dijous, 29 de setembre de 2011

Apostant per les noves tecnologies

El nostre compromís en l'àmbit hospitalari no només arriba a l'aplicació de mètodes que ens ofereixin una major eficàcia i que explorin noves formes d'aprenentatge per estar en condicions d'enfrontar-nos als reptes del futur. Intentem equipar l'hospital amb les eines necessàries que millorin la nostra feina i la qualitat de vida dels nostres pacients.
Sabeu que la salut dels nens és una responsabilitat que involucra pares i al centre, i és responsabilitat de tots fer el possible per mantenir un bon ambient sanitari.
Cada dia les noves tecnologies estan més presents en la nostra vida quotidiana, en el sector mèdic, i concretament el pediàtric, hem estat pioners a posar en funcionament un servei que us ofereix un estalvi important  de recursos i temps. Per part nostra i amb la inquietud que ens caracteritza de buscar serveis que millorin la qualitat del nostre Hospital, aquest any disposem d'un servei de Telemedicina Pediàtrica.
El servei té la capacitat de proporcionar una valoració per part del pediatre a través d'una videoconferència i possibilita auscultar un nen si fos necessari.
Us mantindrem informats

dimecres, 28 de setembre de 2011

Bessons i burocràcia. Primera part


Si bonic és el periple de sortir a passejar amb dos bessons nounats, no menys apassionants són els tràmits burocràtics que s'han de seguir per tenir-ho tot en regla.
Pràcticament tot comença a la sala de parts. Quan encara no t'has recuperat de l'emoció de ser pare per partida doble, t'entreguen uns paper grocs " No els perdi, són els papers del registre civil". Total que quasi estàs més pendent dels papers que dels nens o la mare. Inevitablement, te´ls acabes deixant en algun racó i reps la primera reprimenda  com a pare despistat.
Un cop a casa i aprofitant algun moment de treva dels bessons, et disposes a la bonica  aventura d'omplenar els famosos impresos grocs.
Hi ha dades senzilles com els noms dels pares o el lloc de neixement. El problema arriba amb les dades dels nens. A banda del nom, també cal precisar qui va néixer primer i qui segon i, si barregem la falta de son amb la terminologia oficial, al final, per molt que t´hi fixis, t'equivoques i el diligent treballador del registre t'indica que no pots posar el mateix nom als dos nens o que resulta que segons el que has posat, els dos van néixer primer i que en segon lloc no va néixer ningú.
Un cop passat el tràngol del registre civil, arriba l'hora d'empadronar els bessons al domicili familiar. L'esmentat tràmit es du a terme a l'oficina d'atenció al ciutadà (OAC) i no presenta excessives dificultats. Només cal portar el DNI dels pares, les escriptures de la vivenda i el llibre de família. Fàcil comparat amb la gimcana que suposa la paperassa que es mou a les dependències de la benvolguda Seguretat Social.
Aquí, tot comença demanant cita prèvia per la realització dels tràmits. Després de trucar a diversos telèfons (estatals i autonòmics) i de precisar no poques vegades quins són els tràmits que vols fer, arriben el dia i l'hora de presentar-se a la oficina de l' INSS. Com que un és previsor de mena, arriba a la cita amb certa antelació i amb tota la paperassa en regla (els detlls donaríen per un post propi) .Bé, doncs tot i així encara t'emportes alguna bronca per alguna cosa que suposadament has fet malament malgrat portar totes les sol.licituds perfectament omplenades, les fotocòpies de DNi, llibre de familia, l'informe de maternitat i el carnet del Club super 3 dels teus nebots per si de cas. "Escolti, que si el neixement implica passar a família nombrosa, m'ha de portar vostè el títol" , apunta el treballador. Amb tota la bona voluntat, li expliques al senyor funcionari (el dia que hi vaig anar ells s'autodenominàven així) que els nens tot just ténen 10 dies de vida i que segons quins tràmits , la cosa va una mica lenta." Les coses s'han de fer en ordre i a més li han donat cita només per 2 coses i vosté me'n demana 4 i això requereix un temps que no tenim (0 persones a la sala d'espera)" replica. Després d'algun estira i arronsa i un cop solventats els malsentesos, surts de la sucursal amb 4 comprovants (un per tràmit) i amb la promesa que en uns dies rebràs les cartes certificades amb el veredicte de si et concedeixen tot allò que has demanat....i que , ho arribes a dubtar, et correspon. Cal dir que en pocs dies vam rebre les cartes amb tots els veredictes favorables.
Després d'uns dies d'abstinència burocràtica, agafes força i valor i et dirigeixes al departament de Benestar i família de la Generalitat .Allà també hi has d'anar amb paciència i els 74.234 documents que et demanen per sol.licitar el títol de família nombrosa, part múltiple i fills a càrrec. L'atenció no difereix en excés de la rebuda a la Seguretat Social si bé és cert que com que les expectatives no són massa altes, surts menys emprenyat i amb la sensació que aquest cop has guanyat tú pels punts, cosa que , d'altra banda, no sé si és del tot certa.

dilluns, 26 de setembre de 2011

Receptes de salut (III)

Amb la tornada a l’escola, els virus respiratoris també tornen a la feina.
Alguns dels virus respiratoris més freqüents com Rinovirus, Virus Respiratori Sincitial, Adenovirus, Bocavirus i Metapneumovirus es converteixen en uns integrants més del curs escolar.
La infecció per aquests virus respiratoris tenen especial incidència en nadons i en nens que pateixen asma. El 80% de les exacerbacions asmàtiques estan desencadenades per una infecció respiratòria vírica.
La Societat Espanyola de Pneumologia Pediàtrica aconsella una sèrie de mesures per a la prevenció del contagi d'infeccions víriques:

Rentar-se les mans sovint.
Netejar les joguines.
Obrir les finestres per ventilar i renovar l'aire de les habitacions.
Evitar el tabaquisme passiu dels nens.
Tapar-se el nas i la boca amb un mocador de sol ús durant l'esternut o la tos.
No compartir gots o coberts.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Només és música

Aquests dies m'ha cridat l'atenció l'aparició en premsa d'una notícia molt curiosa: havien multat a un nen de 7 anys d'edat per tocar la trompa a casa. L'import de 800 euros m'ha semblat una pasta, i el més interessant era que si el nen reincidia la multa arribaria fins als 1500 euros.
Sense tenir gran informació sobre el que havia passat, imagino que alguna cosa haurà de dir la família. No ha deixat de sorprendre i m'ha fet pensar.
Com pediatre al llarg del dia per la meva consulta passen molts nens amb els seus corresponents progenitors. N'hi ha de tots els gustos: alts, baixos, rossos, morenos, guapos tots ... i també de comportaments molt diversos. N'hi ha d'una exquisidesa que ratlla l'obscenitat, n'hi ha mogudets i després hi ha els molt mogudets, aquells nens que s'aixequen de la cadira que es tornen a asseure, que agafen depressors de la caixa, els xuclen i els tornen a deixar en la caixa, es pugen a la bàscula, es baixen, t'agafen les receptes, es pugen al tamboret perquè resulta que gira i realitzen maniobres acrobàtiques. I penses "clar són nens, han d'experimentar", tú amb mirada atònita i els pares sense immutar-se, esperes algun tipus de reacció d'ells que gairebé mai es produeix. Mesos després tornen a la consulta expressant una inquietud "seran els seus nens hiperactius?".
Doncs probablement alguns d'ells ho siguin, però hi haurà molts altres que acabaran al psicòleg i que l'únic que els intentarà explicar a aquests pares és que als nens cal posar-los límits. No per deixar-los fer el que els doni la gana en cada moment seran adults més feliços.
Intueixo que molts dels pediatres o infermeres que puguin llegir aquest bloc es puguin sentir identificats, potser aquest nen que ara ha estat multat en uns anys sigui un gran concertista, només és un pensament expressat en veu alta.

PD: Entrada escrita pel Dr. Casanovas, pediatra del Servei d'Urgències de l'Hospital de Nens

dilluns, 12 de setembre de 2011

Com transportar el material escolar?

Ara que acabem d'iniciar el nou curs escolar veiem com els nostres fills tindran que transportar el material escolar de casa a l’escola i a l’inrevés durant molts mesos. Però, quin sistema de transport utilitzar?, Motxilla, carret, cartera, bossa en bandolera ....
La cartera o la bossa tenen l’inconvenient que el pes transportat no es distribueix homogèniament, sent la càrrega sobre un o altre costat del cos, i ocasionant a la llarga trastorns posturals, així com mal d’esquena.
L’ús del carret o de la motxilla amb rodes també presenta alguns inconvenients. Al arrossegar-lo, el nen fa un gir del tronc que com en el cas de la cartera o bossa pot ocasionar dolor d’esquena. Si en lloc d’arrossegar-lo, és empès per davant del nen amb les dues mans el problema es resol, però torna a sorgir quan cal pujar o baixar escales.
Per tant, pensem que la motxilla és el mitjà més adequat, però intentant seguir els següents consells:
Que la motxilla tingui nanses encoixinades i sigui adequada a la grandària del nen (no més gran que la seva esquena i que doni suport a la zona lumbar).
Han de penjar-se la motxilla en ambdós espatlles, a l’altura lumbar.
Portar a la motxilla només el necessari per a cada dia.
Que el pes transportat no sigui superior al 10-15% del pes corporal (En un nen amb un pes de 20 Kg  el pes màxim de la càrrega hauria de ser de 2-3 Kg).
Posar el material més pesat prop de l’esquena, distribuït uniformement.

divendres, 9 de setembre de 2011

Consells per comprar calçat als infants


La proximitat de l'inici del nou curs escolar, ens obliga sovint a la compra de material escolar, roba i com no, un nou calçat.
Els peus en creixement dels nens requereixen especial atenció, i per tant, l'elecció de les sabates és de gran importància, com un factor més de salut.
Aquí teniu alguns consells en adquirir un nou calçat per als vostres fills:
- Les sabates han de ser còmodes des del primer moment, s’han d’emprovar sempre els 2 peus i amb el nen dret
- És millor comprar-les a la tarda, hi ha una diferencia del 4% del volum del peu respecte al mati.
- Es aconsellable que les sabates siguin lleugeres i baixes,  millor que les  botes.   
- Que la part davantera tingui una forma quadrangular i  amb amplada  suficient per deixar llibertat al moviment dels dits.
- Que no quedi justa, s’aconsella una distància de 1 a 1,5 cm. entre la punta del dit gros  i la punta de la sabata.
- La sola  ha de ser d’un material que eviti que el nen pugui relliscar i sobretot  ha de ser  flexible, sobretot  en la meitat anterior, zona que es flexiona al caminar, d’aquesta manera exercitem la musculatura del pont del peu.
- El contrafort  ha de ser reforçat  per subjectar  millor el turmell  donant més estabilitat al  peu  i a la tendència natural de girar els peus cap endins al caminar
- El  material de confecció ha de ser el més natural possible, que permeti la transpiració dels peus i vigilar que no provoqui refregades a la pell  per tal d’evitar ferides, èczemes i  sobreinfecció per fongs
- Millor  sabates  fàcils de treure i posar, que facilitin  l’autonomia del nen.
- Revisar periòdicament la mida de la sabata, en aquestes edats el peu creix ràpid i pot canviar de numeració tan sols en tres mesos
- No és bo aprofitar les sabates d’un altre, la sabata s’emmotlla a cada peu en particular.