dimarts, 9 d’agost de 2011

Passeig amb bessons....o quasi

Imatge de bessons de la fotògrafa Anne Geddes

Avui sí. Transcorreguts els primers dies  i un cop aclimatats a la vida extrauterina, el Pau i l'Albert sortiran al carrer per primer cop. Les necessitats de vitamina D, la salut mental dels pares i el poder presumir de bessons així ho determinen.
En el cas dels bessons, la planificació del passeig adquireix una importància capital. En primer lloc, has de calcular que l'excursió no et coincideixi amb cap àpat, ni dels nens ni dels pares, i sortir en el moment precís, ni un minut abans ni un minut després. Seguidament, la selecció del vestuari. S´ha de tenir molt en compte la temperatura exterior i triar una roba amb la qual no passin ni fred ni calor (no penso fer el típic acudit dels zero graus). Aquest procés requereix de força estona tenint en compte que la temperatura exterior no vé marcada per un fet objectiu com pot ser el termòmetre o la previsió del Tomàs Molina, sino per les sensacions de la mare "Avui fa fred, cal que els abriguem" "Però si el termòmetre marca 31º", replica normalment el pare. "Ja, però per ells fa fred". Doncs res, body i vestit de neoprè.
Abans de vestir les criatures, cal canviar el bolquer per si de cas. Durant aquest procés, i quan els nens tenen el membre (viril en el nostre cas) a l'aire, és quan ténen la sana virtut d'orinar...sobre la roba preparada!
Un cop canviats els bolquers i vestits els nens, cal confeccionar acuradament la bossa que ens ha d'acompanyar. Tan se val si la durada prevista del passeig són 20 ó 30 minuts. Cal omplir la bossa amb 4 o 5 parells de bolquers, la crema del sol (però no feia fred?), la crema del culet, les tovalloletes, els xumets, les mantetes (i si de cop es gira un fred polar?), els recanvis de roba i una llarga llista d'estris.
Bé ara ja estem en condicions de colocar els infants al cotxet i emprendre el tan desitjat viatget. Un cop lligats i amb la colònia posada (petits però polits) enfilem el passadís de casa que ens ha de conduir a l'aventura. Quan estem a punt de tancar la porta, un soroll sospitosament familiar seguit d'una olor fètida emergeixen del cul d'un dels nens.  Sí, cal girar cua i canviar el bolquer. Un cop canviat el bolquer és moment de passar a l'acció i executar el pla, però...alerta, la mare mira el rellotge "Aquest nens ténen gana, no podem marxar. Ja sortirem demà" Com si no sapiguéssim el que ens esperava l'endemà, el dia de la marmota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pels teus comentaris!