adults): 1 sola dosi de vacuna antigripal

Font: Comitè Assessor de Vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP). http://vacunasaep.org/documentos/manual/cap-26
     
Contingut redactat pel Dr. Marcelo Razquin, pneumòleg. 

dimarts, 25 d’agost de 2015

Visita a l'especialista en Ortodòncia: de què s'ocupa i quan fer-la?



Per què visitem l'ortodoncista?

L'especialista en ortodòncia valora l'equilibri i l'harmonia en el creixement maxil·lofacial, i la seva repercussió en les dents.

Es detecten hàbits com poden ser la succió del polze, la interposició lingual o labial, així com disfuncions respiratòries o musculars que en edat de creixement poden ser lesives per al correcte desenvolupament dels ossos.

A quina edat podem fer una primera visita a ortodòncia?

A una edat precoç, com ara els 6 anys es poden detectar ja alguns desequilibris. La detecció primerenca permet reconduir o minorar el seu impacte, aprofitant el creixement que es produirà en anys posteriors. D'alguna manera, la funció és preventiva de problemes que comportaran un tractament més complicat i costós.

Quines són les alteracions més freqüents que es troben?

Es valoren agrupant pels plans espacials de la cara: transversal, anteroposterior i vertical.

En cada un d'aquests plans es pot produir alteracions originant mossegades creuades, mossegades obertes, sobremossegades, etc.

En tots els casos es pot trobar manca d'espai per a la correcta col·locació de les dents.

 

Quin és el benefici de començar una ortodòncia primerenca, sense esperar que totes les peces hagin erupcionat?

S'utilitzen tècniques que aprofiten el creixement del propi nen, de manera que en reconduir-lo a la normalitat, s'obtenen millors resultats.

Precisament en els moments de creixement és quan és interessant eliminar o reduir hàbits, equilibrar la musculatura i normalitzar la funció respiratòria.

A més en aquesta època se sol tenir molt bona col·laboració dels nens i de les nenes per poder seguir el tractament.


Quina experiència tenim en aquest tipus de tractaments?

Des de 1972 en el Servei d'Ortodòncia s'han realitzat més de 40.000 tractaments, seguint una mateixa filosofia d'actuació, tot i que en procés continu d'incorporació de noves tècniques i materials.
Si tens dubtes sobre el creixement maxil·lofacial i dental del teu fill / -a, no dubtis en consultar-nos!

Article de la Dra. Montserrat Riera Puig, del Servei d'Ortodòncia de la Fundació Hospital de Nens de Barcelona

dimarts, 14 d’abril de 2015

L'asma bronquial a la infància

L'asma bronquial és una malaltia del bronqui. Molt sovint debuta a la infància. De fet és la malaltia crònica més freqüent en la infància i 1 de cada 10 nens o nenes té asma.L'asma afecta la mucosa del bronqui, que s'inflama i fa que es contregui.L'asma es produeix per predisposició familiar, existint alguns desencadenants com les infeccions o substàncies ambientals. Alguns nens i nenes tenen al·lèrgia a determinats components de l'ambient com els àcars de la pols domèstica o l'epiteli animal, que poden desencadenar les crisis.Els símptomes són tos, sibil.làncies (xiulets), sensació d'ofec i de vegades, opressió al pit.Hi ha diferents estratègies terapèutiques en el tractament de l'asma: d'una banda s'han de tractar les crisi, però d'altra banda, si són molt recurrents pot ser necessari un tractament de manteniment i estudiar els possibles desencadenants.

La Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap) ha publicat el decàleg de l'asma, que ens ajuda a entendre millor la malaltia.


L'any passat vam organitzar una jornada dirigida a les famílies i als adolescents per parlar de l'asma i de les estratègies terapèutiques, oferir coneixements i eines a les famílies per conviure amb la malaltia i respondre tots els dubtes que es plantejaven. La jornada va ser tot un èxit i tornem a organitzar el proper dia 25 d'abril. Els pneumòlegs de l'hospital resoldran tots els dubtes que us plantegeu.Si voleu assistir-hi, podeu fer la inscripció gratuïta en aquest enllaç. Us hi esperem!

dijous, 26 de març de 2015

Infància i pantalles: consells per una bona salut visual

L'aparició de les pantalles en la vida dels nens i les nenes és inqüestionable. La indubtable atracció que exerceixen per a ells també. Entre els professionals, especialment els que es dediquen a tenir cura de la salut visual, hi ha preocupació pels efectes a curt, mitjà i llarg termini de l'ús dels diferents dispositius, ja que ens trobem davant d'una realitat recent per la qual encara no hi ha massa estudis científics.

Per minimitzar els efectes indesitjables sobre la visió, el Servei d'Oftalmologia ha desenvolupat una sèrie de consells en l'ús de pantalles. Encara que la nostra inspiració són els nens, nenes i joves, aquests consells són útils també per als adults.


dimecres, 29 d’octubre de 2014

Exercici físic: Taquicàrdies, marejos, sufocacions i dolor toràcic



És molt freqüent que en el primer trimestre del curs, quan els nens tornen a les seves rutines i reprenen les activitats físiques, el teu fill es queixi de marejos o punxades al cor quan fa esport. A la consulta de cardiologia abunden aquest tipus de qüestions en aquests mesos de tardor. 

En la majoria de casos, aquests símptomes es deuen a que els seus músculs han estat diversos mesos sense gran activitat, al repòs estiuenc, i en reprendre una activitat física més intensa i constant es generen canvis fisiològics en la seva estructura. Això, en la musculatura toràcica, es pot interpretar com "punxades al cor" o fins i tot dificultat en respirar.

El cor és un múscul més i, com a tal, cal exercitar-lo. Un cor "cansat" o poc entrenat batega més ràpid perquè ha perdut força de contracció. Només cal veure que els grans atletes tenen freqüències cardíaques molt baixes perquè els seus cors són més potents (així s'explica el mite de les 28 pulsacions per minut de Miguel Indurain). Amb l'entrenament, el cor s’hipertròfia, augmenta la força contràctil i la taquicàrdia disminueix. Amb això, guanyem resistència física. 

Ara bé, no cal oblidar-se de consultar al teu metge. Sobretot cal estar alerta si hi ha antecedents a la família de malalties cardíaques, especialment arrítmies, mort sobtada o el teu fill, a més de maretjos o punxades, ha patit pérdues de consciència. És convenient descartar la presència de malformacions cardíaques o arrítmies que puguin empitjorar en sotmetre al cor a un estrès físic. 

Un electrocardiograma és una prova molt senzilla de fer i disponible a tots els centres mèdics. Ens permet descartar nombroses malalties cardíaques prevenibles. Les associacions europea i americana de cardiologia, en les seves últimes recomanacions, han possat major èmfasi en la necessitat de realitzar un electrocardiograma als nens i adolescents que realitzen esports de competició i valoren positivament fer-ho també fins i tot als no esportistes. 

En resum, aquest tipus de símptomes són freqüents al reiniciar l'activitat física i en la majoria de casos no impliquen una patologia cardíaca. Per disminuir o evitar convé reiniciar aquesta activitat augmentant la intensitat gradualment i respectant els temps de repòs. Una bona hidratació i alimentació també contribuiran a evitar marejos o síncopes.

Article del Dr. J. Manuel Siurana, pediatra i cardiòleg de la Fundació Hospital de Nens de Barcelona.