dimarts, 26 de març de 2013

Què son aquests granets? Molluscum contagiosum


Què són?

En els últims anys ha augmentat notablement la freqüència de nens que tenen molluscum contagiós. Es tracta d'unes petites lesions del color de la pell, com petites verrugues brillants que poden aparèixer en qualsevol zona del cos. Són produïdes per un virus i sembla que la via de propagació preferent, encara que no exclusiva, és l'aigua de les piscines. Els pacients amb atòpia són especialment susceptibles, sent els molluscum, en aquests casos, més difícils de combatre, possiblement perquè el rascat que caracteritza la malaltia ajuda a la seva propagació.

Com tractar-lo?

Tot i ser un procés benigne sol ser un motiu freqüent de consulta en dermatologia pediàtrica. Cal saber que es tracta d'un quadre que es resol per sí mateix, però el període d'eliminació espontani és molt variable, i pot ser de més de 12 mesos. Per això, i fonamentalment per motius epidemiològics (contagi entre germans, piscines, esports de contacte físic ....) es trobarà que el seu pediatre o el seu dermatòleg li recomanarà eliminar les lesions. Existeixen diverses tècniques possibles. Els dermatòlegs pediàtrics solem preferir la tècnica de raspat o curetatge mitjançant cullereta quirúrgica. És una tècnica ràpida, neta, tolerable i que els dermatòlegs utilitzem a la perfecció. Es pot facilitar el curetatge mitjançant l'aplicació prèvia de crema anestèsica, sempre després valoració i prescripció pel metge o infermeria, ja que els anestèsics tòpics no estan exempts de risc.

Els molluscum es poden eliminar també amb l'aplicació tòpica d'alguna substància àcida o càustica sobre les lesions. Pot administrar-se en consulta o en domicili. L'avantatge és que inicialment el nen no sent molèsties. En contrapartida solen ser substàncies agressives localment i que produeixen cremada i irritació, mal tolerada amb posterioritat i que fa que el nen es rasqui, amb el conseqüent risc d'infecció, propagació i mala cicatrització. S'empren en casos localitzats o de difícil accés.

L'aplicació de mètodes tèrmics (fred o calor) està contraindicada per al tractament dels molluscum, ja que el risc de seqüela és molt elevat.

Es poden prevenir?

Es desconeix exactament la seva via de transmissió, amb la qual cosa tampoc es poden donar consells necessaris en quant a la seva prevenció. S'aconsella dutxar als nens després d'activitats aquàtiques i que no comparteixin banyeres ni tovalloles. La pell deshidratada sembla més propensa a l'adquisició del virus, de manera que pot ser recomanable utilitzar cremes emol • lients cada dia. L'administració de fàrmacs immunoestimulants per ajudar a les "pròpies defenses" ha de ser supervisada sempre pel seu metge.

Dra. M. Isabel Martínez de Pablo. Servei de Dermatologia de la Fundació Hospital de Nens

divendres, 22 de març de 2013

Grups de suport a la lactància materna

Tots sabem que la lactància materna és l'alimentació òptima del nadó i el nen petit, però continua havent moltes mares que, tot i havent intentat, abandonen la lactància moltíssim abans del que s'esperava.

Les dones no tenim un "instint de lactància", això és una cosa que s'aprèn i que en moltes cultures continua transmetent-se de generació en generació, a l'entorn social i cultural, com un fet quotidià i natural a la criança d'un nadó, i les dificultats que puguin aparèixer es resolen fàcilment amb l'ajuda i els consells d'una mare, una germana, una amiga .... i en molts casos ni tan sols arriben a viure com un veritable problema sinó com un pas més en aquest aprenentatge que implica ser mare i en el qual la lactància està inclosa.


Lamentablement, a la nostra societat actual, cada vegada són més les dones que es troben lluny de la seva família d'origen quan comencen a crear la seva pròpia família, o que, tot i tenint-la a prop, no aconsegueixen el suport adequat a l'hora d'alletar perquè les seves pròpies mares ja formen part de la "cultura del biberó", de les llets artificials, dels nadons grassonets per ser considerats sans, etc ... perquè aquests són els conceptes que els han transmès també a elles i que tenen incorporats com "normals".

I és fonamentalment en aquest context on els grups de suport a la lactància assumeixen un rol primordial, perquè constitueixen aquest nucli on l'embarassada, la mare recent, les mares experimentades i la comunitat en general es reuneixen per compartir un temps, experiències, buscar ajuda concreta, etc.

De fet, un punt important de cara a aconseguir una lactància exitosa és fomentar el contacte de les mares amb els grups de suport ja des de l'embaràs per rebre informació i suport.

És un àmbit d'ajuda bàsicament de mare a mare, on els professionals de la salut tenim una funció d'escolta, de moderació, d'informació, per oferir entre tots diferents recursos i alternatives i que cada mare pugui sentir-se segura i autònoma en la presa de decisions en relació a la lactància i a la criança ...

No és un espai de crítica sinó de reflexió, d'intercanvi, on la família en la seva totalitat està convidada i on intentarem enderrocar els mites que fan de barrera a la lactància i aprendre entre tots a aconseguir una lactància feliç en el context d'una maternitat- paternitat saludable i gaudida.

Article redactat per la Dra. Paula Rodríguez, pediatra consultora de Lactància Materna. El proper dijous 25 d'abril a les 10 del matí s'iniciaran les reunions del Grup de Lactància Materna de la Fundació Hospital de Nens que ella coordinarà, i que es faran els dijous setmanalment entre les 10 i les 11 del matí.


dimecres, 13 de març de 2013

Gastroenteritis i deshidratació

Un cop sembla que ha finalitzat la temporada de grip, l'activitat hospitalària torna a un ritme menys intens. Els quadres d'origen respiratori han donat pas a un altre tipus de virus en l'ambient que estan ocasionant problemes gastrointestinals. En alguns dels nens hem detectat la infecció per rotavirus. Altres pateixen la infecció per virus similars que es caracteritzen per donar nivells variables de febre, vòmits i/o diarrees.

En cas de tenir una gastroenteritis, un dels aspectes més importants és mantenir un correcte estat d'hidratació. Per possibilitat de pèrdua de líquid, encara que els vòmits poden semblar molt abundants (potser per la forma com s’ "expulsen"), la realitat és que la diarrea té major capacitat d'originar pèrdua de líquid.


La deshidratació es produirà en els casos en què hi ha un desequilibri entre el que es perd (per diarrea principalment, i/o per vòmit) i les entrades de líquids que es produeixin. Lògicament a més pèrdues, seran necessàries més entrades. I aquest fet pot suposar un problema en algunes ocasions en què el nen està desganat i poc animat.

Quan es produeixen pèrdues de líquid, el mecanisme natural que s'activa és la set. Per això per exemple a l'estiu, quan fa més calor, suem més i transpirem més, tenim més set i bevem més líquids de manera espontània. Així que en cas de gastroenteritis és bo reforçar aquest mecanisme que ja tenim de manera fisiològica i anar oferint líquids de forma freqüent especialment als més petits que per edat no "saben" demanar-los.

La valoració de l'estat d'hidratació es fa contrastant algunes dades clíniques, alguns dels quals són fàcilment observables a simple vista. Per exemple, un nen deshidratat deixarà de produir diuresi o farà molt poqueta amb la finalitat de "estalviar" pèrdues d'aigua. També tindrà més tendència a dormir, a tenir els llavis i la llengua secs i si plora, fer-ho sense llàgrimes.

Per determinar que un nen està deshidratat no es necessiten analítiques ni proves de laboratori. L’ analítica té sentit un cop es constata la deshidratació, per comprovar el grau de descompensació metabòlica i establir quin és el sèrum més adequat en cada situació (és a dir, no totes les deshidratacions són iguals, i la forma de rehidratar també variarà).

Per tractar deshidratacions lleus i -molt important- també per prevenir-les, és convenient oferir sèrum de rehidratació oral que venen a les farmàcies. Existeixen diferents fórmules comercials. No totes són iguals, i és preferible guiar-se per la que indica el pediatre. En qualsevol cas els preparats de farmàcia tenen unes garanties de composició que no s'obtenen amb fòrmules casolanes ni amb begudes per a esportistes.

Per fer-nos una idea orientativa de quant sèrum hem administrar al nostre fill, una forma de calcular-és donar 10 mil.lilitres de sèrum per quilo de pes per cada diarrea i 2 mil.lilitres de sèrum per quilo de pes per cada vòmit. Així per exemple, si el nostre nadó pesa 10 quilos, hauríem d'oferir 100 ml de sèrum per cada diarrea i 20 mil.lilitres de sèrum per cada vòmit. Són quantitats aproximades i no s’ha de forçar en excés la seva presa, mantenint la ingesta de la resta de líquids habituals i també si és possible, l'alimentació.

Dra. Amalia Arce, responsable de E-Salut

dilluns, 11 de març de 2013

Identificació inequívoca de pacients

Els sistemes d'identificació de pacients són un aspecte clau de la seguretat del pacient. Els casos en què el pacient pateix un esdeveniment advers derivat de l'atenció mèdica que rep en un centre sanitari, comporten l'existència d'un problema de seguretat especialment destacable quan són deguts a un problema amb la seva identificació.


Un estudi dut a terme al National Health System (NHS) va determinar que fins a un 10% dels pacients podien patir esdeveniments adversos com a conseqüència de l'atenció mèdica rebuda en els centres hospitalaris i això es tradueix en 850.000 pacients a l'any al Regne Unit . La meitat d'aquests esdeveniments eren previsibles. Els resultats observats al Regne Unit són similars als d'altres països com Espanya.

No hi ha dades precises de la freqüència i el cost dels errors per identificació incorrecte, però l'evidència disponible indica que han de representar una proporció significativa del total d'esdeveniments adversos. La Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations (JCAHO) va informar que la identificació incorrecta de pacients produïa un 13% dels errors mèdics en la cirurgia i 67% dels errors en les transfusions. El fet que l'any 2004, les millores dels sistemes d'identificació de pacients fossin el primer objectiu del programa de seguretat del pacient, dóna una idea de la importància d'aquests.

La polsera identificativa és el sistema d’identificació més utilitzat en el nostre entorn. Les dades que solen constar-hi són: el nom del pacient, nombre de història clínica, data de naixement, llit, CIP, sexe, servei i altres (data d'ingrés, domicili, telèfon, centre de procedència, etc).

Actualment, hi ha altres sistemes d'identificació que s'incorporen o s'utilitzen
conjuntament amb el braçalet identificatiu:

- Codi de barres. És potser la tecnologia de codificació més coneguda per a la identificació en general. En el moment actual, representa la millor tecnologia per identificar els
pacients en el braçalet.

- Identificació per radiofreqüència. Utilitza la transferència de les dades per radiofreqüència entre un lector i l'etiqueta. Es tracta d'una tecnologia més sofisticada i amb molt potencial que s'està desenvolupant molt ràpid. A llarg termini, la identificació per ràdio freqüència pot representar la millor solució si aconsegueix reduir el seu cost i ampliar l'ús de la seva aplicació i acceptació pública.

- Tecnologia biomètrica (empremtes digitals, escàner de l'iris) . Aquest sistema utilitza un identificador personal i únic en el procés de verificació de la informació amb l'avantatge que elimina la possibilitat d'error en el pas de transferir la informació a un codi de barres o en l'etiqueta de radiofreqüència.



Tot i que potencialment aquestes tècniques milloren quantitativament la seguretat del pacient, sempre hi ha el perill de crear nous tipus d'errors si no van acompanyades de processos de verificació de la informació que siguin ben dissenyats i duts a terme correctament dins d'un marc general de cultura de la seguretat.
Partint d'aquest punt de vista, els procediments elaborats per les entitats sanitàries són la clau de l'èxit. Independentment de l'eina utilitzada (sigui aquesta més o menys sofisticada) la claredat dels passos a seguir és essencial per reduir a la mínima expressió el risc d'una identificació incorrecta

Protocol d'identificació de pacients de la Fundació Hospital de Nens de Barcelona

- Servei d'Urgències

Es procedirà a la identificació mitjançant polsera a aquells pacients que romanguin en règim de "Unitat d'Estada Curta" i aquells pacients que estiguin pendents d'ingressar a la planta d'Hospitalització.


- Hospital de dia

Es procedirà a la identificació del pacient un cop ingressat a la unitat i després de comprovar dades personals.

- Unitat d'Hospitalització

Els pacients derivats del servei d'Urgències cal comprovar si estan correctament identificats mitjançant polsera identificativa.
Els pacients que ingressen per realitzar una intervenció quirúrgica o vénen del domicili amb un ingrés programat, s'identificarà un cop ingressat a la unitat i un cop comprovat les dades personals.

1. - A la polsera identificativa han de constar les "Dades Identificatives inequívoques" són aquelles que pertanyen a un sol pacient i que no poden ser compartides amb altres.
• Nom i cognoms del pacient.
• Data de naixement.
• Nombre història clínica.
A la polsera també hi constarà l’habitació assignada

2. - Abans de col·locar al pacient la polsera, cal informar el pacient i família, reforçar la importància que la porti col·locada durant la seva estada dins de les instal·lacions hospitalàries.

3. - Col · locació de polsera:
• Braç dominant (zona d'elecció).
• Braç contrari.
• Extremitats inferiors començant per la EEII dreta

4 - Reposició de polsera:
Cal reposar la polsera del pacient:
• Per ruptura
• Per deteriorament i / o dades il·legibles
• Dades errònies o canvi de llit
• Quan detectem que el pacient no la porta


5 - Retirar la polsera:
• A l'Alta del pacient
• Intolerància: per al·lèrgia a algun dels components de la polsera
• Per necessitats assistencials: via perifèriques, guixos ... (canviar de lloc)
• Negativa de la família: deixar constància en el registre d'infermeria.
Polsera identificativa de nadó als anys 70

Font d'informació: Aliança per la Seguretat dels Pacients a Catalunya
http://www.seguretatpacient.org/cms/index_staging.html

Dr. Ferran Cachadiña, Direcció de Planificació, Organització i Qualitat