dimecres, 5 de desembre de 2012

La higiene dental: imprescindible des del principi

La higiene dental és una part important en la prevenció de les malalties que afecten a les dents. S'ha de començar des de que les dents comencen a sortir a l'època de la lactància, adaptant la forma de fer-ho a l'edat del nen.
Algunes recomanacions des del Servei d'Odontologia:

Dieta
  • No menjar en excés dolços, caramels i xocolata entre menjars. Apart del poc aport nutricional de molts d'aquests aliments, el sucre queda amb freqüència entre les dents facilitant la formació de càries.
  • No premiar al nen amb caramels.
  • Prendre amb moderació begudes ensucrades, inclosos els sucs envasats.
  • Durant la nit només prendre aigua.
Higiene
  • Raspatllar-se les dents després de cada menjar.
  • El raspatllat més important és el de la nit i hauria de ser l'última cosa a fer abans de posar-se al llit a dormir. Un adult ha de supervisar i repasar el raspatllat aproximadament fins als 8 anys en el que els nens tenen la maduresa per fer-ho sols de forma adequada.
  • L'ús de seda dental és recomanable des dels 3 anys.
  • Quan erupciona la primera peça definitiva s'han de començar a fer glopejadas amb colutori de fluor després del raspatllat de la nit.
 Revisions
  • A partir dels 3 anys revisions dentals anuals en els casos en els que no hi ha càries. Si n'hi ha es recomana revisar més sovint, cada 6 mesos.
  • A partir dels 5 anys, són convenients dues revisions anuals. És una bona manera de mantenir sota control les possibles càries i comprovar una correcta erupció de les peces definitives. 
 I com una imatge val més que mil paraules, us deixem amb un vídeo sobre el raspatllat de dents del Servei de Odontologia que recentment hem pujat al nostre canal youtube

dimecres, 21 de novembre de 2012

Signes d'alarma dels trastorns de la conducta alimentària

Fa uns dies us informàvem que l'Hospital de Nens havia arribat a un acord de col.laboració amb SETCA per la valoració i seguiment conjunt dels nois i noies que pateixen un trastorn de la conducta alimentària.

Potser un cop el trastorn està ben establert és relativament "fàcil" arribar a un diagnòstic. No obstant hi ha alguns signes d'alarma que es poden instaurar subtilment i que podran suggerir a les famílies de que alguna cosa no va bé.



Us adjuntem un llistat d'aquests signes d'alarma que tant a nivell familiar com escolar es poden detectar

En relació amb l’alimentació

Utilització injustificada de dietes restrictives.
Estat de preocupació constant, que pot arribar a l’obsessió, per tot el que estigui relacionat amb l’alimentació.
Interès exagerat per receptes de cuina, dietes, taules de calories, etc.
Preferència per no menjar en companyia.
Interès per cuinar per als altres i hàbit de trobar excuses per no menjar.
Sentiment de culpabilitat pel fet d’haver menjat.
Comportament alimentari estrany (menjar a peu dret, esmicolar el menjar en trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, etc.).
Marxar de taula i tancar-se al bany després de cada àpat.

En relació amb el pes

Pèrdua de pes injustificada o detenció de l’augment.
Por i rebuig exagerats respecte al sobreprès.
Pràctica del vòmit autoinduït o del dejuni i utilització de laxants o diurètics amb l’objectiu de controlar el pes o de perdre’n.

En relació amb la imatge corporal

Percepció errònia de tenir un cos gras.
Intents d’amagar el cos amb la utilització de roba ampla, evitant el banyador, etc.

En relació amb l’exercici físic

Fer exercici en excés i mostrar nerviosisme si no se’n fa.
Utilització de l’exercici per aprimar-se.

En relació amb el comportament

Insatisfacció personal constant.
Estat depressiu i irritable, amb canvis d’humor freqüents.
Disminució de les relacions socials, amb tendència a l’aïllament.
Augment aparent de les hores d’estudi.
Dificultat de concentració

dimecres, 7 de novembre de 2012

Com escollir les ulleres més adequades pel meu fill?

Després d'una revisió rutinària o per la detecció de problemes amb la visió, es pot donar el cas que el nostre fill necessiti portar ulleres per corregir els defectes de refracció.
A continuació us detallarem una sèrie de característiques per poder escollir les ulleres més adequades per ells. 

MONTURA

  • FORMA
    • Centrada respecte a l'ull
    • Pont baix

    • Ovalada o arrodonida: La part superior ha de seguir la corva de les celles sense interferir en la línia de mirada.  

  • MATERIAL
    • Silicona: Material indicat per a nens i nenes menors de 4 anys, o per ulleres esportives. Aquestes ulleres es caracteritzen per la seva flexibilitat i el seu disseny anatòmic. 

    • Pasta:  Material rigíd i resistent.
    • Metàl.liques: montures lleugeres,les plaquetes poden adaptar-se millor a la fisonomia de la cara però es deformen amb més facilitat i necessiten ser ajustades sovint.




VIDRES

  • MATERIAL
    • Orgànic: Lents de material plàstic que es caracteritzen per ser lleugers i resistents a la ruptura, però que es ratllen amb facilitat i requereixen un tractament d’endurit.
    • Policarbonat: Utilitzats inicialment per ulleres de protecció, són més resistents a la ruptura que els orgànics convencionals però més fràgils en front de les ratllades i abrasions.
  • TRACTAMENTS
    • Endurit: Tractament químic superficial que confereix al vidre orgànic més resistència a l’abrasió i a les ratllades.
    • Antirreflexant: Tractament químic superficial que millora la transparència de la lent aconseguint que la llum es transmeti a través d’ella en comptes de reflexar-se. Millora el confort visual quan es treballa amb pantalles i llum artificial i també, l’estètica de la ullera, però per contra atrau més el greix i la ullera s’ha de netejar molt més sovint, per això no el recomanem en nens menors de 7 anys.

I RECORDEU!!!

  •  Per aconseguir que l’infant porti la ullera a gust, aquesta ha de quedar ben ajustada mentre ell es mou i juga, tampoc li ha de fer mal al nas ni darrera de les orelles. 
  • Quan trieu la montura demaneu al vostre fill/a que se la possi ell/a mateix/a i que es mogui per la botiga, deixeu-lo opinar sobre la seva sensació de comoditat i sobre les seves preferències estètiques.
  • La funció de les gomes i cintes que van per darrera del cap només és la d’evitar que la ullera surti disparada si el nen cau.
  • Les montures desajustades i els vidres ratllats interfereixen en el rendiment visual òptim i són font de símptomes i postures inadequades.
Material redactat per la seva difusió pel Servei d'Oftamologia i Optometria.

dissabte, 3 de novembre de 2012

Vacunació antigripal en nens, necessària?

Ja fa uns dies, va començar la campanya per la vacunació contra la grip d’aquesta temporada. Una de les preguntes que sovint ens fan les famílies dels nens petits, és si cal vacunar els nens contra aquesta malaltia.



L’Asociación Española de Pediatría mitjançant el seu Comité Asesor de Vacunas cada any emet les recomanacions un cop tenen consens. En aquest link podeu accedir al document complert que tractarem de resumir.

Les recomanacions divideixen en tres grups, però l’objectiu comú dels tres, és protegir a aquells nens i adults que si pateixen una grip, tenen més probabilitats de tenir complicacions.

La vacuna se sol recomanar a partir dels 6 mesos (encara que l'efectivitat en menors de 2 anys és baixa).
La grip és freqüent en els nens i sovint són els primers contagiats a les llars (els serveis d’Urgències pediatrics es “col.lapsen” uns dies abans que els dels adults). Per sort en la gran majoria dels casos serán quadres vírics sense complicacions. No obstant cada any hi ha persones que pateixen una grip complicada. Per això la recomanació de vacunar.

En relació als nostres nens i adolescents, seria aconsellable la vacunació a:

1.    Nens amb malalties de base que augmenta el risc d’una grip complicada com per exemple:

•    Malaltia pulmonar crònica
•    Malaltia cardiovascular greu
•    Malaltia metabòlica crònica
•    Malaltia crònica renal
•    Malaltia inflamatòria intestinal
•    Immunodeficiència
•    Malaltia oncològica
•    Malaltia neuromuscular crònica
•    Etc.
2.    Nens sans però que conviuen amb  pacients amb risc de complicacions.

3.   Adults que conviuen amb nens amb factors de risc. Molt especialmente recomanat quan el petit segui menor de 6 mesos i per tant no pot ser vacunat.

dijous, 27 de setembre de 2012

Malalties infeccioses emergents (i II)

(Segona part de l'entrevista al Dr. Martínez Roig)

Quins són els principals símptomes d’aquestes malalties? I el seu tractament?

Crec que hem de ser molt breus en aquest punt. El xarampió és aquest refredat oculonasofaringotraqueobronquial, acompanyat de febre i erupció de dalt cap a baix. El seu tractament simptomàtic

La tos ferina o tos dels 100 dies, presenta les apnees en els primers mesos o la tos paroxística afebril sense anomalies a l’auscultació, després d’un refredat lleu de vies respiratòries amb increment  de les manifestacions si no es tracta precoçment. El seu tractament son antibiòtics macròlids i reconeixement dels casos índex amb el seu corresponent tractament.

En el cas dels microorganismes productors dels enzims que condicionen la resistència, fins que no es coneix la seva presència i la sensibilitat del microorganisme no es pot fer un tractament idoni.

En el cas de la tuberculosi multiresistent o de resistència extensa, s’ha de fer un estudi acurat de la sensibilitat per tal de veure quins fàrmacs de segona línia s’han d’emprar. Sempre és recomanat que sigui un expert en aquesta malaltia qui dirigeixi el tractament. 

El cas del dengue és una malaltia vírica sense tractament específic i que quan hi pensem en el nostre entorn acostuma a ser el primer contacte amb el virus i és una malaltia similar a la grip amb una erupció maculopapulosa. Quan es tracta d’un segon contacte amb el virus, pot ser una forma greu hemorràgica, que acostuma a passar quan son persones que tornen al seu país d’origen on ,ja prèviament, havien fet un primer episodi. 

En el cas de la grip pot ser que en determinats casos  de risc per malalties respiratòries, cardiovasculars, renals o immunodepressió i en adults de més de 65 anys, s’utilitzi el oseltamivir o zanamivir.


Imatge de la pàgina enpositivo.com

En el cas del Chagas en el període neonatal pot ser asimptomàtic en un 60 a 90 per cent dels casos, però a la resta pot presentar baix pes, test d’Apgar baix, febre o hipotèrmia, limfadenopatia, hepatoesplenomegàlia, icterícia, hemorràgies cutànies, signes de meningoencefalitis, signes de miocarditis, o destret respiratori.  S’utilitza el nifurtimox i beznidazol com a tractament.

Quins són els mecanismes de contagi?

El xarampió , tos ferina, tuberculosi, malaltia pneumocòccica es transmeten per les gotes aèries. El dengue es transmet per la picada de mosquit. El Chagas també per un heteròtop nocturn. En el cas dels microorganismes productors d’enzims que afavoreixen la resistència antibiòtica acostuma a ser per contacte directe o fòmits en el cas del estafilococ resistent a meticil•lina i en el cas dels altres productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens pot ser per contacte amb aigües contaminades, aliments, mala higiene de mans dels portadors sans o animals domèstics contaminats.
 
Com podem fer prevenció?

Diferenciarem les malalties que tenen vacunes de les que no. De les que hi ha vacunes podríem dir que pel xarampió cal valorar quina és l’edat idònia de fer la primovacunació i revacunar segons el moment de la primera dosi. És possible que calgui avançar l’edat de la primovacunació pel fet que es comentava de que la immunitat vacunal transmesa per la mare pot ser més curta en el fill de mare vacunada que en el filla de mare que ha passat la malaltia. Cal fer un estudi de contactes amb profilaxi dels mateixos i tractament del cas índex.
 En el cas de la tos ferina cal revacunar a l’adolescent i a l’adult. Si aquesta no és la política cal com a mínim fer l’efecte niu de vacunar a l’embarassada en el tercer trimestre amb vacunació dels adults de l’entorn. Malgrat tot cal redifinir quina es la vacuna idònia.
 
En el cas de la malaltia pneumocòccica cal aplicar la vacuna conjugada amb més serotips amb la possibilitat de que al cap d’un temps facin reemplaçament per part de nous serotips.

 
En el cas de la tuberculosi cal fer un diagnòstic precoç dels malalts amb estudi de contactes amb les profilaxi d’exposició pertinents i els tractaments de les infeccions latents descobertes a l’estudi.

 
En el cas de les malalties produïdes per microorganismes productors d’enzims que afavoreixen les resistències cal fer unes correctes polítiques d’utilització dels antibiòtics per no afavorir la seva presència. Cal ser acurats en els diagnòstics, utilitzar antibiòtics amb el menor espectre possible i aconseguir una adherència al tractament. En el cas dels portadors sans d’aquests microorganismes cal extremar les mesures d’higiene de mans , en especial abans de la manipulació d’aliments.


En el cas de les malalties transmeses per vectors ( mosquits) , serà la lluita contra les picades amb mosquiteres o repel•lents de mosquits.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Malalties infeccioses emergents (I)

Fa unes setmanes, us vam informar de la incorporació a la Fundació del Dr Antoni Martínez Roig, especialista en Malalties Infeccioses. En aquesta entrevista, el Dr Martínez Roig ens parla de les malalties infeccioses emergents, un seriós problema de salut pública que afecta la nostra població infantil.


Imatge de la pàgina enpositivo.com

Què són les malalties infeccioses emergents?

L’any 1992 , l’Institut of Medicine dels Estats Units va definir el concepte de malalties emergents com aquelles infeccions noves, reemergents o amb resistència als medicaments, la incidència de les quals ha augmentat en els éssers humans en les dues últimes dècades o que és probable que augmentin en un futur.
La malaltia infecciosa emergent apareix quan es donen una o vàries de les circumstàncies següents: a) evolució dins d’una població bacteriana d’una nova soca que supera les defenses naturals; b) expansió de la seva àrea per migracions humanes o del vector; c) implantació d’un agent en una espècie nova; d) circumstàncies socials; e) abús d’antibiòtics; f) globalització amb possibilitat de viatges ràpids de vectors fora del lloc habitual; g) pràctiques hiperhigièniques en països d’alta renda; h) transfusions i empelts de teixits.
Però cal pensar també en les malalties infeccioses reemergents, que són les que ja existien prèviament, que estaven sota control o amb un tractament eficaç i que en un moment donat tenen un augment constant de la freqüència i la mortalitat

Quines són principals les malalties infeccioses emergents en el nostre entorn?

En el nostre entorn hi ha un grup de malalties que cal considerar com emergents o reemergents. Sigui per que numèricament han augmentat o per que simplement el pediatre les ha d’incloure en els seus diagnòstics diferencials quan abans no era així. Són el xarampió, la tos ferina, la tuberculosi, el dengue, la malatia de Chagas, la malaltia pneumocòccica, les infeccions comunitàries produïdes per microorganismes productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens o les nosocomials productores  de carbepenemases, les variacions de la grip i les infeccions per estafilococ resistent a la meticil•lina.

Quin o quins són els motius d’aquest increment de casos?

Són variats i podríem dir diferents en gairebé cadascuna de les malalties. En el xarampió per exemple pot haver diferents causes com són l’increment de població que no segueix adequadament els calendaris vacunals, el fet de que existeixi una generació de vacunats incrementa la possibilitat d’infecció a la següents al durar menys la protecció vacunal que la de la malaltia salvatge sense que s’hagin produït canvis significatius en el moments de vacunació d’aquests noves generacions, els moviments humans provinents de països amb menor taxa de vacunats, entre d’altres.
La tos ferina també es podria dir que hi ha diferents motius com són el desplaçament de la malaltia cap a l’edat adulta i no revacunar convenientment als adolescents i adults. Aquest fet fa que el lactant menor de 6 mesos, susceptible per no tenir encara la vacunació completa es pugui contagiar. Però també es parla de la menor protecció de la vacunes acel•lulars, que s’utilitzen actualment, enfront de les senceres que s’utilitzaven fa dècades. A l’hora el microorganisme es defensa amb modificacions genètiques amb influència sobre les toxines i amb menor efectivitat de les vacunes existents.
La tuberculosi ha augmentat en determinats grups socials per les condicions sociosanitàries deficitàries en que viuen i reactiven la infecció que tenen, donant lloc a la malaltia amb el risc de disseminar per l’amuntegament social amb que viuen. La tuberculosi és una malaltia que durant un temps permet fer la vida habitual amb el risc d’escampar el bacil que això comporta. Un dels fets preocupants és l’aparició cada vegada més elevada i arreu de bacils amb resistència extensa.
La pressió selectiva que han fet els antibiòtics entre l’espècie humana i algunes d’animals, la cadena alimentària, les infeccions nosocomials i els viatges internacionals han permès que determinats microorganismes que només actuaven en els hospitals es detectin a les infeccions comunitàries com són els productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens. L’existència de portadors fecals sans permet la transmissió interpersonal i disseminar a l’entorn. Els tractaments antibiòtics han tingut un paper afavoridor de la mateixa manera que en l’aparició de les cefamicinases i carbapenemases.
En quant a la malaltia pneumocòccica cal dir que és un microorganismes amb variacions epidemiològiques cícliques . Tant en quant als serotips causants com a la variació clonal. La introducció de la vacuna conjugada ha contribuït a un cert reemplaçament de serotips. La política de prescripció indiscriminada d’antibiòtics a les infeccions respiratòries ha contribuït a les multiresistències existents.
En quant a dengue i malaltia de Chagas són d’aquestes malalties, que el pediatre hi ha de pensar quan visita persones arribades de països on són prevalents i a la simptomatologia de les quals nosaltres no hi estem acostumats.
L’estafilococ resistent a meticil•lina és un vell conegut ja que va ser descrit el 1961.Malgrat això la seva presència arreu del mon és diferent. Cal diferenciar el nosocomial, existent entre nosaltres des de fa temps i el comunitari de baixa presència encara, però que també cal tenir present en infeccions cutànies i òssies.
Quina d’aquestes malalties té una major incidència en la població infantil que a l’adulta?
De les malalties esmentades tal vegada és el xarampió el que marca aquest fet. Hi ha una població susceptible , no vacunada, entre els 6 i 12 mesos que acostuma a ser la causa.
La malaltia pneumocòccica també és més freqüent a la infància , període en el que les infeccions respiratòries víriques són molt més freqüents i poden deixar un camí afavoridor a la colonització o invasió per part del pneumococ
La resta, diríem que probablement són més freqüents a l’adult, però amb fets com la gravetat de la tos ferina en els primers 6 mesos, la malaltia congènita del Chagas, les formes disseminades de tuberculosi en el primer any de vida que fan que es valori molt la incidència infantil.

(Continuarà)

dilluns, 17 de setembre de 2012

Ja som PediaTIC!


El proper dia 20 d’octubre tindrà lloc a Lleida la I Trobada PediaTIC. Un lloc on es trobaran diferents professionals i famílies interessades en la infància i en les noves tecnologies.
Des de la Fundació Hospital de Nens participem a la jornada col.laborant en les tasques organitzatives i també aportant la nostra experiència en xarxes socials i TIC. Dos dels nostres pediatres están directament implicats en PediaTIC. D’una banda la Dra. Amalia Arce, que forma part de l’organització i moderarà una de les taules rodones, i per l’altre el Dr. Ferran Cachadiña que serà l’encarregat de la presentació “De la gota de llet a la salut 2.0” a la taula de Salut Infantil, intentant desvetllar l’interès que pot tenir per un hospital i els seus pacients la presència del mateix a la xarxa.
En aquesta presentación es farà un recorregut històric pels més de 125 anys de l’Hospital de Nens, des dels seus inicis com a hospital dedicat a atendre als més necessitats, fins al moment actual i la implicació en diferents projectes que tenen com a objectiu millorar la relació metge-pacient, aportar informació de salut interessant així com afavorir l’autocura i l”empoderament” dels pares en la cura de les seves criatures.
El programa de PediaTIC s’articula en base a 3 taules rodones, una dedicada a la salut infantil – En la salud y en la enfermedad- que modera Ramon Capdevila; una segona taula dedicada al món educatiu – Educando el futuro- que moderarà Jesús Martínez i una tercera taula rodona dedicada a les famílies i a la criança – La tribu: padres, pediatras y sociedad juntos en la crianza- que modera Amalia Arce. A més comptarem amb Dolors Reig a la conferència inaugural i amb 4 tallers on es podran adquirir noves competències digitals.
Encara que ja fa uns quants mesos que estem implicats, avui podem dir amb il.lusió que l’Hospital de Nens ja és PediaTIC. I tú, a què esperes?

dimarts, 26 de juny de 2012

Picades d'insecte (i II): Prevenció i tractament

Imatge del Children's Hospital de Colorado

Com prevenir les picades en els nens?

En llocs tancats es poden emprar difusors elèctrics que alliberen substàncies actives (piretrines o derivats). Cal no confondre'ls amb els aparells que produeixen ultrasons, els quals no han demostrat cap eficàcia com a repel·lents d'insectes. Existeix també el sistema de combustió de substàncies, en general espirals de resines amb piretrines. Cal tenir molta cura de mantenir-les en un lloc no accessible per als petits.
Les piretrines també s'usen en forma de polvoritzadors que poden aplicar-se sobre la roba o els teixits de la casa, però mai sobre la pell.
Si volem evitar les picades a l'exterior, és preferible protegir la major superfície possible de la pell del nen amb roba. Les locions, aerosols o cremes que poden aplicar sobre la pell, i l'eficàcia està demostrada, tenen en la seva composició substàncies com la dietiltoluamida DEET o altres amides, èters o alcohols. Cal evitar la seva administració en ferides, prop de les mucoses o orificis facials, i en les mans dels nens perquè poden portar-les a la boca. En cap cas deixarem que els nens s'apliquin els repel·lents ells sols.
És important llegir el prospecte dels productes, ja que allà ens indicarà si és apte per a nens o nadons, segons el seu principi actiu o la seva concentració. En general, els repel·lents químics no estan permesos en menors de dos mesos. En aquests casos les locions elaborades a base de substàncies més naturals com la citronella o l'eucaliptus, poden ser una alternativa vàlida, encara que la seva eficàcia sigui més dubtosa. Consulteu, en qualsevol cas, sempre al vostre metge o farmacèutic, i fugiu dels consells dels profans, ja que un producte estigui fet a base de plantes no l'eximeix de riscos.
En els últims anys s'han posat de moda els pegats i les polseres antimosquits. La seva eficàcia no està demostrada (no sembla que el seu abast sigui major d'uns pocs centímetres), i a més tampoc es coneixen bé els riscos.
En cas de viatge a certes zones exòtiques (Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud ..) pot ser necessari realitzar alguna prevenció especial per a les malalties transmissibles de la zona (malària, malaltia de la son ...). Consulti la seva agència de viatges o al seu centre de salut.

Com tractar les picades en els nens?

Es recomana en tots els casos mantenir una correcta higiene de la pell i de les ungles per evitar la sobreinfecció.
Si els símptomes són lleus i el nen no es grata, no sol ser necessari fer cap tractament.
En cas de picor pot administrar una loció antipruriginosa (calamina, mentol o càmfora) aplicant-la sovint per evitar rascar. Convé evitar les prescripcions farmacèutiques amb antihistamínics tòpics pel conegut risc de desenvolupar al·lèrgies.
Si la picor és molt intensa, les lesions presenten molta inflamació, o han aparegut butllofes i / o crostes ha de ser un metge o un farmacèutic el que valori la necessitat de prescriure tractament. Els antihistamínics orals són molt eficaços contra la picor. Les lesions es tractaran amb corticoides tòpics, associats o no a antibiòtics si es sospita infecció.

Casos especials

Quan hi ha fibló o una paparra adherida: És preferible que un metge s'asseguri que l'extracció és completa. Després caldrà desinfectar la zona i aplicar corticoide si s'ha produït molta inflamació.
Quan hi ha molta crosta: Aplicar antibiòtic sobre la picada evita la infecció. Cal assegurar-se que la vacunació antitetànica és correcta.
En cas d'al·lèrgia coneguda a vespes o abelles: el seu metge li informarà de la medicació que ha de portar amb si (“kit d'emergència "amb adrenalina) per, en cas de picada, administrar de manera preventiva per evitar el risc de " xoc anafilàctic".

Conclusions

Els nens són especialment vulnerables a les picades. Les al·lèrgies a les picades poden desencadenar quadres d'extrema gravetat.
Les picades poden transmetre malalties.
Cal tenir en compte l'edat del nen a l'hora de triar un repel·lent.
No administri al nen medicaments per a les picades sense consultar el pediatre.
En casos de picades persistents o símptomes estranys convé consultar sempre al metge

Segona i última part de l'article. Redactat per la Dra. M. Isabel Martínez de Pablo del Servei de Dermatologia.

dilluns, 25 de juny de 2012

Picades d'insectes (I)

Segur que a tots vosaltres us ha picat alguna vegada algun insecte. És un esdeveniment molest, però, en general, banal, i que de vegades pot ser difícil de prevenir, sobretot en les èpoques més caloroses de l'any.
Els més petits són especialment susceptibles, en primer lloc perquè a l'estiu acostumen a portar gran part de la seva superfície corporal al descobert, en segon lloc perquè presenten unes característiques immunològiques especials, que fan que la picada es pugui manifestar amb més intensitat que en els adults, i fins i tot transmetre malalties o desencadenar quadres greus. En casos concrets de pacients molt sensibles o al.lèrgics, una picada pot tenir un risc vital (el xoc al·lèrgic o anafilàctic).
Els més menuts, a més, tenen la peculiaritat de no resistir-se al rascat, amb el consegüent risc d'infecció de la picada i alteració de la cicatrització normal.


Imatge de rubiodistribuciones.es

Tipus d'artròpodes

Els agents que habitualment poden causar picades són de la família dels insectes (mosques i mosquits, tàvecs, abelles, vespes, formigues, puces i xinxes) o de la família dels aràcnids (aranyes i paparres).

Símptomes

La majoria de les vegades no s'és conscient de la picada inicial, sinó que el que s'aprecia és la reacció que produeix al cap d'uns minuts o hores. No obstant això en cas de vespes, abelles i algunes aranyes no sol passar desapercebut.
La lesió inicial sol ser una pàpula vermella (granet), amb més o menys inflamació, al mig de la qual es pot observar un punt central, amb crosta o vesícula (ampolla petita). La picor és un símptoma molt habitual. Si l'ampolla és molt gran, o la lesió es manipula, de seguida apareix una úlcera i una crosta, i aquestes seran les que determinin el grau de cicatriu residual.
En cas que el pacient sigui al · lèrgic a la picada, els fenòmens inflamatoris seran majors, i fins i tot es pot arribar a presentar dificultat respiratòria, dolor abdominal, confusió i esvaïment per fallada cardíaca i fins i tot mort.

Característiques especials d'algunes picades

Puces i xinxes: se solen adquirir en zones rurals i sobretot si hi ha animals de granja, les primeres, o en cases antigues, els segons. Es reprodueixen en totes les èpoques de l'any. Solen picar diverses vegades en una mateixa zona ("esmorzar, berenar i sopar"), pel que no és rar trobar diversos granets agrupats. Trien zones calentes i cobertes (cintura, zona de la roba interior).
Mosquits: prevalen en èpoques càlides i zones humides. Se solen trobar picades disperses en les àrees del cos no protegides per la roba.
Aranyes: les verinoses són rares al nostre país. La seva mossegada produeix una crosta per necrosi de la pell.
Paparres: en zones rurals en les quals hi ha animals. La picada pot ser indistingible d'altres, però és habitual trobar l’ artròpode adherit a la pell.

Malalties transmissibles

Tant els mosquits com les paparres són agents transmissors de malalties potencialment greus en el nostre medi. Davant de qualsevol picada que no cura en poques setmanes, davant l'aparició de taques al voltant de la picada o si el nen presenta símptomes generals (marejos, febre, dolors articulars o de cap), consultar el pediatre, informant de l'antecedent de la picada, ja que és important que descarti infeccions parasitàries o bacterianes transmeses a través de la picada.

Primera part de l'article, redactada per la Dra. M.Isabel Martínez de Pablo del Servei de Dermatologia

divendres, 22 de juny de 2012

Picades de medusa, què podem fer?



Algunes meduses, corals i anemones posseeixen en la seva superfície una substància "verinosa" o irritant (neurotoxina), que al contacte amb la pell pot provocar erupcions i lesions de gravetat variable. Al nostre país les meduses arriben a la costa sobretot després de l'època de reproducció.

Quins símptomes produeixen?

El primer símptoma sol ser una sensació ardent o elèctrica a la zona de contacte. Posteriorment apareixeran les lesions, en general dibuixant l'àrea de contacte. Es poden presentar en forma de "faves", butllofes, i fins i tot úlceres, que en general piquen molt o són bastant doloroses. En cas d'afectació d'una important superfície cutània, i sobretot en alguns individus predisposats, es pot arribar a un quadre per toxicitat generalitzada, amb dificultat per respirar, vòmits, rampes musculars i fins i tot xoc.

Què podem fer?

En primer lloc cal comprovar que no queden residus dels tentacles adherits o incrustats a la pell del nen. Si això és així, NO S'HA DE RENTAR LA ZONA AMB AIGUA DOLÇA, AIGUA CALENTA O GEL. Hem d'evitar també fregar la zona o que el nen es rasqui. Tot això pot perpetuar l'alliberament del "verí" i empitjorar el quadre. Si no pot valorar el cas immediatament cap persona qualificada, es netejarà la zona amb vinagre o amb aigua de mar i es cobrirà fins a rebre atenció mèdica. Els residus s'eliminaran acuradament amb pinces o agulles, en condicions higièniques idònies.
Quan està clar que no hi ha residus, en general n'hi haurà prou amb cures antisèptiques (alcohol, iode, clorhexidina ...). Per frenar la inflamació s'administraran corticoides tòpics, als quals es pot afegir antihistamínic oral (en cas de picor), o bé paracetamol o antiinflamatoris orals (en cas de dolor). El metge pot recomanar realitzar cures amb antibiòtic en pomades si veu risc d'infecció.
Els casos amb simptomatologia general hauran de ser sempre atesos de forma hospitalària, i fins i tot podria ser recomanable portar un "kit d'emergència", com en el cas de les al·lèrgies a picades d'insectes.

I com podem evitar-ho?

Si és possible, cal evitar els banys en zones amb abundància de meduses. Només els teixits gruixuts semblen protegir del contacte (Neoprè, Lycra gruixuda, ...). Eviti que els nens toquin animals o restes marines; tot i que semblin morts poden alliberar el verí.

Entrada escrita per la Dra. M. Isabel Martínez de Pablo, del Servei de Dermatologia.

dijous, 31 de maig de 2012

Si tú fumes, ell fuma



El 31 de maig de cada any l'OMS celebra el Dia Mundial sense Tabac, l'objectiu del qual consisteix a assenyalar els riscos que suposa el consum de tabac per a la salut i fomentar polítiques eficaces de reducció d'aquest consum. El consum de tabac és la segona causa mundial de mort, després de la hipertensió, i és responsable de la mort d'un de cada deu adults.
L'Assemblea Mundial de la Salut va instituir el Dia Mundial sense Tabac el 1987 per cridar l'atenció cap a l'epidèmia de tabaquisme i els seus efectes letals. El consum de tabac és la principal epidèmia prevenible a la qual s'enfronta la comunitat sanitària.
El consum de tabac és un dels principals factors de risc de diverses malalties cròniques, com el càncer i les malalties pulmonars i cardiovasculars. Malgrat això, el seu consum estpa molt estès a tot el món. Diversis països disposen de lleis que restringeixen la publicitat del tabac, regulen qui pot comprar i consumir productes del tabac, i on es pot fumar.
En el fum del tabac hi ha uns 4000 productes químics coneguts, dels quals se sap que, com a mínim 250, són nocius, i més de 50 cancerígens per a l'ésser humà. El fum del tabac en espais tancats és inhalat per tots, per tant, fumadors i no fumadors queden exposats als seus efectes nocius.
Uns 700 milions de nens, és a dir, gairebé la meitat dels nens del món, respiren aire contaminat per fum de tabac. Més d'un 40% dels nens tenen almenys un progenitor fumador. El 2004 els nens van ser víctimes del 28% de les 600.000 morts prematures atribuïbles al fum aliè.
Els efectes del tabac durant l'embaràs (per activa i per passiva, de la mare, pare o qualsevol convivent) són la prematuretat, la mort sobtada del nadó, el retard de creixement intrauterí i el baix pes al naixement. En el lactant, edat preescolar i nens més grans, predisposa a una major incidència de quadres d'asma, infeccions respiratòries i deteriorament de la funció pulmonar, com constatem diàriament en les nostres consultes de Pneumologia.
Ni la ventilació ni la filtració, ni tan sols ambdues combinades, poden reduir l'exposició al fum del tabac en espais interiors a nivells que es considerin acceptables. Els entorns totalment exempts de fum de tabac ofereixen l'única protecció eficaç.
En molts països de diferents parts del món ja s'han introduït lleis per protegir les persones de l'exposició al fum del tabac als llocs públics. A Espanya existeis la Llei 42/2010 aprovada el 21 de desembre de 2010, que modifica la Llei 28/2005 per garantir una bona salut dels nostres pacients pediàtrics. Aquesta llei prohibeix fumar a cafeteries, restaurants, centres sanitaris, escoles i fins i tot els recintes a l'aire lliure de l'entorn d'aquests centres, com patis, camps escolars, parcs infantils i àrees de joc dedicades a la infància.
Actualment existeixen múltiples tractaments per deixar de fumar, encara que un dels mètodes més efectius és la combinació d'informació mèdica amb el consegüent manteniment, teràpia nicotínica i suport psicològic. Des de la nostra institució encoratgem espacialment a lae famílies a tenir "llars lliures de fum".
Article redactat pel Servei de Pneumologia de la Fundació Hospital de Nens. Fonts: Otganització Mundial de la Salut, Asociación Española de pediatría, Sociedad Española de Neumología Pediátrica.

dimarts, 8 de maig de 2012

Massatge infantil: l'art de donar amor



En aquest link trobaràs els objectius i els avantatges que té el massatge pel teu bebé.

divendres, 4 de maig de 2012

Higiene de mans: Imprescindible


La seguretat del pacient és una de les línies de treball que més rellevància ha adquirit els darrers anys dintre de la sanitat. Un dels aspectes amb major repercussió sobre el pacient és la correcta higiene de mans dels professionals sanitaris.
La infecció nosocomial (infecció adquirida dintre de l’hospital)  afecta entre un 5 i un 10% de tots els pacients ingressats i entre un 15 i un 40% dels ingressats a les unitats de cures intensives. Aquest fet implica un increment important del risc de patir complicacions severes que en ocasions poden posar en perill la vida del malalt. Alhora, els costos derivats d’aquestes complicacions poden suposar fins a 2000€ per pacient amb una prolongació de l’estada hospitalària d’entre 7 i 10 dies.
Nombrosos estudis han demostrat que les mans dels professionals sanitaris són la principal via de transmissió. Per tant, la higiene de mans és la principal, més senzilla i eficaç mesura per prevenir la infecció nosocomial.
Actualment, els nivells d'adherència a la pràctica d’higiene de mans entre professionals  és inferior al 40%. Des de fa alguns anys, en el nostre mitjà, existeix l’Aliança per la Seguretat del Pacient  dins del qual, la promoció de la higiene de mans és un dels projectes estrella. El projecte, pretén donar un nou impuls a la promoció de la higiene de mans en els centres mitjançant la conscienciació dels professionals. Els recordatoris en el lloc de treball son una eina clau per promoure i recordar als professionals la importància de la higiene de mans i les indicacions per dur-la a terme. En el marc d’aquest projecte i sota l’apadrinament de la OMS, l’Aliança per la Seguretat del Pacient, promou la celebració del Dia Mundial de la Higiene de mans que té lloc el 5 de maig de cada any. Des de l’any 2011, la Fundació Hospital de Nens de Barcelona s’adhereix a aquesta iniciativa

Dr. Cachadiña, Direcció de Planificació, Organització i Qualitat

dimecres, 25 d’abril de 2012

La Fundació Hospital de Nens amb el Dia Mundial del Paludisme



El Paludisme, conegut també amb el nom de Malària, es una malaltia causada pel paràsit del gènere Plasmòdium, que s’encomana per la picada del mosquit Anopheles femella. 
Els símptomes més freqüents son febre, dolor muscular, cefalea, diarrea, tos i postració.
L’any 2010 uns 3.300 milions de persones, aproximadament la meitat de la població mundial, va estar exposada al Paludisme, especialment les persones que viuen en els països més pobres. D’aquestes, 216 milions van veure’s afectades per la malaltia, i 655.000 van morir, sent la majoria (90%) nens menors de 5 anys.

El Dia Mundial del Paludisme, instituït per la 60 Assemblea Mundial de la Salut el maig del 2007, suposa el reconeixement dels esforços de tothom per controlar eficaçment la malaltia.
La OMS, mitjançant el Programa Mundial contra el Paludisme, recolza els programes nacionals de lluita contra el Paludisme dels diferents països, amb assistència tècnica en el diagnòstic i tractament, mesures de prevenció i control dels vectors, vigilància epidemiològica i investigació.

El Dr. Álvaro Díaz, responsable de la Consulta de Patologia tropical, Nen viatger i Nen adoptat, ens recorda habitualment la importància de la prevenció del Paludisme quan viatgem a àrees endèmiques i dels esforços que es realitzen pel control de la malaltia, i en la investigació de nous tractaments i vacunes.

Dr. Ramon Clapés, pediatre i metge adjunt d'Hospitalització

dimarts, 17 d’abril de 2012

Links, apps i pediatres


Fa un mes aproximadament, vam participar des del nostre hospital a la jornada #appsonhealth que es va celebrar a Barcelona, organitzat pels nostres amics de Sant Joan de Déu.
L’excusa era perfecta per començar a aprofundir en les línies en què estem treballant des de fa uns mesos, pel que fa a la comunicació i a la relació metge-pacient, incorporant en aquests aspectes les aportacions que les noves tecnologies ens poden aportar.
Perquè a ningú se li escapa que les tecnologies ens han canviat la vida. També socialment: només ens hem de fixar en com molts de nosaltres mirem compulsivament els nostres mòbils.
L’accés a internet possibilita que les persones busquin sobre salut i sobre malalties a la xarxa. Els professionals hem pogut avançar molt en aquest sentit, en les cerques bibliogràfiques, en la comunicació amb altres professionals, etc.
Un pas més enllà el tenim amb les aplicacions dels smartphones i les seves possibilitats en l’àmbit de la salut. De la mateixa manera, tant els professionals com els pacients es beneficien d’aquestes noves possibilitats.
Si mirem què està passant als Estats Units, veiem que el 84% dels metges tenen smartphones. El 38% tenen tabletes (la gran majoria de la marca “de la poma”) i un 59% utilitzen aquestes eines professionalment.
En el nostre entorn les xifres són segurament diferents, però la revolució està arribant! I és que ningú és inmune a algunes aplicacions que permeten optimitzar l’exploració radiològica o fer coses tan sorprenents com mesurar la freqüència cardíaca a partir del sensor de la càmara de la tableta. Si bé algunes d’aquestes eines són enlluernadores però en realitat no canvien massa el dia a dia de metges i pacients, certament hi ha algunes altres que milloraran la qualitat de vida i els controls de determinats pacients, especialment els pacients crònics.
Els pediatres, afortunadament, veiem pocs pacients amb malalties cròniques en números absoluts, i comparat sobretot amb el que passa amb la població adulta. No obstant, el fet que els nostres pacients –i els seus pares- siguin joves, ens ofereix moltes oportunitats d’ensenyar i d'aprendre.
Els tipus d’aplicacions per a mòbils en salut són bàsicament 3:
1.   Benestar i prevenció, el que es coneix com “wellness”. Abundants, algunes amb important èxit.
2.   Suport per a professionals. Substituint a les nombroses llibretes i llibrets que els metges solem dur a les butxaques de les nostres bates.
3.   Maneig de malalties i autocura. Desenvolupades especialmente per a les malalties cròniques, com ara la diabetes.
Així que el futur comença avui i és possible que en un temps no gaire llunyà els metges prescriurem no només links sino també apps.
Dra. Amalia Arce, Coordinadora del Servei d'Urgències de l'Hospital de Nens 

dilluns, 2 d’abril de 2012

Primavera és sinònim d'al.lèrgia



Les malalties al·lèrgiques s’han duplicat en els últims 15 anys, arribant a afectar el 25% de la població. S’estima que entre el 15 i el 20% de la població espanyola té al·lèrgia al pol·len i entre els adolescents, la xifra arriba al 40%. Cal recordar que a Catalunya, un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica. El 60% són malalties al·lèrgiques respiratòries, la més freqüent de les quals és, en un 40-50% la secundària als àcars de la pols domèstica, seguides dels pòl·lens (parietària, plàtan i gramínies amb un 40%).
En els nens la primera causa d’al·lèrgia respiratòria està relacionada amb els àcars de la pols domèstica,  que presenten simptomatologia durant tot l’any i pot aguditzar-se a la primavera els dies de més humitat.

L’índex d’acumulació de pòl·lens sol estar marcat per la pluviositat dels mesos de tardor i hivern i aquest any ha estat força escassa. Per això els nivells de concentració de pòl·lens seran entre lleus i moderats, però els símptomes es poden veure agreujats per la contaminació. Per a la seva pol·linització, la gramínia requereix tardors molt plujoses i climatologia anticiclònica al mes de maig, per això aquesta primavera les concentracions d’aquest al·lergen seran significativament menors.

La mala qualitat de l’aire a les ciutats ha incrementat de forma alarmant en els últims anys els casos d’al·lèrgia respiratòria. La barreja de pòl·lens de plantes i partícules de contaminació és perjudicial. El pol·len de ciutat és molt més agressiu, ja que la contaminació produeix canvis en l’estructura de les partícules i aquestes tenen major capacitat de provocar sensibilització en el pacient, el pas previ a patir una al·lèrgia.

La Xarxa Aerobiològica
de Catalunya del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) ens informa que a Barcelona en el inici del mes d’abril hi hauran uns nivells alts dels següents pòl·lens: Plàtan (nivell 4), Parietària (nivell 3), Xiprer (nivell 2), Pollancre (nivell 2) i Pi (nivell 2).
El pol·len més destacat en l’àrea Mediterrània és la parietària, que a més de molt al·lergènic té una prolongada pol·linització, durant els mesos de març a octubre.
En els mesos de maig i juny pol·linitzaran dos importants pòl·lens : gramínies i olivera. Finalment, a l’estiu correspon l’al·lèrgia a pòl·lens de quenopodiàcies.

Entrada escrita pel Dr. Alfons Malet i Casajuana, Coordinador del Servei d'Al.lèrgia de l'Hospital de Nens