divendres, 29 de juliol de 2011

Obrim a l'agost


Aquest mes d'agost hem decidit que tots els Serveis de l'hospital estiguin oberts, excepte els Serveis de Genètica, Odontopediatria i Ginecologia. D'aquesta manera, les famílies que necessitin un especialista, el podran trobar a l'Hospital de Nens.
Si teniu alguna dificultat amb l'ortodòncia dels vostres fills, algun problema nou de salut, un neonat amb el pediatra de vacances o simplement voleu aprofitar per a una revisió oftalmològica sense haver de fer un trencaclosques amb els horaris laborals i escolars, estarem a la vostra disposició.
Per les xarxes socials (twitter, facebook, aquí mateix) també podreu trobar-nos, encara que disminuirem una mica la nostra activitat. Estigueu atents a un relat en primera persona sobre una paternitat "una mica diferent" en els propers dies.
Bon i segur estiu des de l’Hospital de Nens de Barcelona

dimecres, 27 de juliol de 2011

Ulleres de sol, estètica o salut?

Estem a ple estiu i les famílies es pregunten si els més petits de la casa hauríen d’utilitzar ulleres de sol.
L' Organització Mundial de la Salut creu que pel constant deteriorament  de la capa d’ozó de la atmosfera, augmentaran cada cop més les patologies oculars. Hem de tenir principalment cura amb els nens més petits, ja que són els que tenen un  risc més elevat de patir  patologies, ja que  algunes de les estructures de l’ull, principalment el cristal·lí, encara no estan totalment desenvolupades.

Hem d’èsser concients que portar ulleres de sol no és només una qüestió de moda i estètica sino que parlem de PREVENCIÓ I SALUT.

TIPUS DE RADIACIONS SOLARS

El sol és una font d’energia i la radiació que emet inclou un ampli espectre de freqüències, però no totes aquestes radiacions són saludables.
Existeixen diferents  tipus de radiacions solars:

  1. Els ratjos Ultravioleta (UV): No són visibles per l’ull humà. Es divideixen en tres grups:
-       UVC: Aquests fins fa un temps no arribaven a la superficie de la Terra perquè  la capa d’ozó de l’atmosfera els parava, però a l’estar ara deteriorada poden penetrar.
-       UVB: Poden produïr  problemes corneals (queratitis oculars, pterigion). El cristal·lí fa de barrera i impideix que penetrin fins la retina.
-       UVA: Son els més perillosos. Travessen la còrnia i el cristal·lí arribant a la retina, poden ocasionar patologies greus com degeneració macular o cataractes.

  1. La llum visible: És la que l’ull humà és capaç de percebre. La radiació més energètica (llum blava) s’ha relacionat amb la degeneració macular a l’edat adulta.

  1. Els ratjos infrarrojos: També son visibles. En condicions normals no ocasionen problemes oculars.

TIPUS D’ULLERES DE SOL

Filtres de color: Aquests redueixen la quantitat de llum visible que arriba a l’ull evitant l’enlluernament.
Els filtres de color es classifiquen segons la norma ISO 8980-3 en cinc categories (0-4) de menor a major protecció. També rebutgen part dels ratjos UVA i UVB amb més eficacia quant més alta és la categoria.

Lents polaritzades: La llum solar vibra en tots els plànols, no està polaritzada. Quan es reflexa en algunes superficies com l’aigua, la neu i la carretera es polaritza, es a dir vibra en un sol plànol, generalmente horitzontal, aquest tipus de lent l’elimina. Són recomanables per conduir, pels nens per fer esports com l’esquí i esports aquàtics.



CONSELLS BÀSICS

1. Utilitzar ulleres de sol homologades, que cumpleixin les normatives específiques de la Unió Europea. Compri ulleres de sol sempre en establiments d’òptica i centres autoritzats, i mai en mercats ambulants o tendes no autoritzades. Són un perill per la visió dels seus fills.


2. L’ òptic-optometrista és la persona qualificada per aconsellar  quin tipus d’ulllera (filtre, forma) serà la més adient, depenent de la situació d’ús.

3. La protecció de la ullera no es mesura per la foscor sino:
-       Tipus de filtre que està feta la lent. Preferiblement són  aconsellables els filtres gris o  marró ja que quasi no modifiquen la tonalitat de la realitat.
-       Forma: per als nens que protegeixin des de la cella fins al pòmul i gairebé fins a la templa, es a dir, el més lateral possible per evitar que entrin els ratjos de sol pels voltants, de pasta i molt important, que encaixi ve al pont nasal per evitar que vagin caient.
Aquí mostrem una taula amb els diferents filtres i el consell d’ús.


4. Pels nens es recomanen les categories 3 i 4, ja que no cal que les portin per la seva vida quotidiana (ni per jugar al parc ni passejar) però molt recomanable si van a la platja, piscina. A la muntanya, o si fan esports aquàtics o d’esquí, són imprescindibles.

5. Si tenim algun defecte refractiu podem utilititzar ulleres de sol  ja que totes les lents es poden graduar, però hem de tenir en compte la curvatura de la ullera si patim astigmatisme perquè poden donar aberracions indesitjades.

6. I sempre complementar la ullera de sol amb una visera o gorra per potenciar la protecció.

Imatges obtingudes a la pàgina web de El mundo
Entrada redactada pel servei d'Oftalmologia de l' Hospital de Nens

dimecres, 20 de juliol de 2011

La síndrome de Peter Pan o tot el contrari...


El món està ben girat. El psicòleg Dan Kiley va descriure la Síndrome de Peter Pan com aquell conjunt de trets que té aquella persona que no sap o no pot renunciar a ser fill per començar a ser pare i es resisteix a créixer.

Caldrà buscar un nom per a un altre síndrome, aquell pel qual els nens volen desfer-se de la seva infància per passar com més aviat millor a la vida d'adult.

M'explico. Al voltant del 90% dels nens tenen mòbil als 10 anys, fumen i beuen alcohol als 13 anys, augmenten cada dia que passa el nombre de joves que tenen sexe abans dels 16 anys, i el més sorprenent: l'altre dia vaig llegir que s'han posat de moda sabates de taló per a nenes de només 6 anys, amb els problemes d'esquena que apareixeran més tard o més d'hora en aquestes nenes.

Els psicòlegs ja anuncien que no cremar totes les etapes de la infància pot provocar problemes a la maduresa. Tinc la sensació que fa 30 anys la vida es vivia d'una manera més lenta, vaig llegir d'una amiga a Facebook i cito textualment "Si vas créixer amb menjar casolà, muntaves en bicicleta sense casc, tenies una TV amb dos canals i calia aixecar-se per canviar, rebobinar les cintes amb un boli, sorties amb 100 pessetes, jugaves al carrer, usaves la roba que heretaves dels teus germans, respectaves els teus profes i els tenies afecte, probablement hauràs sortit normal ".

Sembla que estic parlant de la prehistòria. M'agradaria que aquests nens que tenen el seu iphone, el seu ipad, el seu ipod, les seves vacances on més lluny millor, la seva playstation, la seva PSP, el seu ordinador portàtil, la seva televisió a l'habitació, els seus 300 amics virtuals a Facebook, realment siguin persones normals quan arribin a l'etapa adulta.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Receptes de salut (I)


L'OMS calcula que l'any 2015 hi haurà 2300 milions de persones amb sobrepès i que 700 milions seran obesos. Paradoxalment segueix havent-hi moltes persones al món que passen fam.
Per prevenir l'obesitat recorda que el més important és seguir una dieta equilibrada diàriament i incorporar l'activitat física al dia a dia. Evita les transgressions diàries en l'alimentació dels teus fills ja que és el que més condiciona l'increment de pes.

divendres, 15 de juliol de 2011

Cap de setmana amb nens

Per fi és divendres! Tenim el cap de setmana a sobre! Molts ja estareu gaudint de les vostres vacacnces i altres en vigília de fer-ho.
Pels que hagueu de passar el cap de setmana a la ciutat, algunes propostes d'oci infantil i familiar.

Caputxeta vermella i el llop

 


 
El clàssic infantil al Teatre Guasch de Barcelona. El teatre Guasch és una sala familiar i acollidora, on les famílies són sempre benvingudes. Cada mes es representa una obra infantil clàssica, que fa les delícies dels més petits!
Tallers al Museu de la Xocolata



Sou llaminers? Tant els dies feiners com els diumenges hi ha tallers infantils al Museu de la Xocolata del carrer Comerç
Artistes de la xocolata. Taller per a nens de 4 a 12 anys. Creació d'una figura de xocolata a partir de les explicacions d'un professional sobre les característiques i la forma de manipular la xocolata.
El dolç món de la Xispeta de Cacau, pels més petits de la casa, de 3 a 6 anys. A través de contes i jocs s'introdueix als nens en el món de la xocolata.
Atenció pares perquè l'oferta del museu és interessant també
pels adults. Voleu feu un tast o aprendre a cuinar-lo? Ummm! Per llepar-se els dits!

Salir con peques



I si esteu buscant un allotjament per anar en família no us perdeu la pàgina de Salir con peques. Allà trobareu també altres informacions pràctiques com restaurants i activitats pels més petits. Els llocs recomanats estan pensats perquè nens i grans puguin gaudir de l'entorn sense les dificultats que de vegades els pares recents trobem.
La Marisa i la Patrícia, les editores, són mares recents i al bloc expliquen algunes experiències en primera persona.


 

dilluns, 11 de juliol de 2011

El pediatre i els virus

Que faci un pas endavant qui no hagi sortit alguna vegada (o moltes) del servei d'urgències o de la consulta del pediatre pensant  "Vaja, un altre virus. I a sobre no m'ha donat cap antibiòtic. Així no sé com vol que es curi el meu fill"
Per un metge,no hi ha res més satisfactori des del punt de vista professional que poder donar als pares un diagnòstic precís d'allò que està provocant la febre del seu fill o filla. "Miri, la seva nena té unes angines. Prengui aquest antibiòtic durant 10 dies i estarà curada". Però no sempre és així. En moltes ocasions, després d'haver examinat minuciosament el pacient, el pediatre no pot emetre un diagnòstic concret donat que aquella febre no té un origen objectivable (el coll, les oïdes o els pulmons). És llavors quan els pares senten la famosa frase. "Jo no li veig res. Sembla un virus". Aquesta afirmació, lluny de tranquilitzar els pares, els neguiteja ja que sol estar acompanyada de mesures simptomàtiques i mai (o així hauria de ser) del famós antibiòtic.
Durant els primers anys de vida, els infants poden patir fins a 6 o 8 infeccions banals amb un predomini als mesos d'hivern. Moltes d'aquestes infeccions s'acompanyen de febre. Per norma general, les infeccions poden ser de dos tipus: víriques o bacterianes. Les infeccions bacterianes són aquelles que acostumem a trobar en òrgans concrets: faringe i amígdales, oïdes, orina, pulmons etc...donant lloc a malalties tan conegudes com les faringoamigdalitis, otitis, pneumònies o infeccions d'orina. Aquests processos són sempre tributaris de tractament antibiòtic. Quan a l'exploració d'un nen amb febre no aconseguim objectivar cap focus concret , hem de pensar que aquella infecció ha estat ocasionada per un virus, la qual cosa no significa que el nostre pacient no li passi res (és evident que està malalt) sinó que no és tributari de tractament antibiòtic i únicament podrem indicar tractament simptomàtic amb antitèrmics (paracetamol o ibuprofè), mesures físiques, altres fàrmacs i  el seguiment pertinent.
Per tant, quan als vostres fills els diagnostiquin "un virus", no patiu , no us enfadeu amb el pediatre i sobretot penseu que és molt millor tenir un procés víric banal que una pneumònia.
Ah, algun cop sentireu que la febre vé de l'erupció de les dents....però això serà motiu d'una altra reflexió.

divendres, 8 de juliol de 2011

El triatge a Urgències

Des de fa més de dos anys tenim instaurat al Servei d'Urgències un sistema de triatge o classificació de pacients, que realitza personal d’infermeria format en la matèria.


Els sistemes de classificació dels malalts es van idear fa bastants anys i es basen en la medicina de l'adult. A Espanya està bastant estès el Sistema Espanyol de Triatge, que es basa en el Model Andorrà, que té un prestigi consolidat. En pediatria no existeixen models i els hospitals pediàtrics que ho han implantat han fet una adaptació "a mida".

L'interès en classificar els malalts sorgeix sobretot a partir de l'elevada pressió assistencial. Els professionals volem estar segurs que en una sala d'espera plena no hi hagi un pacient que necessiti una atenció immediata o relativament ràpida. També dins de la "no urgència" hi ha nivells de gradació, no és el mateix un nadó esperant a la sala d'espera que un adolescent.

El triatge en Urgències té un paper molt important en millorar la qualitat: ordena als pacients per nivell d'urgència, prioritzant els que tenen una patologia que necessita atenció més primerenca. I encara que l'espera en condicions de saturació és inevitable, amb el triatge tenim la situació més controlada, ja que coneixem la patologia i les circumstàncies dels pacients de la sala d'espera. El triatge porta implícit el fet que els pacients no es veuran en ordre d'arribada sinó de necessitat.El triatge també serveix per organitzar els espais i determinar en quin lloc esperaran els pacients i on seran visitats.

El concepte d'urgència és molt complex i es confon amb altres termes, com ara la gravetat. És a dir, que tot el que és urgent no és greu, ni tot el greu, urgent. La urgència es relaciona amb el temps: el pas del temps té capacitat per descompensar més el problema d'origen. I d'aquí la inquietud que ens genera als metges i infermeres el tenir una sala d'espera amb molts pacients pendents de visita.

El sistema de triatge que utilitzem està basat en 5 nivells:

El nivell I és el de pacients que necessiten reanimació, com per exemple quan un pacient entra a Urgències amb una parada cardiorespiratòria o amb convulsions actives
El nivell II és Emergència. Pacients amb patologies que necessiten una atenció ràpida per recuperar-se i millorar el seu pronòstic. Risc vital evident
El nivell III és el d'Urgència. En aquest grup s'inclouen bastants dels pacients de la nostra activitat quotidiana, per exemple la majoria dels nens que consulten per dificultat respiratòria o les febres elevades en lactants petits
El nivell IV es considera de Semi-Urgència. Són pacients menys urgents i que majoritàriament poden ser valorats de forma ambulatòria
El nivell V es considera No Urgent. Són pacients sense risc vital el motiu de consulta pot clarament ser resolt en un altre circuít

Els serveis d'Urgències d'adults solen tenir més complexitat que els pediàtrics. I tenen més proporció de pacients amb nivells I, II i III. Afortunadament en pediatria tenim molt pocs pacients de nivell II i molts menys de nivell I. El nostre grup principal són els pacients de nivell IV, seguint de prop els de nivell III i posteriorment els de nivell V.

dimecres, 6 de juliol de 2011

Farmaciola per les vacances



Més d'un està ja pensant a fer maletes per gaudir de les vacances. Quan viatges amb nens, les maletes augmenten de mida considerablement, especialment amb els més petits.

Pensant en la seva salut (i en la teva), és convenient portar una petita farmaciola amb medicaments i altres productes, que et puguin ser d'utilitat -encara que per descomptat és millor que tot torni a casa precintat-.

La farmaciola que proposem estaria formada per:


- Tiretes. Que no faltin mai! Els petons de la mare i les tiretes curen moltííííssimes ferides.
- Gases estèrils per netejar les ferides, després d'aplicar abundant aigua i sabó.
- Solució antisèptica: alcohol o povidona iodada. Tant un com l'altre en circumstàncies determinades es poden absorbir a través de la pell. Cal limitar la seva utilització en els més petits (en especial nounats).
- Analgèsics, antipirètics habituals: paracetamol i ibuprofèn.
- Termòmetre.- Repelent d'insectes.
- Crema amb corticoides o amb alguna substància antiirritant per les picades. Els dermatòlegs aconsellen no utilitzar les cremes que continguin antihistamínics perquè paradoxalment són bastant sensibilitzants per contacte.
- Suero oral per hidratació en cas de diarrees.
- Crema protectora per al sol en quantitats industrials.
- Crema hidratant per a després del sol i l'exposició a l'aire lliure. La cura de la pell a l'estiu és fonamental, en especial de les pells més delicades.
- Unes pinces poden ser útils per treure alguna petita estella o pedreta.
- La medicació habitual del teu petit en cas que prengui algun fàrmac amb certa freqüència (per exemple els inhaladors en els asmàtics).

A més si viatges a l'estranger és convenient revisar les cobertures sanitàries i formalitzar la documentació que fos necessària, com per exemple la Targeta Sanitària Europea.