dimecres, 13 de març de 2013

Gastroenteritis i deshidratació

Un cop sembla que ha finalitzat la temporada de grip, l'activitat hospitalària torna a un ritme menys intens. Els quadres d'origen respiratori han donat pas a un altre tipus de virus en l'ambient que estan ocasionant problemes gastrointestinals. En alguns dels nens hem detectat la infecció per rotavirus. Altres pateixen la infecció per virus similars que es caracteritzen per donar nivells variables de febre, vòmits i/o diarrees.

En cas de tenir una gastroenteritis, un dels aspectes més importants és mantenir un correcte estat d'hidratació. Per possibilitat de pèrdua de líquid, encara que els vòmits poden semblar molt abundants (potser per la forma com s’ "expulsen"), la realitat és que la diarrea té major capacitat d'originar pèrdua de líquid.


La deshidratació es produirà en els casos en què hi ha un desequilibri entre el que es perd (per diarrea principalment, i/o per vòmit) i les entrades de líquids que es produeixin. Lògicament a més pèrdues, seran necessàries més entrades. I aquest fet pot suposar un problema en algunes ocasions en què el nen està desganat i poc animat.

Quan es produeixen pèrdues de líquid, el mecanisme natural que s'activa és la set. Per això per exemple a l'estiu, quan fa més calor, suem més i transpirem més, tenim més set i bevem més líquids de manera espontània. Així que en cas de gastroenteritis és bo reforçar aquest mecanisme que ja tenim de manera fisiològica i anar oferint líquids de forma freqüent especialment als més petits que per edat no "saben" demanar-los.

La valoració de l'estat d'hidratació es fa contrastant algunes dades clíniques, alguns dels quals són fàcilment observables a simple vista. Per exemple, un nen deshidratat deixarà de produir diuresi o farà molt poqueta amb la finalitat de "estalviar" pèrdues d'aigua. També tindrà més tendència a dormir, a tenir els llavis i la llengua secs i si plora, fer-ho sense llàgrimes.

Per determinar que un nen està deshidratat no es necessiten analítiques ni proves de laboratori. L’ analítica té sentit un cop es constata la deshidratació, per comprovar el grau de descompensació metabòlica i establir quin és el sèrum més adequat en cada situació (és a dir, no totes les deshidratacions són iguals, i la forma de rehidratar també variarà).

Per tractar deshidratacions lleus i -molt important- també per prevenir-les, és convenient oferir sèrum de rehidratació oral que venen a les farmàcies. Existeixen diferents fórmules comercials. No totes són iguals, i és preferible guiar-se per la que indica el pediatre. En qualsevol cas els preparats de farmàcia tenen unes garanties de composició que no s'obtenen amb fòrmules casolanes ni amb begudes per a esportistes.

Per fer-nos una idea orientativa de quant sèrum hem administrar al nostre fill, una forma de calcular-és donar 10 mil.lilitres de sèrum per quilo de pes per cada diarrea i 2 mil.lilitres de sèrum per quilo de pes per cada vòmit. Així per exemple, si el nostre nadó pesa 10 quilos, hauríem d'oferir 100 ml de sèrum per cada diarrea i 20 mil.lilitres de sèrum per cada vòmit. Són quantitats aproximades i no s’ha de forçar en excés la seva presa, mantenint la ingesta de la resta de líquids habituals i també si és possible, l'alimentació.

Dra. Amalia Arce, responsable de E-Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pels teus comentaris!