dilluns, 29 d’agost de 2011

Consells per a la prevenció de les intoxicacions


-       Procureu tenir el menor nombre de medicaments a casa
-       Mantingui els medicaments i productes de neteja fora de l’abast dels nens
-      Utilitzeu tancaments de seguretat en calaixos, armaris i farmacioles
-       Assegureu-vos d’administrar sempre la dosi exacta de medicament. És aconsellable que sigui sempre la mateixa persona la que administra la medicació al nen
-       Si és possible utilitzi els fàrmacs que tenen tap de seguretat
-       Mai deixi el recipient del medicament (pastilles o xarop) obert, sobretot si ha d’absentar-se, encara que sigui momentàniament
-       Eviti prendre medicacions davant dels nens
-       Mai es refereixi als medicaments com caramels o dolços
-       Si té visita dels avis o d’altres persones que prenen medicacions habitualment, vigilar que no les deixin en llocs accessibles per als nens
-       Tingui cura especial amb els productes que es fan servir per tasques de bricolatge (pintures, dissolvents, etc)
-        Mantenir les finestres ofertes si està utilitzant productes químics
-        Ha de conèixer el nom de les plantes que posseeix, sobretot les potencialmente tòxiques i posar fora de l’abast dels nens petits

PD: Informació extreta del Manual de Intoxicaciones de la SEUP (Societat Española de Urgencias de Pediatría)

dijous, 25 d’agost de 2011

Intoxicacions en els nens


Les intoxicacions són un motiu de consulta relativamente freqüent als Serveis d’Urgències de Pediatria. Afortunadament la xifra s’ha estabilitzat amb els anys, possiblement per major presència de taps de seguretat en els medicaments i per millor educació familiar en aspectes preventius.

Les últimes xifres indiquen que aquestes consultes suponen un 0,3% de les visites. Sortosament en la majoria dels casos són per contacte amb substàncies no tóxiques o poc tòxiques, que requereixen poca o cap actuació mèdica. No obstant això hi ha substàncies potencialment molt tòxiques i capaces d’originar una greu afectació i inclús la mort.

Podem diferenciar dos grups de pacients que consulten per aquest motiu:
-         Els nens menors de 5 anys: Són el grup més nombrós. Les intoxicacions solen ser accidentals, habitualmente es produeixen a la llar. La consulta a Urgències és gairebé inmediata i el tòxic amb què s’ha produït el contacte és conegut. La majoria tenen un pronòstic favorable.
-         Els adolescents: En aquest cas les intoxicacions són intencionals en moltes ocasions (amb finalitat recreacional i en alguns casos, suïcida). Moltes vegades es produeixen fora de la llar i quan es produeix la consulta mèdica han passat vàries hores. Generen símptomes amb molta freqüència, el tòxic no sempre és conegut i el maneig sol ser bastant més complex.

Tradicionalment els productes de la llar eren els tòxics més implicats en les intoxicacions infantils. En els últims anys, els fàrmacs són els productes més relacionats amb les intoxicacions. El primer lloc l’ocupen els antipirètics comuns i especialment el paracetamol. En segon lloc són els productes de la llar i en tercer lloc l’alcohol (que és el principal tòxic implicat en les intoxicacions dels adolescents).

Davant la ingesta d’un producte potencialmente tòxic, el més convenient és posar-se en contacte amb el seu centre de salut, hospital més proper o amb l’Institut Nacional de Toxicologia (telèfon durant les 24 hores del dia: 91.562.04.20). Així sabrem realment si estem davant d’un producte tòxic, i podrem fer algunes maniobres (o evitar-ne d’altres) en el domicili, que poden ser beneficioses per l’evolució.

A l’Hospital de Nens estem sensibilitzats amb aquest problema de salut i des de fa uns quants mesos participen en una recollida de dades dels pacients intoxicats, dirigida pel Grup d’Intoxicacions de la SEUP (Societat Espanyola d’Urgències de Pediatria), per tal d’establir les característiques actuals de les intoxicacions pediàtriques en el nostre medi i poder treballar  en la prevenció i en un maneig encara més eficient en un futur immediat.

En propers dies publicarem alguns consells per la prevenció de les intoxicacions i una llista amb els productes domèstics que, amb els coneixements actuals, no es consideren tòxics.

divendres, 19 d’agost de 2011

Detecció precoç neonatal: la prova del taló


Tots els que hagin tingut un fill, saben que entorn a les 48 hores de vida i abans de l’alta hospitalària, al seu nadó li faran la prova del taló.
La prova del taló és com es coneix col.loquialment a una análisis que consisteix en una detección de malalties endocrino-metabòliques que són difícilmente diagnosticables al naixement i que no obstant això es beneficien del seu diagnòstic precoç.
A la província de Barcelona es va iniciar de forma experimental la detección de la fenilcetonúria l’any 1970. A l’Estat, l’any 1977 s’aprova el “Plan Nacional de Prevención de la Subnormalidad” (sí, quin nom més horrible…), posant-se en marxa en alguns centres fins a arribar a l’actualitat, en la qual hi ha 21 centres de detección precoç neonatal dependents de les comunitats autònomes i que cobreixen el 100% dels nadons del territorio.
Com passa en altres temes en matèria sanitària, no en totes les comunitats autònomes es detecten les mateixes malalties. Les dues que són comunes a tot el país són l’hipotiroïdisme congènit i la fenilcetonúria. A Catalunya ambdues malalties estan al programa des de l’any 1982, afegint-se l’any 2000, la detección de la fibrosi quística.
L’objectiu d’aquest análisis és detectar malalties que provoquen una afectación severa de l’infant i que asocien retard mental, que és més important quant més tard es produiexi el diagnòstic.
Els criteris que es segueixen per a incloure aquestes malalties en aquests programes d’screening universal són:
  1. Són malalties amb importan afectación física i/o mental amb possibilitat de mortalitat sense diagnòstic.
  2. La recerca clínica per exploración física no és suficiente per identificar la malaltia en el nadó
  3. Existeix un tractament efectiu
  4. El tractament millora el pronòstic
  5. Malaltia amb incidència elevada, que afecta a més d’1 de cada 10000-15000 nadons.
  6. Hi ha un test analític de cribatge ràpid, senzill, fiable i de baix cost.
La prova es realitza mitjançant una petita extracción de sang. Tradicionalment es feia una petita punció al taló. Actualment en molts centres s’ha substituït per una punció directament en una vena, ja que resulta menys dolorós per al nadó. La sang es posa en una cartró preparat a tal efecte i s’analitza. Els resultats són remesos poques setmanes després a les famílies. Quan es detecta la possibilitat de malaltia, les famílies són remeses als centres de referència per cada malaltia, per confirmar el diagnòstic, completar l’estudio i iniciar el tractament.
En alguns casos és necesaria la repetición de la prova per algun problema tècnic, no t’espantis si et passa això.

dimarts, 16 d’agost de 2011

Dengue o merequetengue



Encara recordo la frase amb la qual començava la classe el meu professor de microbiologia
"El dengue, que no té a veure amb el merequetengue"
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és aquest enutjós insecte de potes ratllades que forma part de la nostra biodiversitat des de 2004. Oriünd del Sud-est Asiàtic, va arribar a Europa el 1979 concretament a Albània. El 1991 es va introduir a Itàlia i després a Espanya on es va instal.lar a Catalunya i en algunes zones de la Comunitat Valenciana.
L'espècie, eminentment urbana, s'expandeix amb rapidesa i encara que originalment cria en les cavitats dels troncs dels arbres, avui pot fer-ho en tot tipus de contenidors d'aigua, com gerros, bidons, plats, etc. Els mosquits tigre piquen de dia i amb l'aliment que els proporciona la sang d'una picada, la femella del mosquit pot realitzar una posta de 80 ous aproximadament, que seran adults al cap d'una setmana.
La seva reproducció es produeix en cases particulars, és per això fonamental que tots adoptem les mesures de prevenció per evitar la seva propagació i la transmissió de malalties com el dengue entre d'altres.
Segons el doctor Joaquín Gascón, que dirigeix
​​la Unitat de Medicina Tropical de l'hospital Clínic de Barcelona, «es pot disminuir el perill de contagi utilitzant sempre màniga llarga, mitjons i pantalons llargs, per molta calor que faci .. i el repelent que recomana l'OMS, el DEET (dietiletoluamida) al 40% ».
D'altra banda el significat de la paraula merequetengue si sona a ritme de salsa té altres connotacions a saber; enrenou, desordre, escàndol o baralla.
Pel que sembla amb el temps, tant el dengue amb el merequetengue tenen alguna cosa més en comú gràcies a la globalització.

divendres, 12 d’agost de 2011

Receptes de salut (II)


Ara que segurament estàs de vacances, també en les teves sortides de cap de semana, per la ciutat, i EN QUALSEVOL MOMENT encara que sigui un trajecte curt, no t’oblidis d’utilitzar els sistemes de retenció infantil en el teu vehicle. No t’ho diem perquè evitis una multa, que és el menys important, t’ho diem per salvaguardar la seguretat dels teus fills.
Si necessites més informació clica aquest link.

dimarts, 9 d’agost de 2011

Passeig amb bessons....o quasi

Imatge de bessons de la fotògrafa Anne Geddes

Avui sí. Transcorreguts els primers dies  i un cop aclimatats a la vida extrauterina, el Pau i l'Albert sortiran al carrer per primer cop. Les necessitats de vitamina D, la salut mental dels pares i el poder presumir de bessons així ho determinen.
En el cas dels bessons, la planificació del passeig adquireix una importància capital. En primer lloc, has de calcular que l'excursió no et coincideixi amb cap àpat, ni dels nens ni dels pares, i sortir en el moment precís, ni un minut abans ni un minut després. Seguidament, la selecció del vestuari. S´ha de tenir molt en compte la temperatura exterior i triar una roba amb la qual no passin ni fred ni calor (no penso fer el típic acudit dels zero graus). Aquest procés requereix de força estona tenint en compte que la temperatura exterior no vé marcada per un fet objectiu com pot ser el termòmetre o la previsió del Tomàs Molina, sino per les sensacions de la mare "Avui fa fred, cal que els abriguem" "Però si el termòmetre marca 31º", replica normalment el pare. "Ja, però per ells fa fred". Doncs res, body i vestit de neoprè.
Abans de vestir les criatures, cal canviar el bolquer per si de cas. Durant aquest procés, i quan els nens tenen el membre (viril en el nostre cas) a l'aire, és quan ténen la sana virtut d'orinar...sobre la roba preparada!
Un cop canviats els bolquers i vestits els nens, cal confeccionar acuradament la bossa que ens ha d'acompanyar. Tan se val si la durada prevista del passeig són 20 ó 30 minuts. Cal omplir la bossa amb 4 o 5 parells de bolquers, la crema del sol (però no feia fred?), la crema del culet, les tovalloletes, els xumets, les mantetes (i si de cop es gira un fred polar?), els recanvis de roba i una llarga llista d'estris.
Bé ara ja estem en condicions de colocar els infants al cotxet i emprendre el tan desitjat viatget. Un cop lligats i amb la colònia posada (petits però polits) enfilem el passadís de casa que ens ha de conduir a l'aventura. Quan estem a punt de tancar la porta, un soroll sospitosament familiar seguit d'una olor fètida emergeixen del cul d'un dels nens.  Sí, cal girar cua i canviar el bolquer. Un cop canviat el bolquer és moment de passar a l'acció i executar el pla, però...alerta, la mare mira el rellotge "Aquest nens ténen gana, no podem marxar. Ja sortirem demà" Com si no sapiguéssim el que ens esperava l'endemà, el dia de la marmota.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Bessons i lactància materna

El Pau i l' Albert ja tenen 10 dies. A dia d'avui, la seva alimentació es basa de forma exclusiva de llet materna i tan ells com la mare estan encantats que així sigui. Arribar fins aquí ,però,no ha estat un camí de roses.
Com ja us he confessat en alguna ocasió, les vivències i sensacions com a pare de bessons són molt diferents als consells que dono i he donat com a pediatre. En el tema de la lactància materna aquesta afirmació adquireix una rellevància especial.
Que aixequi la mà qui no hagi sentit parlar de les bondats de la llet materna i la importància que aquesta té en els vincles afectius amb la mare, en la nutrició de l'infant o el seu caràcter protector davant malalties infeccioses i al.lèrgies. Doncs bé, malgrat totes aquestes virtuts, haig de reconèixer que a casa vam estar a punt de tirar la tovallola en més d'una ocasió.
El primer dia, encara a la clínica, el delicat estat de la mare no ens va permetre oferir el pit de forma precoç i els nostres bessons van haver de passar unes hores al niu alimentant-se de llet artificial. Un cop restablerta la mare, vam poder iniciar l'aventura de la lactància materna. Però, quina va ser la nostra sorpresa...els nens no s'agafaven al pit ni amb velcro! Però no neixien ensenyats? No era instintiu? vaig pensar. Sense perdre la calma ni la compostura, vam decidir despertar-nos cada 2 hores per entrenar les criatures. Al cap i a la fí, fins i tot el Messi ha d'entrenar-se, vaig reflexionar. Un cop transcorreguda la primera nit entre badalls, mossegades de mugró, sucs intempestius gentilesa de la casa i termòmetres va arribar el dia. "Menys mal", vaig pensar. "Segur que ho veurem molt més clar". Res més lluny de la realitat. Continuàvem "peixos"  i aquelles pobres criatures amb més gana que els concursants de Supervivientes. Després d'una segona nit dantesca, el Pau i l'Albert cada cop estàven més primets i més adormits. L'ombra dels biberons planejava cada cop amb més força i més quan, el meu instint pediàtric va suggerir a les infermeres la possibilitat que els nens haguéssin patit una baixada de sucre. Disortadament, el test va confirmar que els pobres teníen menys glucosa en sang que un gat de guix. Va ser llavors quan la situació va fer un gir inesperat gràcies a l'intervenció d'infermeres i auxiliars. Amb una dedicació i paciència digna d'admiració, ens van ensenyar com agafar el pit, com obrir la boca del nadó i com estimular la succió. Mentres els petits xumaven, un servidor els anava "enganyant" amb una xeringa de llet artificial que introduia estratègicament per la comissura superior de la boca, una maniobra pròpia de la sèrie Veterinaris  de TV3. Al cap d' un parell de dies, el nens eren capaços de prendre el pit de forma autònoma (les meves maniobres d'alquimista ja no eren necessàries) i rebien una petita ajuda de llet artificial en espera de la "pujada" de llet materna. Al 6è dia de vida, vam eliminar per complert l'ajuda i cada nen era capaç d'alimentar-se durant més de 30 minuts sense descans.
Al 8è dia, la mare ja és capaç d'alimentar els seus cadells a la vegada!. Una autèntica passada.

PD: Entrada escrita pel Dr. Cachadiña, pediatre de l'Hospital de Nens i pare recent de bessons.

dilluns, 1 d’agost de 2011

Pediatre i pare de bessons

Ara fa uns mesos, la meva dona i jo vam rebre una excel.lent notícia: estàvem embarassats (bé, sobretot la meva dona). Uns dies més tard vam acudir a la nostra ginecòloga per confirmar ecogràficament el que l'amic predictor ens havia anunciat. I, efectivament, aquella petita bola que es veia dins l'úter tenia vida pròpia, bategava enèrgicament. "També veig un mioma* que haurem de controlar",va comentar. Van passar els dies i vam acudir puntualment a la visita de control. Després de les preguntes pertinents, la doctora ens va fer passar a la sala d'ecografies. "A veure com està el mio.......vaja per Déu" Resulta que al mioma li havien sortit extremitats i bategava tan o més fort que el seu veí. Sí, esperàvem bessonada.
Han estat moltes les ocasions en que, com a pediatre de capçalera, he hagut de donar consells a famílies amb bessons. Des de l'altre costat de la cadira i amb l'experiència dels anys sempre m'ha resultat una tasca molt agradable i relativament senzilla donar resposta a quasi totes les preguntes, sigui abans o després del naixement.
Doncs bé,ara que em trobo a l'altre bando i totes aquelles preguntes que tantes i tantes vegades he contestat...me les faig a mí mateix!
Els reconeixeré immediatament? Hauré d'orientar-me per marques corporals imaginàries que facin joc amb els pijames amb el nom brodat? O seran les àvies qui determinen qui és qui, i  a qui s'assemblen?
Com els hi donarem el pit? Un després de l'altre? A l'hora? Fent un castell de 2 d'1 amb folre i manilles?  Els donem setmanada i que es comprin el que vulguin?
Sabrem a qui li toca menjar? O un nadó estarà sobrealimentat i l'altre famèlic?
Han de dormir cadascú al seu llitet o al principi poden compartir bressol?  Hi ha lliteres per nadons?
Compraré un cotxet doble, però els nens aniran en paral.lel o un davant de l'altre? I el que és més important...hi cabrà a l'ascensor de casa?
I el cotxe ? Hauré de comprar-me un vehicle més gros? Parlo directament amb transports municipals de Barcelona?
El Pau i l'Albert ja fa uns dies que són amb nosaltres. Tan ells com la mare estan perfectament. Alguns dels enigmes que ens plantejàvem han tingut una ràpida resposta (sí, les àvies han decidit a qui s'assemblen) però d'altres encara els estem tractant de resoldre. Us mantindrem degudament informats.

* Un mioma és una petita tumoració benigna que algunes dones ténen a l'úter i que, en algunes ocasions, pot dificultar la implantació de l'òvul fecundat

PD: Post escrit pel Dr. Cachadiña, pediatre de l'Hospital de Nens i pare recent de bessons. Des d'aquí la nostra enhorabona!