dijous, 29 de desembre de 2011

Festa de la campanya de recollida de joguines

Us portem un vídeo amb el resum de la festa del passat dia 17, dintre de la campanya de recollida de joguines d'enguany. Que el disfruteu!
Encara sou a temps de participar en la iniciativa. Cap nen sense joguina!

dimarts, 20 de desembre de 2011

Com escollir una joguina?


Ens trobem, un any més, davant les festes més importants pels nens de tot el món: el Nadal. Aprenen ràpidament tot el ritual associat a aquestes dates tan destacades del calendari: el pessebre amb les figures, l’arbre de Nadal amb les boles de colors, la nit de Nadal i la nit de cap d’any, amb el torró i el massapà i, per suposat, la cita més esperada: la visita nocturna dels Reis Mags.
Els nens esperen amb ansietat i il·lusió, com cada any, veure les joguines noves que apareixen per art de màgia al matí però, darrere d’aquest costum, la gran majoria de pares han passat per moments d’indecisió preguntant-se sobre quina és la joguina més adient.
L’elecció de la joguina més adient per a cada nen en un moment determinat de la seva infantesa no és una tasca fàcil; ha de ser una decisió meditada basada en el coneixement de cada nen, la seva edat, la personalitat i les circumstàncies específiques.
L’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), amb àmplia experiència durant molts anys d’investigació sobre l’univers infantil, enumera una sèrie de punts importants a l’hora d’escollir la joguina més adient per a cada nen:

· Les necessitats i preferències que el nen transmeti.

· El nivell d’evolució de cada nen en particular.

· La capacitat del nen, és a dir, la maduresa intel·lectual, la força física i l’habilitat manual.

· Les característiques del medi ambient on transcorri la vida del nen: l’espai i el temps disponibles, els companys de joc, etc.

· Les característiques pròpies dels jocs, és a dir, si es fan servir en solitari o en grup, si es fan servir per fomentar la competència, l’agressivitat, la solidaritat, la col·laboració, etc.

· Les capacitats específiques que es desitgin potenciar en el nen.

· El desenvolupament de diferents funcions en el nen a través d’un nombre i d’una varietat adient de joguines.

· Per tenir èxit, una joguina ha de ser propera al món immediat del nen i a les característiques de la seva imaginació. En definitiva, l’activitat que proposi el joc ha de ser atractiva i lúdica pel nen ja que ell juga per a divertir-se i no per aprendre.

· A l’hora de comprar una joguina s’han de tenir presents els gustos i preferències del nen.

· Per tal d’aconseguir una bona adequació de la joguina a l’edat i a les seves característiques cal conèixer bé el nen. Per aquest motiu és imprescindible que els pares hi dediquin temps per jugar amb els seus fills.

· Cal regalar joguines que desenvolupin aspectes concrets de la personalitat del nen i que també complementin les tendències més acusades i s’adaptin clarament a la psicologia particular de cada nen.

· La millor garantia de seguretat és que la joguina hagi estat fabricada en algun dels països de la Unió Europea o que sigui de marca suficientment coneguda ja que, desgraciadament, algunes joguines importades fan servir la marca CE encara que no compleixen la normativa vigent de seguretat.
 
· Quan es compren joguines mòbils amb rodes, s’han de comprar també els complements esportius que fan segura la seva utilitat.

· Quan es compra una joguina cal tenir en compte el disseny, la forma i el color ja que tot això afavoreix la motivació del nen.

· Davant d’una opció de compra d’una joguina, els adults han de saber que les més valorades pels nens són aquelles que serveixen per jugar amb altres nens.

· La millor joguina no és la més cara sinó la que millor s’adapta a la personalitat, edat i maduresa del nen.

· La gran majoria de nens tenen una clara preferència per compartir les seves joguines amb els pares i amb la resta de membres de la família.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Tractem l'obesitat des del seu inici: Posem menys benzina!!!

Imagineu una situació:

1-Anem a posar combustible  a una benzinera de prepagament i demanem a la caixa 70 euros de benzina.

2-Una vegada l’hem pagada anem al sortidor i omplim el dipòsit del nostre vehicle.
3- Només ens hi caben 60 dels 70 Euros que ja hem pagat. 
4- Demanem una ampolla per endur-nos els 10 euros de benzina que no ens han capigut al dipòsit.
5- Posem l’ampolla  al portaequipatge per utilitzarla quan  s’acabi la del dipòsit.
6- La setmana següent (abans que se’ns acabi el combustible del dipòsit i per tant sense fer servir les reserves que duiem al maleter) tornem a posar benzina.


7-70 euros altra vegada, que tampoc hi caben i per tant demanem una altra ampolla que posarem al portaequipatge amb la primera.
8-Què ens passara al cap de un parell de mesos? Doncs que tindrem moltes ampolles darrera del cotxe.
Doncs l’acúmul de greix (ampolles de benzina) és la obesitat. Si tenim poques (en direm SOBREPÈS  i si en tenim moltes en direm OBESITAT).

El sobrepès pot comportar alguna molèstia (la més important és l’alteració de l’autoestima).
L’obesitat ja produeix més problemes. El cotxe circula sempre carregat i això fa que vagi més lent.  A molts dels  nens obesos no els agrada l’esport, perque no són bons, suen més i els costa més que a la resta.  A la llarga es poden tornar  sedentaris. A més sedentarisme menys energia gasten i més se n’acumula. 

Diferents models de  cotxes tenen diferents consums de benzina. El mateix passa amb 2 germans que mengen  igual i un s’engreixa i l’altre no. Cada individu té un metabolisme  que canviarà en les diferents fases de la vida .

Ja tenim el diagnòstic : masses reserves acumulades. Ara ens cal saber si hi ha alguna causa que faci que l’organisme gasti menys energia. Una analitica ens dirà  si el tiroides funciona correctament. Si l’obesitat és important o hi ha  antecedents familiars caldrà mirar que no s’hagi fet malbé res .

Les reserves de greix acumulades poden fer dipositar greix al fetge,  poden fer  pujar la pressió arterial,  fer que la insulina no sigui eficaç per  controlar els nivells  sucre, adelantar la pubertat …Però l’important és no arribar a tot aixó.

Quan detectem un augment excessiu de pes cal  posar-hi solució. Com més ràpid ho fem més fàcil serà.

Com ho podem fer? Doncs la resposta en el cas del cotxe és fàcil, tenim 2 solucions:
1-Posar menys benzina : ingerir menys calories
2- Fer més kilòmetres per gastar-la tota inclosa la de reserva: fer més esport.

A la pràctica no és tant fàcil ja que els nens han de seguir creixent i al restringir la dieta no ens hem de deixar els nutrients essencials.Cal implicar a la família i al pacient segons l’edat sense crear angoixa.

L’augment de l’activitat esportiva ajuda però  no sol ser suficient com a tractament  de l’obesitat.

Finalment dir-vos que si els pares volem ho aconseguirem i com més aviat millor, ja que menys alterada estarà l’autoestima i més fàcil serà el canvi d’hàbits . 

dimarts, 13 de desembre de 2011

Campanya de recollida de joguines 2011-2012

Al Nadal de l'any 1912 es van recollir a l'Hospital de Nens 417 joguines per nens pobres.


Actualment portem 11 anys de nou amb la campanya de recollida de joguines, aconseguint 2500 joguines pels nens que més ho necessiten.
Continuem des dels orígens pensant que un Nadal sense joguines per un nen no és un Nadal...especialment per aquells que no poden estar amb els seus éssers estimats.
Si voleu col.laborar amb la campanya, es pot fer de les següents formes:
- Aportant joguines noves a qualsevol de les recepcions de l'Hospital fins el dia 31 de desembre.
- Donació econòmica (amb tractament fiscal segons la llei de Fundacions)
- Comprant directament les joguines a Juguetes Patricia, C/ Gran Via de les Corts Catalanes, 675.

En nom dels nens i nenes i de tots els que formem part del projecte, us donem les gràcies!

dimecres, 30 de novembre de 2011

La seguretat del pacient: un deure dels centres sanitaris




Qui no ha llegit en premsa alguna vegada un titular d'aquest tipus: "A un pacient li amputen la cama bona" ​​o "Mor a la sala d'espera d'urgències abans de ser atesa" I un es pregunta: Com és possible que encara succeeixin coses d'aquest estil? Es podia haver evitat?
En la voràgine del dia a dia, els professionals sanitaris oblidem de vegades una premissa fonamental i categòrica: els éssers humans som fal · libles i, per tant, ens equivoquem. El problema és que, com "gairebé" mai passa res, pensem estar protegits per un halo d'immunitat i que, al final, els àngels de la guarda protegeixen a pacients i professionals. Cras error.
Els errors mèdics no són culpa de qui els comet (casos de negligència a part) sinó d'una concatenació d'errors en les barreres del sistema que pot culminar en un efecte advers de major o menor envergadura.
En els centres sanitaris, cada vegada es té més consciència de la possibilitat d'errors i, per tant, es treballa per minimitzar el risc que aquests ocorrin.
Per entendre l'evolució soferta per la gestió de la seguretat, ha estat fonamental el canvi de model experimentat en els últims lustres. D'un model centrat en la persona, culpabilitzador i reactiu a l'error, s'ha passat a un model centrat en el sistema, proactiu i que busca minimitzar els errors latents en les barreres del propi sistema.
L'objectiu fonamental dels plans de seguretat per a pacients consisteix a reforçar les barreres del sistema, del procés assistencial. Els professionals sanitaris han de rebre una formació bàsica i específica en funció del seu lloc de treball encaminada a consolidar la cultura de la seguretat en l'entitat. A més, al centre hi ha d'haver un sistema de notificació d'errors, amb un protocol d'actuació quan l'error s'ha produït i la implementació de les accions de millora derivades de l'anàlisi de l'esdeveniment advers.
Una de les línies estratègiques del nostre hospital és precisament la seguretat del pacient. La creació d'una comissió de seguretat ha estat el primer pas per implantar la cultura de la seguretat en l'organització. Un cop valorada l'activitat de la institució i seguint les directrius marcades per experts i administració, la comissió ha acordat dur a terme els següents projectes:
-Higiene de mans
-Prevenció dels errors de medicació
-Identificació de pacients
-Check list quirúrgic
-Control del dolor

Cada un d'aquests projectes té assignats un o diversos professionals encarregats de dur a terme les accions de millora que permetran a l'organització reduir el risc d'errors. El pla de seguretat està inclòs en el pla de qualitat de la institució regit pel cicle de la millora contínua.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Receptes de salut: Posa't el casc


L’any passat va entrar en vigor una nova llei de trànsit, aprovada l’any 2009, que incloïa alguns aspectes relacionats amb l’ús de la bicicleta. Si comparem el nostre país amb la resta de països europeus, anem pel darrere tant en normativa com en generalització de l’ús de la bicicleta com a transport.
L’increment de l’ús de la bici comporta que siguem encara més prudents tant en el moment en què som ciclistes, com en el moment en què som conductors d’altres vehicles de motor i hem de compartir les vies públiques.
Pel que respecta als nens, ens agradaria ressaltar 3 aspectes:
  • En primer lloc és important ensenyar normes bàsiques de seguretat vial i les “regles del joc” en les diferents situacions: conductors, passatgers i vianants.
  • D’altra banda, en una biccicleta, només poden ser passatgers els menors de 7 anys que van asseguts en cadires homologades (i mai més d’un passatger per bici)
  • En darrer lloc, la importància del casc. La nova llei comet un error greu al no incloure l’obligatorietat del casc en totes les situacions. Actualment només és obligatori en vies interurbanes. Molts accidents es produeixen a la ciutat. Tingues en compte que les vorades són perilloses i que en col.lisió amb qualsevol altre vehicle sereu els perdedors. Posa’t el casc també per ciutat i sobretot, posa-l’hi al teu fill!


dimecres, 23 de novembre de 2011

Lactància materna: la importància de la informació


La lactància materna reuneix les característiques necessàries per ser el millor aliment que un nadó pot rebre, tant des del punt de vista nutricional i immunològic com pel fet que porta associats altres beneficis no menyspreables: és barata, la mare la porta a sobre (de manera que no cal transportar utillatge) i afavoreix el vincle materno-filial. Encara que les cifres actuals d’instauració i manteniment de la lactància materna s’han incrementat en els últims temps, és cert que les dades recollides pel Comité de Lactancia Materna de la Asociación Española de Pediatría al 1997 recollien una prevalença de lactància materna als 4 mesos molt baixa, al voltant d’un 20%.
Són molts els motius que influeixen negativament en la instauració i el manteniment de la lactància materna. Podríem ressaltar dos: d’una banda l’escàs suport social –i en alguns casos familiar- de la mare que alleta i d’altra banda la manca d’informació tant en el període prenatal com postnatal.
La informació és fonamental, tant per a solucionar petits problemes (existents o que poden arribar) com perquè la mare sigui conscient per sobre dels dubtes i de les inseguretats que tota mare recent experimenta, que és perfectamente capaç d’alletar el seu fill.
Moguts per la necessitat de millorar la informació que les mares que alleten o que ho faran necessiten, s’incorpora a l’Hospital de Nens, la Dra. Paula Rodríguez, que és Consultora de Lactància Certificada per la IBCLE (International Board of Lactation Consultant Examiners).
La consulta estarà oberta els dimecres al matí i els divendres a la tarda per resoldre de forma personalitzada els problemas relacionats amb la lactància que us puguin sorgir.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Els refredats en els nens



Els refredats comuns, que els pediatres anomenem "infecció de vies respiratòries altes" són la malaltia més freqüent de l'ésser humà. De fet en els nens, ocasionen fins al 35% de l'absentisme escolar.
Es caracteritzen per ocasionar una inflamació aguda de la mucosa nasal i de la regió nasofaríngea.

Quina és la freqüència "normal" dels refredats?
La freqüència depèn de l'edat, però es considera "normal" que es produeixin entre 6 i 8 episodis per any, que solen estar concentrats en els mesos de més fred. En alguns nens, pot ser "normal" fins que es produeixin, 12 episodis a l'any! Per desesperació d'alguns pares ... .. Però per alguna raó potser el més recomanable és assumir que als nens petits sempre se'ls ha considerat "mocosos" i que potser una bona opció és "ignorar" els mocs i assumir-los com alguna cosa pròpia del nen petit.

Quins són els virus més freqüents?
Hi ha un gran nombre de virus que poden causar els refredats. Els més comuns i que causen un 30% dels casos, són els rinovirus, i d'ells hi ha més de 100 tipus. També trobem al virus parainfluenza, el virus respiratori sincitial, l'adenovirus, el coronavirus, el metapneumovirus, el virus de la grip, etc. La gran diversitat fa que puguem emmalaltir successivament, ja que encara que l'organisme "recordi" la infecció prèvia, el més probable és que sigui un virus diferent el que "ataqui".

Quins són els símptomes més habituals que presenten els nens refredats?
  • Obstrucció nasal i secreció (rinorrea). Ocasiona dificulta per menjar i per dormir i respiració bucal. L'afectació sol ser més intensa com més petit sigui el nen. El canvi en el color del moc no indica empitjorament o major gravetat.
  • Febre, que sovint és el motiu de consulta. Els refredats poden donar febre alta, encara que habitualment es manté per sota de 38,5 º C.
  • Tos irritativa, que pot mantenir fins a 7 o 8 dies des de l'inici del quadre.
  • Pot haver alguna adenopatia inflamada ("ganglis") a la zona cervical com a resposta immunitària.
  • Depenent de quin virus sigui responsable, poden associar símptomes digestius. A més hi ha nens amb facilitat per vomitar, i el moc acumulat a la gola fa que es produeixi el vòmit.
Quins tractaments podem utilitzar?

Els refredats es curen sols. No hi ha tractaments efectius contra els virus causants. De manera que els tractaments es limiten a tractar els símptomes.
  • Una bona hidratació és desitjable (aigua, sucs, etc)
  • Antitèrmics en el cas que hi hagi febre i / o malestar
  • Els antibiòtics no estan indicats
  • Els antitussígens tenen un paper limitat. La tos no deixa de ser un mecanisme de defensa pel manteniment de la neteja de l'arbre respiratori.
  • Rentats nasals amb sèrum fisiològic, que sovint són el tractament més efectiu encara que en el moment de realitzar-lo el nen se senti molest.
  • Els antihistamínics no tenen cap efecte beneficiós demostrat en els refredats.
  • Igualment els mucolítics no tenen efecte clínic demostrat científicament, valdria la pena evitar alternar aquests xarops sense fi durant tota l'època de fred.
  • La humidificació ambiental pot tenir el seu efecte beneficiós en tant que millora les mucoses nasals. Però no s'hauria d'usar en nens amb antecedents de bronquitis o asma, ja que la humidificació pot causar broncospasme i "ser pitjor el remei que la malaltia".
I sobre prevenció ...
 
No hi ha cap fàrmac ni cap complement alimentari amb capacitat per a evitar-

  • Una vegada més, molt important el rentat de mans.
  • Higiene en la manipulació d'aliments
  • A les escoles bressol i llocs molt concorreguts, s’ha de ventilar sovint, extremar les mesures d'higiene en les cuidadores i en les joguines i materials compartits.
I com una imatge val més que mil paraules podeu clicar aquí una entrada de Rosa, infermera i editora de "El blog de Rosa". Encara que el vídeo està enfocat a adults, els consells són vàlids també pels nostres nens.
Les persones malaltes haurien de quedar-se a casa....

dimecres, 9 de novembre de 2011

Preguntem a l'especialista: l'odontòleg respon sobre primera dentició (i II)

La segona part de les preguntes a l'odontòleg. Ens ha encantat l'experiència!

Higiene dental en nadons (la meva filla té 13 mesos i té gairebé totes les dents, li estan sortint els canins superiors)

Des del moment en què apareixen les primeres dents a la boca hem de cuidar-les. Al principi es recomana netejar les dents amb una gasa mullada amb aigua o amb una dedera (raspall dental de silicona que es posa al dit de la mare per poder raspallar les dents dels nadosn) després de la presa de llet de la nit. Si la lactància es perllonga durant tota la nit s’hauria de fer després de cada presa mentre duri la lactància (artificial o materna),
A partir de l’any s’ha d’iniciar al nen a raspallar regularmente les seves dents amb un raspall dental després de cada menjar i a la nit els pares han de realitzar aquest correcte raspallat de totes les dents.
Fins als 3 anys d’edat es recomana no fer servir cap tipus de dentrífic.

És preocupant que un nen de 2 anys no tingui totes les dents? (per exemple, que li faltin els ullals)

No, en absolut, les diferències entre nens en l’edat d’erupció i la seqüència en què les dents erupcionen són freqüents i normals.
Els patrons d’edat d’erupció i la seqüència s’estableixen d’acord amb el que s’observa en la població general, però sempre hi ha nens que van més ràpids o més lents sense que això sigui anormal.
Per regla general, la dentició de llet sol completar-se entre els 2 anys i mig i els 3 anys d’edat.

És possible que les dents es tornin grogues de sobte? S’hauran tenyit amb algun aliment?

És possible que les dents es taquin amb determinats aliments, begudes i fins i tot alguns medicaments. De qualsevol manera es tracta de taques o canvis de color externs que se solen eliminar sempre amb una correcta higiene dental.

Quin és el criteri, després d’un traumatisme oral, per derivar a l’odontòleg?

En principi tots aquells casos que cursen amb mobilitat, desplaçament o pèrdua d’una dent després del traumatisme han de consultar amb el dentista.
També els casos en els que s’ha perdut un tros de dent.
Pel que fa a les lesions de llavis i llengua, si no hi ha cap alteració de les anteriorment descrites a les dents, es poden resoldre sense problemas a les consultes pediàtriques.

Un nen pot néixer amb dents?

Sí, els nens poden néixer amb dents: són les dents natals i en general són incisius centrals inferiors de llet normals que han erupcionat de forma precoç.

Hi ha algun protocol a Espanya per als nens nascuts amb citomegalovirus congènit? He llegit sobre retards en l’aparició de la primera dentición i freqüents problemas amb l’esmalt que provoquen un desgast molt prematur i freqüents càries.

He estat buscant informació sobre patologia dental que pot presentar-se en pacients afectes de CMV congènit. En concret els temes plantejats pel que fa a retards en l’erupció i alteracions de l’esmalt no he trobat res descrit en la literatura que he consultat. Crec que les alteracions dentals són més aviat relacionades amb les alteracions neurològiques que poden aparèixer en aquests pacients i que sí pot donar lloc a algun tipus de patologia dental.
Pel que fa a l’existència d’algun protocol a Espanya m’ha resultat molt interessant tant des del punt de vista científic com personal aprofundir en aquest tema que per a mi era bastant desconegut. El que he trobat més complet i exhaustiu, encara que potser ja es coneix, és un document elaborat l’any 2009 del que t’adjunto cita:  
DOCUMENTO DE CONSENSO DE LA SEIP SOBRE DIAGNOSTICO Y TRATAMIENTO DE LA INFECCION CONGENITA POR CITOMEGALOVIRUS
Baquero-Artigao: An Peditr (Bar) 2009; 71: 535-47
El passat mes de maig es van celebrar a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid unes jornades de pares i professionals sobre aquest tema, que també poden ser d’interès.

Gràcies Dra. Maura!

dimarts, 8 de novembre de 2011

Preguntem a l'especialista: l'odontòleg respon sobre la primera dentició (I)



La Dra. Maura, del Servei d'Odontopediatria, ha contestat les preguntes que van plantejar alguns dels nostres lectors. Aquí teniu la primera part i demà publicarem la segona. Continuem pensant en nous temes que puguin ser d'interés!

Quin paper té el fluor en la primera dentició?

El fluor té un paper molt important en la prevenció de la càries dental en la dentició definitiva. En general, es recomana l’ús de glopeigs amb fluor a partir de l’erupció de les primeres dents definitives, no abans.
En alguns casos de lesions inicials de càries dental a nivel d’incisius de llet pot estar recomanat fer tocs amb fluor tòpic però sempre que ho indiqui el dentista.

A partir de quina edat és recomanable anar a la primera revisió dental?

Donada l’actual crisi econòmica i veient com en els últims 5 anys la incidència de càries en la primera infància (menors de 3 anys) ha augmentat de forma considerable, creiem que la prevenció juga un paper importantíssim per evitar l’aparició de càries en els nens o almenys disminuir la seva incidència.
Ja que el tractament és sempre costós i no està cobert per la sanitat pública és important incorporar com més aviat millor mesures higièniques i dietètiques encaminades a l’aparició de càries.
Creiem que estaria indicat iniciar les revisions dentals entre el primer any i mig i els 2 anys.

És convenient treure el frenet dental a  un nen de 4 anys?

A la boca trobem els frenets labials. El més conegut és el que  s’observa entre els dos incisius centrals superiors, i el frenet lingual que s’observa en aixecar la llengua cap amunt.
El seu tractament és sempre quirúrgic i no depèn de l’edat del pacient sinó del grau d’hipertròfia (augment de mida) i de la implantació (posició en la qual s’insereix). En qualsevol cas no es pot generalitzar ja que el diagnòstic s’estableix amb l’exploració de cada cas i per això resulta difícil contestar sense veure el paciente.

La meva filla es queixa regularmente que li fan mal les dents. Té 3 anys, a què pot ser degut?

En general, a aquestes edats els nens no solen queixar-se molt de les dents. El més lògic és que pugui estar erupcionant algun dels últims molars.
Si les molèsties apareixen durant o immediatament després dels àpats es podria pensar en la impactació d’aliments entre els molars (restes de carn) que es resol raspallant  bé després de cada àpat o bé per la presència d’alguna càries. En aquest cas s’ha d’observar si té algun forat en els queixals o les dents i caldria anar al dentista.
Si les molèsties són regulars i augmenten amb el fred, el calor o sustàncies dolces, cal veure si hi ha alguna taca o zona desgastada en la superfície de les dents o en els queixals ja que podria relacionar-se amb algun defecte de l’esmalt o inici de càries.
Com a norma general, si no observem l’erupció d’alguna peça dental i les molèsties són habituals és recomenable consultar amb el dentista.

Glopeigs de fluor, són necessaris? A quines edats?

Els glopeigs amb fluor s’han d’iniciar en el moment en què erupcionen les primeres dents definitives, siguin molars o incisius, independentment de l’edat que tingui el nen.
S’ha de fer una vegada al dia, preferentment a la nit i sempre després del correcte raspallat dental. Després de realitzar la rentada es recomana no menjar res. Els glopeigs amb fluor es mantenen fins a finalitzar el recanvi dental (incisius centrals i laterals, superiors i inferiors).

dilluns, 7 de novembre de 2011

Bessons i burocràcia. Segona part



"No oblidis passar pel Col.legi de Metges", em va dir un company de feina. "Donen una prestació econòmica durant els 3 primers anys", va afegir. Així doncs, en la meva condició de col.legiat em vaig dirigir a les dependències del col.legi de metges per esbrinar de què  tractava l'esmentada prestació. "Miri, fins l'any passat donàvem uns diners però aquest any , per temes de pressupost, ho deixem en una canastreta molt complerta". I sí, la veritat és que la canastreta, bé, les canestretes en el nostre cas, contenen multitud de productes tot i que el pernil i l'ampolla de cava encara no els he trobat.
Aprofitant la visita a la casa mare, em vaig dirigir a les oficines de Medicorasse, divisió del col.legi que gestiona tot allò relacionat amb assegurances. Allà havia d'actualitzar tota una sèrie de dades referents a la baixa maternal de la meva dona  i a la meva baixa paternal. "Sap vostè que donem un premi de natalitat?", em va comentar amablement una de les assessores. El tal premi, consistia en una prestació econòmica per cada nounat. El que jo no sabia era el calvari que hauria de passar. Vaig a haver d'omplenar tants formularis que per poc li regalo una de les canestretes per tal que em deixés marxar. Haig de dir que,poques setmanes més tard, el premi de "metge col.legiat mutualista procreador" lluia al meu compte corrent.
Següent estació: Centre d'assistència primària. La veritat és que un cop passats els tràngols de la seguretat social i el col.legi de metges, la inscripció dels lactants a l'ambulatori de zona va ser bufar i fer ampolles: llibre de família, padró i pediatre assignat a l'instant
Curiosa va resultar també la història de la canastreta d'obsequi que ofereix als nountats una coneguda cadena de supermercats. Aquí, els tràmits van ser relativament senzills. La sorpresa va arribar a l'hora de recollir els productes. Resulta que en tractar-se de bessons  i família nombrosa ens pertocaven.....4 canestretes!!!  El fet que el supermercat fos a prop de casa i que l'expectativa fos de 2 canestretes, va fer que un servidor anés "a cuerpo gentil" a recollir-les. Així doncs, ja podeu imaginar la fila que devia fer: descamisat i transportant 4 capses de tamany considerable una sobre de l'altre com si d'un Tetris tamany real es tractés.
Bé,ara només ens queden els carnets del Club Súper 3, el zoo (en qualitat de visitants,eh) i el Barça però això potser ho deixem per més endavant.

divendres, 28 d’octubre de 2011

Celebració del 125 aniversari de l'Hospital de Nens


Com molts de vosaltres sabeu ahir vam celebrar els 125 anys de l'Hospital de Nens que s'han complert aquest any. Va ser una commemoració que esperàvem amb molta il · lusió. Tot va sortir molt bé i va ser molt emotiu.

Al matí ens van visitar algunes autoritats a les que vam poder ensenyar les instal · lacions i explicar la nostra activitat quotidiana. Van estar amb nosaltres, entre d'altres, l'Excm. Xavier Trias, alcalde de la ciutat de Barcelona, l'Hble. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat, el Rvdm. Lluís M. Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona. A més dels membres del Patronat de la Fundació Hospital de Nens de Barcelona, ​​encapçalats per la seva presidenta, Sor Maria Cruz Arbeloa.


 
Després d'un petit recorregut per l'hospital, ens van dedicar unes paraules:

El Sr Trias va iniciar el seu parlament recordant la seva professió -és pediatre- i la forma com les entitats privades fem un servei públic, en aquest cas a la ciutat de Barcelona. Proposarà a la Fundació Hospital de Nens per la Medalla de Mèrit Cívic que atorga l'Ajuntament de Barcelona.


La Sra Joana Ortega va reconèixer en nom del Govern de la Generalitat de Catalunya i en nom del President, l'Hble. Sr Artur Mas, la tasca important en matèria sanitària de la nostra institució. Va fer un apunt molt emotiu relatant la seva relació personal amb l'hospital, doncs el seu avi, el Dr Fajardo va estar vinculat professionalment a l'Hospital de Nens fins al final dels seus dies.
El Sr Lluís M. Martínez Sistach ha destacat la importància de la tasca de l'església en les seves relacions amb la societat, en especial el seu compromís amb les classes més necessitades, com va ser en els seus inicis i segueix sent actualment l'assistència sanitària de la Fundació aquí al nostre país i a Amèrica Central.
Sor Maria Cruz Arbeloa va parlar dels orígens de l’Hospital, anomenat als inicis Hospital de Niños Pobres de Barcelona, i de com Sor Mercedes Viza i el Doctor Vidal Solares, van posar els fonaments de l’hospital a partir d’un petit dispensari per atendre a nenes orfes.

El Dr. Xavier Massaguer, Director General de l'Hospital va resumir les il · lusions i els compromisos de l'hospital així com les apostes de futur, donant les gràcies a tots els que contribueixen al projecte comú.


 
A la tarda va tenir lloc una missa commemorativa i posteriorment un sopar per a tots els professionals que formem aquesta gran família.

Amb molt ànim, esforç, dedicació i compromís, pensem seguir endavant per complir com a mínim 125 anys més.

125 gràcies!!


 

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Adéu a les dietes astringents



Molts nens aquests últims dies estan sent atesos a Urgències i en les nostres consultes per gastroenteritis. En alguns casos es combinen vòmits i diarrees i en altres casos predominen els vòmits o bé les diarrees. Altres vegades primer comencen els vòmits, que després cedeixen per continuar les diarrees. La majoria de vegades són quadres clínics causats per virus. En aquest link en podeu trobar més informació.
Les dietes astringents en les gastroenteritis han estat àmpliament seguides històricament però amb els coneixements actuals es desaconsellen. Les diarrees afecten a la mucosa intestinal i són necessaris els diferents nutrients perquè aquesta es regeneri. L'alimentació ha de ser precoç, evitant el dejuni perllongat, encara que tampoc és recomenable forçar a menjar.

Consells per l'alimentació en cas de diarrees
  • Si el nadó està alimentat amb lactància materna, aquesta no s'ha de suspendre. De vegades serà necessari fer més preses per recuperar les pèrdues (la demanda pot augmentar).
  • Si el nadó està alimentat amb lactància artificial, no serà necessari modificar el tipus de llet ni preparar els biberons de forma diferent (en quant a composició o preparació).
  • En el cas de la resta d'alimentació, no cal fer canvis importants. S'han d'oferir aliments desitjables pel nen com són els hidrats de carboni d'absorció lenta com les pastes. Carns magres, peixos, làctics i fruites no s'han de restringir. Sí que és convenient evitar aliments amb molts greixos (fregits), molt dolços (sucs), amb baix nivell nutritiu (caramels, pastissos, etc) o amb reconegut poder laxant (prunes, kiwis, etc).
D'aquesta manera, el tractament de la gastroenteritis es basa en 3 pilars: un correcte estat d'hidratació -aquest tema el tractarem amb detall un altre dia-, una alimentació precoç i evitar antibiòtics i fàrmacs contra els vòmits.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Febre i mites. Quan consultem al pediatra?



La febre és un dels principals motius de consulta per als pediatres, tant en atenció primària com en atenció urgent. Els quadres febrils són més freqüents en la infància, sobretot els primers anys de vida, per l'alta exposició dels nens als gèrmens i perquè el sistema immunitari està en vies de completar el seu desenvolupament.

Pares i pediatres hem perdre una mica la por a la febre. Com a mecanisme de defensa que és, la febre en si mateixa no és perjudicial. La por a la febre, s'ha batejat com febrefòbia. I a part de generar una angoixa innecessària, pot ocasionar en alguns casos problemes de sobredosificació de fàrmacs.
Hi ha diferents protocols per abordar la febre en el nen. Com veureu només en alguns casos, la consulta urgent és obligada. En nens més grans de 3 anys, les infeccions es solen localitzar i la visita es pot demorar 2 o 3 dies llevat que hi hagi altres símptomes associats que impliquin una consulta precoç i / o símptomes d'alarma. En nens menors de 3 mesos apliquem protocols més invasius amb exploracions complementàries, especialment en els nadons.
Entre els 3 mesos i els 3 anys la conducta és més variable en funció de com es presenti el quadre febril.

D'aquesta manera i de forma generalitzada, es recomana una consulta al pediatre més precoç en cas que el nen amb febre compleixi alguna d'aquestes característiques:

  • Nounat o lactant menor de 3 mesos
  • Temperatura superior a 40 º C
  • Febre de 4 o més dies
  • Malalties cròniques o estats d'immunodepressió
  • Signes o símptomes d'alarma: rigidesa de nuca, convulsions, petèquies (taques a la pell que no desapareixen en pressionar), decaïment important

Mites relacionats amb la febre

La febre alta provoca dany cerebral permanent. Només si les temperatures són superiors a 42ºC (raríssim) hi ha risc.
La febre alta provoca meningitis. De fet és al contrari: la meningitis sol provocar febre alta, però no tota febre alta, per sort, és per meningitis.
La febre elevada ocasiona convulsions febrils. Les convulsions febrils típicament es produeixen a l'inici del quadre febril, de vegades quan la febre s'està iniciant i ni tan sols ha estat detectada. La majoria de convulsions febrils a la infància són benignes i s'autolimiten amb l'edat.
Si no baixa la febre, la causa de la mateixa és greu. Quadres de febre elevada podern estar relacionats amb quadres virals i al contrari: processos greus poden associar febres no gaire altes.
La presència de febre indica la necessitat de tractament antibiòtic. Més del 90% dels processos febrils a la infància corresponen a quadres virals, de forma que en la majoria dels casos, els antibiòtics no estaran indicats.

PD: Imatge cedida amablement en una visita al servei d'Urgències per febre per una de les moltes famílies que dipositen la confiança en nosaltres.