dijous, 27 de setembre de 2012

Malalties infeccioses emergents (i II)

(Segona part de l'entrevista al Dr. Martínez Roig)

Quins són els principals símptomes d’aquestes malalties? I el seu tractament?

Crec que hem de ser molt breus en aquest punt. El xarampió és aquest refredat oculonasofaringotraqueobronquial, acompanyat de febre i erupció de dalt cap a baix. El seu tractament simptomàtic

La tos ferina o tos dels 100 dies, presenta les apnees en els primers mesos o la tos paroxística afebril sense anomalies a l’auscultació, després d’un refredat lleu de vies respiratòries amb increment  de les manifestacions si no es tracta precoçment. El seu tractament son antibiòtics macròlids i reconeixement dels casos índex amb el seu corresponent tractament.

En el cas dels microorganismes productors dels enzims que condicionen la resistència, fins que no es coneix la seva presència i la sensibilitat del microorganisme no es pot fer un tractament idoni.

En el cas de la tuberculosi multiresistent o de resistència extensa, s’ha de fer un estudi acurat de la sensibilitat per tal de veure quins fàrmacs de segona línia s’han d’emprar. Sempre és recomanat que sigui un expert en aquesta malaltia qui dirigeixi el tractament. 

El cas del dengue és una malaltia vírica sense tractament específic i que quan hi pensem en el nostre entorn acostuma a ser el primer contacte amb el virus i és una malaltia similar a la grip amb una erupció maculopapulosa. Quan es tracta d’un segon contacte amb el virus, pot ser una forma greu hemorràgica, que acostuma a passar quan son persones que tornen al seu país d’origen on ,ja prèviament, havien fet un primer episodi. 

En el cas de la grip pot ser que en determinats casos  de risc per malalties respiratòries, cardiovasculars, renals o immunodepressió i en adults de més de 65 anys, s’utilitzi el oseltamivir o zanamivir.


Imatge de la pàgina enpositivo.com

En el cas del Chagas en el període neonatal pot ser asimptomàtic en un 60 a 90 per cent dels casos, però a la resta pot presentar baix pes, test d’Apgar baix, febre o hipotèrmia, limfadenopatia, hepatoesplenomegàlia, icterícia, hemorràgies cutànies, signes de meningoencefalitis, signes de miocarditis, o destret respiratori.  S’utilitza el nifurtimox i beznidazol com a tractament.

Quins són els mecanismes de contagi?

El xarampió , tos ferina, tuberculosi, malaltia pneumocòccica es transmeten per les gotes aèries. El dengue es transmet per la picada de mosquit. El Chagas també per un heteròtop nocturn. En el cas dels microorganismes productors d’enzims que afavoreixen la resistència antibiòtica acostuma a ser per contacte directe o fòmits en el cas del estafilococ resistent a meticil•lina i en el cas dels altres productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens pot ser per contacte amb aigües contaminades, aliments, mala higiene de mans dels portadors sans o animals domèstics contaminats.
 
Com podem fer prevenció?

Diferenciarem les malalties que tenen vacunes de les que no. De les que hi ha vacunes podríem dir que pel xarampió cal valorar quina és l’edat idònia de fer la primovacunació i revacunar segons el moment de la primera dosi. És possible que calgui avançar l’edat de la primovacunació pel fet que es comentava de que la immunitat vacunal transmesa per la mare pot ser més curta en el fill de mare vacunada que en el filla de mare que ha passat la malaltia. Cal fer un estudi de contactes amb profilaxi dels mateixos i tractament del cas índex.
 En el cas de la tos ferina cal revacunar a l’adolescent i a l’adult. Si aquesta no és la política cal com a mínim fer l’efecte niu de vacunar a l’embarassada en el tercer trimestre amb vacunació dels adults de l’entorn. Malgrat tot cal redifinir quina es la vacuna idònia.
 
En el cas de la malaltia pneumocòccica cal aplicar la vacuna conjugada amb més serotips amb la possibilitat de que al cap d’un temps facin reemplaçament per part de nous serotips.

 
En el cas de la tuberculosi cal fer un diagnòstic precoç dels malalts amb estudi de contactes amb les profilaxi d’exposició pertinents i els tractaments de les infeccions latents descobertes a l’estudi.

 
En el cas de les malalties produïdes per microorganismes productors d’enzims que afavoreixen les resistències cal fer unes correctes polítiques d’utilització dels antibiòtics per no afavorir la seva presència. Cal ser acurats en els diagnòstics, utilitzar antibiòtics amb el menor espectre possible i aconseguir una adherència al tractament. En el cas dels portadors sans d’aquests microorganismes cal extremar les mesures d’higiene de mans , en especial abans de la manipulació d’aliments.


En el cas de les malalties transmeses per vectors ( mosquits) , serà la lluita contra les picades amb mosquiteres o repel•lents de mosquits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pels teus comentaris!