dimecres, 21 de novembre de 2012

Signes d'alarma dels trastorns de la conducta alimentària

Fa uns dies us informàvem que l'Hospital de Nens havia arribat a un acord de col.laboració amb SETCA per la valoració i seguiment conjunt dels nois i noies que pateixen un trastorn de la conducta alimentària.

Potser un cop el trastorn està ben establert és relativament "fàcil" arribar a un diagnòstic. No obstant hi ha alguns signes d'alarma que es poden instaurar subtilment i que podran suggerir a les famílies de que alguna cosa no va bé.



Us adjuntem un llistat d'aquests signes d'alarma que tant a nivell familiar com escolar es poden detectar

En relació amb l’alimentació

Utilització injustificada de dietes restrictives.
Estat de preocupació constant, que pot arribar a l’obsessió, per tot el que estigui relacionat amb l’alimentació.
Interès exagerat per receptes de cuina, dietes, taules de calories, etc.
Preferència per no menjar en companyia.
Interès per cuinar per als altres i hàbit de trobar excuses per no menjar.
Sentiment de culpabilitat pel fet d’haver menjat.
Comportament alimentari estrany (menjar a peu dret, esmicolar el menjar en trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, etc.).
Marxar de taula i tancar-se al bany després de cada àpat.

En relació amb el pes

Pèrdua de pes injustificada o detenció de l’augment.
Por i rebuig exagerats respecte al sobreprès.
Pràctica del vòmit autoinduït o del dejuni i utilització de laxants o diurètics amb l’objectiu de controlar el pes o de perdre’n.

En relació amb la imatge corporal

Percepció errònia de tenir un cos gras.
Intents d’amagar el cos amb la utilització de roba ampla, evitant el banyador, etc.

En relació amb l’exercici físic

Fer exercici en excés i mostrar nerviosisme si no se’n fa.
Utilització de l’exercici per aprimar-se.

En relació amb el comportament

Insatisfacció personal constant.
Estat depressiu i irritable, amb canvis d’humor freqüents.
Disminució de les relacions socials, amb tendència a l’aïllament.
Augment aparent de les hores d’estudi.
Dificultat de concentració

dimecres, 7 de novembre de 2012

Com escollir les ulleres més adequades pel meu fill?

Després d'una revisió rutinària o per la detecció de problemes amb la visió, es pot donar el cas que el nostre fill necessiti portar ulleres per corregir els defectes de refracció.
A continuació us detallarem una sèrie de característiques per poder escollir les ulleres més adequades per ells. 

MONTURA

  • FORMA
    • Centrada respecte a l'ull
    • Pont baix

    • Ovalada o arrodonida: La part superior ha de seguir la corva de les celles sense interferir en la línia de mirada.  

  • MATERIAL
    • Silicona: Material indicat per a nens i nenes menors de 4 anys, o per ulleres esportives. Aquestes ulleres es caracteritzen per la seva flexibilitat i el seu disseny anatòmic. 

    • Pasta:  Material rigíd i resistent.
    • Metàl.liques: montures lleugeres,les plaquetes poden adaptar-se millor a la fisonomia de la cara però es deformen amb més facilitat i necessiten ser ajustades sovint.




VIDRES

  • MATERIAL
    • Orgànic: Lents de material plàstic que es caracteritzen per ser lleugers i resistents a la ruptura, però que es ratllen amb facilitat i requereixen un tractament d’endurit.
    • Policarbonat: Utilitzats inicialment per ulleres de protecció, són més resistents a la ruptura que els orgànics convencionals però més fràgils en front de les ratllades i abrasions.
  • TRACTAMENTS
    • Endurit: Tractament químic superficial que confereix al vidre orgànic més resistència a l’abrasió i a les ratllades.
    • Antirreflexant: Tractament químic superficial que millora la transparència de la lent aconseguint que la llum es transmeti a través d’ella en comptes de reflexar-se. Millora el confort visual quan es treballa amb pantalles i llum artificial i també, l’estètica de la ullera, però per contra atrau més el greix i la ullera s’ha de netejar molt més sovint, per això no el recomanem en nens menors de 7 anys.

I RECORDEU!!!

  •  Per aconseguir que l’infant porti la ullera a gust, aquesta ha de quedar ben ajustada mentre ell es mou i juga, tampoc li ha de fer mal al nas ni darrera de les orelles. 
  • Quan trieu la montura demaneu al vostre fill/a que se la possi ell/a mateix/a i que es mogui per la botiga, deixeu-lo opinar sobre la seva sensació de comoditat i sobre les seves preferències estètiques.
  • La funció de les gomes i cintes que van per darrera del cap només és la d’evitar que la ullera surti disparada si el nen cau.
  • Les montures desajustades i els vidres ratllats interfereixen en el rendiment visual òptim i són font de símptomes i postures inadequades.
Material redactat per la seva difusió pel Servei d'Oftamologia i Optometria.

dissabte, 3 de novembre de 2012

Vacunació antigripal en nens, necessària?

Ja fa uns dies, va començar la campanya per la vacunació contra la grip d’aquesta temporada. Una de les preguntes que sovint ens fan les famílies dels nens petits, és si cal vacunar els nens contra aquesta malaltia.



L’Asociación Española de Pediatría mitjançant el seu Comité Asesor de Vacunas cada any emet les recomanacions un cop tenen consens. En aquest link podeu accedir al document complert que tractarem de resumir.

Les recomanacions divideixen en tres grups, però l’objectiu comú dels tres, és protegir a aquells nens i adults que si pateixen una grip, tenen més probabilitats de tenir complicacions.

La vacuna se sol recomanar a partir dels 6 mesos (encara que l'efectivitat en menors de 2 anys és baixa).
La grip és freqüent en els nens i sovint són els primers contagiats a les llars (els serveis d’Urgències pediatrics es “col.lapsen” uns dies abans que els dels adults). Per sort en la gran majoria dels casos serán quadres vírics sense complicacions. No obstant cada any hi ha persones que pateixen una grip complicada. Per això la recomanació de vacunar.

En relació als nostres nens i adolescents, seria aconsellable la vacunació a:

1.    Nens amb malalties de base que augmenta el risc d’una grip complicada com per exemple:

•    Malaltia pulmonar crònica
•    Malaltia cardiovascular greu
•    Malaltia metabòlica crònica
•    Malaltia crònica renal
•    Malaltia inflamatòria intestinal
•    Immunodeficiència
•    Malaltia oncològica
•    Malaltia neuromuscular crònica
•    Etc.
2.    Nens sans però que conviuen amb  pacients amb risc de complicacions.

3.   Adults que conviuen amb nens amb factors de risc. Molt especialmente recomanat quan el petit segui menor de 6 mesos i per tant no pot ser vacunat.