dilluns, 27 de maig de 2013

Et marejes? Mareig i síncope: com actuar



Els episodis de marejos són bastant freqüents en l'edat pediàtrica, sobretot des dels 10 als 20 anys. S'estima que abans dels 20 anys la meitat de les dones i un terç dels homes haurà patit almenys un episodi de mareig amb pèrdua de consciència.

Parlem de síncope quan es produeix una situació de mareig, acompanyada en moltes ocasions de nàusees, pal·lidesa, sensació de sufocació i visió borrosa, seguit d'una pèrdua de consciència de segons o pocs minuts de durada, per després recuperar-se de forma espontània en pocs minuts . Aquesta situació és deguda a un descens de la tensió arterial que provoca que arribi menys quantitat de sang al cervell. Encara que també es poden produir el mateix tipus de símptomes amb altres causes, com: baixada de sucre, intoxicació medicamentosa, atac epilèptic, etc.

Hi ha situacions especials que poden predisposar al mareig o fins i tot al síncope. Les més freqüents són: estrès emocional, ansietat en front el dolor (abans d'una punxada, al veure sang, el dolor aliè ...), romandre dempeus de forma perllongada, els espais tancats o aglomeracions, orinar a la nit, defecar, estirades del cabell, tos continuada, plor enèrgic (sobretot en nens petits).

Una de les situacions més freqüents passa al aixecar-se del llit. En passar d'estar estirat a posar-se de peu, la sang s'acumula a les cames per l'efecte de la gravetat, de manera que el cor ha de bategar més fort i més ràpid per impulsar la sang fins al cap. En aquests escassos segons podem notar una sensació de mareig fins que la sang torna al cervell.

Com ha d'actuar el pacient?

El primer que has de fer si notes que t’estàs marejant és seure o estirar-te al terra per evitar que al caure et colpegis amb algun objecte. També és útil alçar les cames per facilitar el retorn de la sang al cor.

Seguidament has d'anar al teu pediatra o a urgències perquè encara que la majoria dels marejos i síncopes són de causa benigna cal descartar malalties cardíaques o neurològiques potencialment greus.

Com han d'actuar els pares o acompanyants?

Si veus que algú s’està marejant, ajuda’l a estirar-se a terra i aixeca-li les cames. Si ha perdut la consciència li has de parlar, sacsejar o pessigar perquè es recuperi. També serveix ventilar-lo o tirar-li aigua a la cara. Si malgrat tot no recupera la consciència, heu d'avisar al 112 o al 061.

A la consulta del metge li miraran la tensió i el nivell de sucre en sang, mentre que a urgències si és el primer episodi, també li practicaran un electrocardiograma. Si tot és correcte, serà derivat a la consulta de cardiologia i/o neurologia per descartar altres causes i corroborar la benignitat del procés.

Com podem evitar-ho?

En aquest punt cal insistir que la majoria dels marejos o síncopes, un cop descartades causes cardíaques o neurològiques, són de caràcter benigne. Si hi ha alguna situació especial que ens provoqui el mareig, cal intentar evitar-la. Si això no és possible podem preparar-nos per minimitzar els símptomes:
-      Seure
-      Beure abundant aigua
-      Menjar aliments rics en sal: el típic entrepà de pernil a l'esmorzar
-      Tirar-se aigua freda a la cara o beure-la ràpidament
Hi ha una sèrie de maniobres que podem fer quan comencem a notar els símptomes del mareig i que tenen per objecte augmentar la tensió arterial: prémer els punys i tensar els braços, creuar les cames o flexionar-les.

Article del Dr. José Manuel Siurana, pediatre i cardiòleg de la Fundació Hospital de Nens. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pels teus comentaris!