dimarts, 1 de juliol de 2014

Tinc mastitis?



Tant al grup com a la consulta de lactància rebo amb moltíssima freqüència mares lactants amb dolor i dureses al pit i és per això que aquest post l'he dedicat a parlar del dolor mamari durant la lactància.

La mastitis és una inflamació del pit (amb o sense infecció) que produeix dolor; però pot haver altres causes de dolor sense mastitis, sent les més freqüents la ingurgitació i l'obstrucció d'un conducte.

La ingurgitació o congestió mamària té lloc quan els pits produeixen més llet de la que el lactant extreu, augmentant ambdós de mida i provocant dolor. Es dóna més freqüentment en el primer fill, quan durant els primers dies s'alleta el nadó amb horaris rígids i poques preses al dia, o se li ofereixen suplements de sèrum o llet artificial. La ingurgitació és molt menys freqüent quan el nadó es posa al pit des del primer moment després del naixement i molt sovint (unes 12 vegades al dia) els primers dies. En èpoques posteriors de la lactància és menys freqüent, però pot passar si hi ha separació momentània de mare i lactant (hospitalització de mare o fill, horari de treball) o si el lactant mama menys per malaltia o un altre problema o, simplement, en dormir més hores a la nit. Pot provocar una mica de febre si la ingurgitació és important.

La solució és simple: extreure la llet (alletant o amb tirallet) i calmar el dolor si cal (antiinflamatoris). Qui millor extreu la llet és el lactant: lactància a demanda i freqüent del nen. En circumstàncies especials caldrà utilitzar tirallet.

Generalment en posar en pràctica aquestes mesures els símptomes desapareixen en 48 hores; si persisteixen hauries de consultar.

L'obstrucció de conductes o la mastitis és la inflamació, normalment d'origen infecciós, en una part d'un pit que està més vermella i endurida del normal i provoca dolor localitzat. Es pot acompanyar de febre i molèsties com les de la grip (mal d'ossos i articulacions). En l'obstrucció d'un conducte, hi ha un component de retenció de llet (com en la ingurgitació, però en una zona d'un sol pit) i en la mastitis, es produeix una infecció d'aquesta llet retinguda. 

Imatge de la pàgina de la Dra. Martín-Gil http://consultamedicadelactancia.blogspot.com.es/

És més freqüent quan hi ha esquerdes o fissures al mugró (generalment perquè no el nadó no s’agafa bé), quan se salten preses o es restringeix el temps que el nadó està mamant, quan el nadó té un frenet lingual curt, si la mare té molt cansament o estrès i si s'usen sostenidors molt ajustats.

El tractament fonamental serà el mateix de la ingurgitació: extreure llet amb molta freqüència (l'infant i / o el tirallet) i calmar el dolor (antiinflamatoris). La zona que el lactant buida millor del pit és la que està més a prop del seu mentó: canviant la posició del nen convenientment perquè la seva mandíbula apunti cap a la zona inflamada, aquesta es buidarà millor. Sovint és també útil fer massatges a la zona inflamada amb suaus pressions cap al mugró, després d'aplicar calor a la zona. Pot fer-se sota la dutxa o en un bany d'aigua calenta. De vegades s'observa la sortida d'un petit tap mucós. És important oferir el pit molt sovint al bebè ja que és la forma més eficaç de buidatge.

La llet del pit malalt és lleugerament més salada, pel que pot haver-hi problemes de rebuig del lactant a mamar d'aquest costat, el que obligaria a la utilització més freqüent del tirallets.

Si el problema no es resol en 24 hores o apareix febre i malestar general, és possible que hi hagi infecció. Es pot intentar durant 24 hores veure si millora amb la simple extracció freqüent i antiinflamatoris. Si els símptomes es mantenen o empitjoren, pot ser necessari donar antibiòtics sense oblidar l'extracció freqüent, si és possible pel nen. En cas de requerir antibiòtics l'ideal seria realitzar prèviament un cultiu de llet materna per identificar el germen que produeix la infecció i corroborar que el fàrmac receptat és el més indicat per al tractament. Els antibiòtics sols, sense buidar el pit, poden no ser efectius. És important recordar que el repòs és una part essencial del tractament. Alguns probiòtics també podrien ajudar en aquests casos.
 
Encara que hi hagi infecció el nen no es contagia mentre mama i la majoria dels antibiòtics utilitzats són totalment compatibles amb la lactància i no perjudiquen al nen (www.e-lactancia.org). Cal seguir donant el pit; deslletar durant una mastitis no és recomanable, perquè en no buidar el pit pot produir-se un abscés (acumulació de pus).

Article de la Dra. Paula RodríguezAlessi, pediatra i IBCLC, responsable del grup de lactància de la Fundació Hospital de Nens de Barcelona.