dijous, 27 de setembre de 2012

Malalties infeccioses emergents (i II)

(Segona part de l'entrevista al Dr. Martínez Roig)

Quins són els principals símptomes d’aquestes malalties? I el seu tractament?

Crec que hem de ser molt breus en aquest punt. El xarampió és aquest refredat oculonasofaringotraqueobronquial, acompanyat de febre i erupció de dalt cap a baix. El seu tractament simptomàtic

La tos ferina o tos dels 100 dies, presenta les apnees en els primers mesos o la tos paroxística afebril sense anomalies a l’auscultació, després d’un refredat lleu de vies respiratòries amb increment  de les manifestacions si no es tracta precoçment. El seu tractament son antibiòtics macròlids i reconeixement dels casos índex amb el seu corresponent tractament.

En el cas dels microorganismes productors dels enzims que condicionen la resistència, fins que no es coneix la seva presència i la sensibilitat del microorganisme no es pot fer un tractament idoni.

En el cas de la tuberculosi multiresistent o de resistència extensa, s’ha de fer un estudi acurat de la sensibilitat per tal de veure quins fàrmacs de segona línia s’han d’emprar. Sempre és recomanat que sigui un expert en aquesta malaltia qui dirigeixi el tractament. 

El cas del dengue és una malaltia vírica sense tractament específic i que quan hi pensem en el nostre entorn acostuma a ser el primer contacte amb el virus i és una malaltia similar a la grip amb una erupció maculopapulosa. Quan es tracta d’un segon contacte amb el virus, pot ser una forma greu hemorràgica, que acostuma a passar quan son persones que tornen al seu país d’origen on ,ja prèviament, havien fet un primer episodi. 

En el cas de la grip pot ser que en determinats casos  de risc per malalties respiratòries, cardiovasculars, renals o immunodepressió i en adults de més de 65 anys, s’utilitzi el oseltamivir o zanamivir.


Imatge de la pàgina enpositivo.com

En el cas del Chagas en el període neonatal pot ser asimptomàtic en un 60 a 90 per cent dels casos, però a la resta pot presentar baix pes, test d’Apgar baix, febre o hipotèrmia, limfadenopatia, hepatoesplenomegàlia, icterícia, hemorràgies cutànies, signes de meningoencefalitis, signes de miocarditis, o destret respiratori.  S’utilitza el nifurtimox i beznidazol com a tractament.

Quins són els mecanismes de contagi?

El xarampió , tos ferina, tuberculosi, malaltia pneumocòccica es transmeten per les gotes aèries. El dengue es transmet per la picada de mosquit. El Chagas també per un heteròtop nocturn. En el cas dels microorganismes productors d’enzims que afavoreixen la resistència antibiòtica acostuma a ser per contacte directe o fòmits en el cas del estafilococ resistent a meticil•lina i en el cas dels altres productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens pot ser per contacte amb aigües contaminades, aliments, mala higiene de mans dels portadors sans o animals domèstics contaminats.
 
Com podem fer prevenció?

Diferenciarem les malalties que tenen vacunes de les que no. De les que hi ha vacunes podríem dir que pel xarampió cal valorar quina és l’edat idònia de fer la primovacunació i revacunar segons el moment de la primera dosi. És possible que calgui avançar l’edat de la primovacunació pel fet que es comentava de que la immunitat vacunal transmesa per la mare pot ser més curta en el fill de mare vacunada que en el filla de mare que ha passat la malaltia. Cal fer un estudi de contactes amb profilaxi dels mateixos i tractament del cas índex.
 En el cas de la tos ferina cal revacunar a l’adolescent i a l’adult. Si aquesta no és la política cal com a mínim fer l’efecte niu de vacunar a l’embarassada en el tercer trimestre amb vacunació dels adults de l’entorn. Malgrat tot cal redifinir quina es la vacuna idònia.
 
En el cas de la malaltia pneumocòccica cal aplicar la vacuna conjugada amb més serotips amb la possibilitat de que al cap d’un temps facin reemplaçament per part de nous serotips.

 
En el cas de la tuberculosi cal fer un diagnòstic precoç dels malalts amb estudi de contactes amb les profilaxi d’exposició pertinents i els tractaments de les infeccions latents descobertes a l’estudi.

 
En el cas de les malalties produïdes per microorganismes productors d’enzims que afavoreixen les resistències cal fer unes correctes polítiques d’utilització dels antibiòtics per no afavorir la seva presència. Cal ser acurats en els diagnòstics, utilitzar antibiòtics amb el menor espectre possible i aconseguir una adherència al tractament. En el cas dels portadors sans d’aquests microorganismes cal extremar les mesures d’higiene de mans , en especial abans de la manipulació d’aliments.


En el cas de les malalties transmeses per vectors ( mosquits) , serà la lluita contra les picades amb mosquiteres o repel•lents de mosquits.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Malalties infeccioses emergents (I)

Fa unes setmanes, us vam informar de la incorporació a la Fundació del Dr Antoni Martínez Roig, especialista en Malalties Infeccioses. En aquesta entrevista, el Dr Martínez Roig ens parla de les malalties infeccioses emergents, un seriós problema de salut pública que afecta la nostra població infantil.


Imatge de la pàgina enpositivo.com

Què són les malalties infeccioses emergents?

L’any 1992 , l’Institut of Medicine dels Estats Units va definir el concepte de malalties emergents com aquelles infeccions noves, reemergents o amb resistència als medicaments, la incidència de les quals ha augmentat en els éssers humans en les dues últimes dècades o que és probable que augmentin en un futur.
La malaltia infecciosa emergent apareix quan es donen una o vàries de les circumstàncies següents: a) evolució dins d’una població bacteriana d’una nova soca que supera les defenses naturals; b) expansió de la seva àrea per migracions humanes o del vector; c) implantació d’un agent en una espècie nova; d) circumstàncies socials; e) abús d’antibiòtics; f) globalització amb possibilitat de viatges ràpids de vectors fora del lloc habitual; g) pràctiques hiperhigièniques en països d’alta renda; h) transfusions i empelts de teixits.
Però cal pensar també en les malalties infeccioses reemergents, que són les que ja existien prèviament, que estaven sota control o amb un tractament eficaç i que en un moment donat tenen un augment constant de la freqüència i la mortalitat

Quines són principals les malalties infeccioses emergents en el nostre entorn?

En el nostre entorn hi ha un grup de malalties que cal considerar com emergents o reemergents. Sigui per que numèricament han augmentat o per que simplement el pediatre les ha d’incloure en els seus diagnòstics diferencials quan abans no era així. Són el xarampió, la tos ferina, la tuberculosi, el dengue, la malatia de Chagas, la malaltia pneumocòccica, les infeccions comunitàries produïdes per microorganismes productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens o les nosocomials productores  de carbepenemases, les variacions de la grip i les infeccions per estafilococ resistent a la meticil•lina.

Quin o quins són els motius d’aquest increment de casos?

Són variats i podríem dir diferents en gairebé cadascuna de les malalties. En el xarampió per exemple pot haver diferents causes com són l’increment de població que no segueix adequadament els calendaris vacunals, el fet de que existeixi una generació de vacunats incrementa la possibilitat d’infecció a la següents al durar menys la protecció vacunal que la de la malaltia salvatge sense que s’hagin produït canvis significatius en el moments de vacunació d’aquests noves generacions, els moviments humans provinents de països amb menor taxa de vacunats, entre d’altres.
La tos ferina també es podria dir que hi ha diferents motius com són el desplaçament de la malaltia cap a l’edat adulta i no revacunar convenientment als adolescents i adults. Aquest fet fa que el lactant menor de 6 mesos, susceptible per no tenir encara la vacunació completa es pugui contagiar. Però també es parla de la menor protecció de la vacunes acel•lulars, que s’utilitzen actualment, enfront de les senceres que s’utilitzaven fa dècades. A l’hora el microorganisme es defensa amb modificacions genètiques amb influència sobre les toxines i amb menor efectivitat de les vacunes existents.
La tuberculosi ha augmentat en determinats grups socials per les condicions sociosanitàries deficitàries en que viuen i reactiven la infecció que tenen, donant lloc a la malaltia amb el risc de disseminar per l’amuntegament social amb que viuen. La tuberculosi és una malaltia que durant un temps permet fer la vida habitual amb el risc d’escampar el bacil que això comporta. Un dels fets preocupants és l’aparició cada vegada més elevada i arreu de bacils amb resistència extensa.
La pressió selectiva que han fet els antibiòtics entre l’espècie humana i algunes d’animals, la cadena alimentària, les infeccions nosocomials i els viatges internacionals han permès que determinats microorganismes que només actuaven en els hospitals es detectin a les infeccions comunitàries com són els productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens. L’existència de portadors fecals sans permet la transmissió interpersonal i disseminar a l’entorn. Els tractaments antibiòtics han tingut un paper afavoridor de la mateixa manera que en l’aparició de les cefamicinases i carbapenemases.
En quant a la malaltia pneumocòccica cal dir que és un microorganismes amb variacions epidemiològiques cícliques . Tant en quant als serotips causants com a la variació clonal. La introducció de la vacuna conjugada ha contribuït a un cert reemplaçament de serotips. La política de prescripció indiscriminada d’antibiòtics a les infeccions respiratòries ha contribuït a les multiresistències existents.
En quant a dengue i malaltia de Chagas són d’aquestes malalties, que el pediatre hi ha de pensar quan visita persones arribades de països on són prevalents i a la simptomatologia de les quals nosaltres no hi estem acostumats.
L’estafilococ resistent a meticil•lina és un vell conegut ja que va ser descrit el 1961.Malgrat això la seva presència arreu del mon és diferent. Cal diferenciar el nosocomial, existent entre nosaltres des de fa temps i el comunitari de baixa presència encara, però que també cal tenir present en infeccions cutànies i òssies.
Quina d’aquestes malalties té una major incidència en la població infantil que a l’adulta?
De les malalties esmentades tal vegada és el xarampió el que marca aquest fet. Hi ha una població susceptible , no vacunada, entre els 6 i 12 mesos que acostuma a ser la causa.
La malaltia pneumocòccica també és més freqüent a la infància , període en el que les infeccions respiratòries víriques són molt més freqüents i poden deixar un camí afavoridor a la colonització o invasió per part del pneumococ
La resta, diríem que probablement són més freqüents a l’adult, però amb fets com la gravetat de la tos ferina en els primers 6 mesos, la malaltia congènita del Chagas, les formes disseminades de tuberculosi en el primer any de vida que fan que es valori molt la incidència infantil.

(Continuarà)

dilluns, 17 de setembre de 2012

Ja som PediaTIC!


El proper dia 20 d’octubre tindrà lloc a Lleida la I Trobada PediaTIC. Un lloc on es trobaran diferents professionals i famílies interessades en la infància i en les noves tecnologies.
Des de la Fundació Hospital de Nens participem a la jornada col.laborant en les tasques organitzatives i també aportant la nostra experiència en xarxes socials i TIC. Dos dels nostres pediatres están directament implicats en PediaTIC. D’una banda la Dra. Amalia Arce, que forma part de l’organització i moderarà una de les taules rodones, i per l’altre el Dr. Ferran Cachadiña que serà l’encarregat de la presentació “De la gota de llet a la salut 2.0” a la taula de Salut Infantil, intentant desvetllar l’interès que pot tenir per un hospital i els seus pacients la presència del mateix a la xarxa.
En aquesta presentación es farà un recorregut històric pels més de 125 anys de l’Hospital de Nens, des dels seus inicis com a hospital dedicat a atendre als més necessitats, fins al moment actual i la implicació en diferents projectes que tenen com a objectiu millorar la relació metge-pacient, aportar informació de salut interessant així com afavorir l’autocura i l”empoderament” dels pares en la cura de les seves criatures.
El programa de PediaTIC s’articula en base a 3 taules rodones, una dedicada a la salut infantil – En la salud y en la enfermedad- que modera Ramon Capdevila; una segona taula dedicada al món educatiu – Educando el futuro- que moderarà Jesús Martínez i una tercera taula rodona dedicada a les famílies i a la criança – La tribu: padres, pediatras y sociedad juntos en la crianza- que modera Amalia Arce. A més comptarem amb Dolors Reig a la conferència inaugural i amb 4 tallers on es podran adquirir noves competències digitals.
Encara que ja fa uns quants mesos que estem implicats, avui podem dir amb il.lusió que l’Hospital de Nens ja és PediaTIC. I tú, a què esperes?