dimecres, 16 de gener de 2013

Vacuna contra el pneumococ

De vegades sentir parlar d’aquest microbi pot semblar que es parla d’un desconegut. Res més fals. Les infeccions pel pneumococ son una de les principals causes de mort dels infants dels països de renda baixa. En els països de renda alta, el problema d’aquestes infeccions es polaritza principalment en els dos extrems de la vida. Els infants menors de 2 anys i als majors de 65. En el grup dels infants la mortalitat es baixa i associada fonamentalment a meningitis. No obstant també es produeixen bacterièmies . En els adults la pneumònia és la principal causa de mort. 


Encara que la meningitis per pneumococ és poc freqüent( menys d’1 cas per cada 100000 persones) , és mortal en més o menys 1 de cada 10 casos infantil. Amb possibilitat important de seqüeles en els casos que sobreviuen. Seqüeles cerebrals i sordesa que comportaran limitacions importants a la seva vida escolar i adulta.

A l’actualitat hi ha descrits 93 serotips del bacteri, amb diferent capacitat patògena i invasiva,  per colonitzar la nasofaringe i de resistència als antibiòtics.  La transmissió és de persona a persona per contacte  directe. El fet de la resistència antibiòtica pot fer difícil tractar infeccions greus com les meningitis. Això encara fa més important la prevenció.

La vacuna del pneumococ s’ha  preparat en relació als serotips que més freqüentment provocaven malaltia invasiva . En un primer moment, des de l’any 2000,  només era per 7 serotips, a l’actualitat n’existeixen enfront de 10 i 13 serotips. La introducció de la mateixa ha aconseguit  diferents objectius :

a)    Reducció de malaltia invasiva per serotips inclosos a la vacuna.
b)    Reducció parcial de les malalties no invasives.
c)    Reducció del nivell de colonització nasofaríngia per serotips vacunals.
d)    Reducció de colonització per serotips resistents.
e)    Immunitat de grup, quan s’aplica de forma sistemàtica a la població menor de 5 anys amb reducció de malaltia en no vacunats.

Aconseguir aquests èxits amb la gravetat de les meningitis pneumocòcciques son motiu suficient per aconsellar la vacunació dels nostres infants des dels primers mesos de vida. Cal recordar la gravetat marcada per sota dels 2 anys, moment en que es sociabilitza l’ infant a les llars, on hi ha facilitat de transmissió del pneumococs per la proximitat entre ells amb els jocs i la repetició de malalties víriques respiratòries que poden afavorir la invasió de bacteris colonitzadors de la faringi com és el pneumococ, en períodes d’hivern i principi de primavera .

La possibilitat que es produeixi un reemplaçament de serotips més habituals per una altres pel fet de les vacunes ha de fer que s’estigui atent als possibles canvis per administrar noves dosis vacunals amb les noves vacunes que apareguin en un futur, com ha succeït amb els infants vacunats inicialment amb la que només tenia 7 serotips.

Article original del Dr. Martínez Roig, pediatra especialista en Malalties Infeccioses i consultor clínic de la Fundació Hospital de Nens.

dimecres, 9 de gener de 2013

Vacuna contra la varicel.la

La varicel.la és una malaltia vírica, gairebé coneguda per tothom. Es tracta d’uns granets amb líquid ( podem arribar a tenir de 250 a 500), que fan crostes i piquen. Així de simple és el que pensen moltes persones.
De vegades però, no és tan senzilla. La malaltia també pot donar problemes greus. Pel propi virus a lactants per sota dels 12 mesos, a persones amb baixa de defenses i a tots per infeccions afegides per microbis.
Les hospitalitzacions son de 2-3 casos per cada 1000 casos, les complicacions es consideren que poden succeir a 1 de cada 100000 infants i els casos de mort a 1 de cada 60000 .

El fet de tenir les lesions a la pell, fa que aquesta, tingui menys possibilitats de defenses enfront d’infeccions secundàries per microbis.  Aquests  utilitzen les lesions de la varicel.la com a porta d’entrada i disseminar-se per l’organisme. Poden produir-se lesions de tipus necrosant, que requereixen actuacions quirúrgiques ràpides. Però les lesions per microbis poden no restar únicament a la pell i teixits subcutànis. El pulmó, la pleura, les articulacions són llocs on també produeixen lesions supurades. El microbi principalment responsable és l’estreptococ, que produeix greus toxines. 

El propi virus de la varicel.la també pot provocar inflamacions del sistema nerviós o alteracions de la coagulació. Totes les complicacions poden incrementar-se en individus immunodeprimits.

La durada de la malaltia és d’una setmana. El virus s'encomana durant el dia o els dos dies previs a l’aparició de l’erupció i  ho continua fent fins que les lesions estan totes amb crosta. Això suposa una limitació de la vida social de l’ infant durant aproximadament una setmana, tan per protecció pròpia, com per evitar problemes a les persones de l’entorn. Limitació, en la que també l’entorn està implicat. La família s’ha de planificar per tenir cura de l’ infant. Per tan, pèrdua de jornades laborals o contractació de persones.


Tot això durant la infància, però el risc s’incrementa per sobre dels 15 anys. A l’edat adulta la mortalitat s’incrementa 15 vegades. Durant les primeres 20 setmanes d’embaràs pot ocasionar la mort fetal o la síndrome de la varicel.la congènita amb atròfia o cicatrius a les extremitats amb possibilitat d’afectació neurològica i ocular. La infecció a partir de les 20 setmanes de gestació pot donar lloc a una varicel.la fetal assimptomàtica i herpes zòster en època precoç de la infància. Si la mare desenvolupa la varicel.la 5 dies abans del part o 2 dies després el nadó desenvolupa una forma greu de varicel.la.

S’ha de recordar també que la varicel.la no és només que la primera infecció per aquest virus, que roman dorment i que es pot reaparèixer en forma de la segona forma de la infecció, coneguda com herpes zòster.

Vist tot això,  la conclusió que es pot treure, es que no es tracta exclusivament d’uns granets que piquen.
La vacuna és la millor opció per la prevenció de la infecció pel virus de la varicel.la a la persona immunocompetent. És una vacuna segura i ben tolerada.

Pot existir varicel.la en vacunats amb una sola dosi, pel fet de la disminució de protecció a llar termini o per falla primària de la resposta vacunal (7,3% enfront del 2,2% en vacunats amb 2 dosis). Per tant és important la doble dosi.
La varicel.la, en aquests casos de vacunats, acostuma a ser amb un número baix de lesions, unes 50, poca febre i recuperació més ràpida.

Article original del Dr. Martínez Roig, pediatra especialista en Malalties Infeccioses i consultor clínic de la Fundació Hospital de Nens. 

dimecres, 2 de gener de 2013

Vacuna contra el rotavirus

De vegades quan sentim parlar de diarrees greus o importants només pensem en les produïdes per salmonella ( maioneses, ous, pastissos amb crema) . Res més lluny de la realitat entre els nostres infants i en una població com la nostra.

Agent i epidemiologia

El rotavirus és el microorganisme més comú que causa gastroenteritis durant la infància. Anualment a Europa causa la mort al voltant de 7000 nens amb més de 150000 hospitalitzacions per aquesta causa. Tanmateix el problema és superior en els països de baixa renda. En els països de renda alta suposa el 2,5% d'hospitalitzacions anuals en menors de 5 anys, amb un 20% de casos de contactes en adults, que han emmalaltit.
És una infecció estacional. A les nostres latituds principalment a l' hivern.
El període d'incubació de la malaltia per rotavirus és d' aproximadament 2 dies. Els homes som l'únic reservori i la transmissió es realitza via fecal-oral. L'eliminació del virus es manté fins i tot després de la curació dels símptomes, durant unes 2 setmanes
Es tracta d'un virus que sobreviu llargs períodes en les joguines, superfícies dures i manetes dels panys de les portes.
La transmissió pot ocórrer a través de la ingestió d'aigua o menjar contaminat, i mitjançant contacte amb superfícies o objectes contaminats.
La higiene de mans és fonamental per trencar la cadena de transmissió.
Primera conclusió: ens ha de preocupar per la seva facilitat de transmissió entre les persones de l'entorn familiar, guarderies i parvularis.

La malaltia

Està caracteritzada per vòmits i diarrees líquides durant  3 a 8 dies, i es presenten amb freqüència febre i dolor abdominal. No són infreqüents les formes acompanyades de deshidratació greu, que són les que poden conduir a la mort del pacient.
De vegades es comporta com una diarrea crònica per l'afectació de la mucosa intestinal, amb les conseqüents repercussions d'intolerància a la lactosa i proteïnes de llet de vaca amb possibilitat de repercussió sobre la nutrició
Segona conclusió: no és infreqüent la deshidratació greu i les possibles repercussions nutritives.



La prevenció

Les millores en la higiene i en les mesures sanitàries no són suficients per reduir deforma marcada els casos de diarrea per rotavirus en els països de renda alta. La millor manera de protegir els nadons és vacunant-los contra el rotavirus.
La vacuna contra el rotavirus és una vacuna oral, no s'injecta. La vacuna contra el rotavirus no previndrà la diarrea o els vòmits provocats per altres gèrmens, però és molt eficaç en la prevenció de la diarrea i els vòmits que provoca el rotavirus. La majoria dels que la reben, no presenten diarrea per rotavirus i, gairebé tots ells, queden protegits de les diarrees per rotavirus severes.
Tant els nens vacunats com els que no han rebut la vacuna poden emmalaltir per rotavirus més d'una vegada, ja que existeixen diferents tipus de rotavirus i perquè ni la vacuna ni la infecció adquirida de forma natural proporcionen una protecció total a futures infeccions. No obstant això, una segona infecció tendeix a ser menys greu que la primera.
Tercera i última conclusió: en disposar de vacuna efectiva és important aplicar-la.
- Des del punt de vista individual: per protegir als lactants i nens petits enfront de les formes greus de gastroenteritis aguda, prevenint sofriments, hospitalitzacions.
- Des del punt de vista familiar: s'evitaran pèrdues de jornades de treball en els pares i les repercussions sobre la dinàmica familiar de guarda de l' infant.
- Des del punt de vista social: reduirà la càrrega de la malaltia i la utilització de recursos.

Article original del Dr. A. Martínez Roig, pediatra especialista en Malalties Infeccioses i consultor clínic de la Fundació Hospital de Nens.